La Nit Europea de la Recerca

Cada setembre, al voltant de 300 ciutats de tot el món celebren simultàniament la Nit Europea dels Investigadors (ERN). Diversos dels centres de l’PRBB van organitzar activitats de divulgació. Aquí ens submergim en una d’elles.

Els jocs de cartes amb realitat augmentada van ser un dels formats utilitzats pel personal investigador a l'hora d'il·lustrar el seu treball al públic general durant la Nit Europea de la Recerca.

Els jocs de cartes amb realitat augmentada van ser un dels formats utilitzats pel personal investigador a l'hora d'il·lustrar el seu treball al públic general durant la Nit Europea de la Recerca.

La Nit Europea de la Recerca (NER) és un esdeveniment públic que, com cada any, se celebra l’últim divendres de setembre de manera simultània a unes 300 ciutats de tot Europa, i més enllà. A través d’un ampli ventall de formats diferents, les activitats que s’organitzen pretenen “celebrar la ciència”, tot apropant-la a la ciutadania.

A Barcelona, l’última “Nit Europea de la Recerca” va tenir lloc el passat 27 de setembre de 2019 a diverses localitzacions, tals com el CosmoCaixa, el Centre Cívic Urgell i Vil·la Urània, o la biblioteca Sagrada Familia. Molts dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van participar amb diverses activitats. Per exemple, la investigadora del laboratori de Genòmica Multicel·lular a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), Núria Ros, va impartir una xerrada sobre l’origen de la multicel·lularitat. Per la seva banda, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va organitzar el torneig Micro-Combat a la biblioteca Sagrada Familia, que consistia en un joc de cartes dissenyat pels investigadors d’aquest centre del PRBB, així com vàries xerrades a instituts de secundària, entre d’altres sobre integritat i ètica en la recerca, de la mà de Joana Porcel i Eva Casamitjana.

 

Personal investigador de l’IBE, l’ISGlobal i el CRG va participar en algunes de les 150 activitats que van tenir lloc la passada Nit Europea de la Recerca.

 

Jonas Krebs i Elena Torrecilla, coordinadors de programes de recerca europeus al Centre de Regulació Genòmica i (CRG) i al CSIC-ICM, respectivament, van ser els principals organtizadors d’una sèrie d’activitats que van tenir lloc al FabCafe Barcelonapunt de trobada on les persones creatives poden utilitzar i difondre la tecnologia d’impressió en 3D. Sota l’eslogan “Qui és Qui a la Ciència Europea“, l’esdeveniment va servir per a que investigadors i investigadores joves de diferents Xarxes de Formació Innovadores (ITNs) es reunissin per compartir els seus projectes.

En aquesta auto-entrevista ens expliquen més sobre aquest esdeveniment i com van organitzar-lo. 

 

Jonas Krebs i Elena Torrecilla, gestors de projectes europeus al CRG i al CSIC-ICM, respectivament.

 

Quins són els antecedents en quant a aquesta col·laboració entre diferents xarxes de formació? 

Jonas: Les Xarxes de Formació Innovadores (ITNs en anglès) van ser creades per la Comissió Europea i permeten reunir universitats, centres de recerca i companyies de diferents parts del món, amb la finalitat de formar a una nova generació de científics i científiques en una disciplina concreta. Aquests projectes europeus necessiten de molta coordinació, de manera que sol haver-hi un gerent que dona suport al coordinador científic.

Elena: En Jonas i jo vam començar gairebé alhora amb la coordinació de les nostres ITNs i, com que els nostres centres de recerca estan a prop, ens trobem sovint per actualitzar-nos mutuament sobre què estem fent cadascú. Això era molt profitós per ambdós, i per això vam decidir crear un grup de treball obert per coordinadors d’ITNs, amb la finalitat de compartir experiències, bones pràctiques i unir forces per co-organitzar cursos i esdeveniments de disseminació. Un dels resultats d’aquesta col·laboració va ser la contribució a l’ERN (European Researchers Night), que hem organitzat per segon cop conjuntament amb personal investigador dels nostres projectes.

 

Per què al FabCafe?

Elena: Un dels altres organitzadors va proposar el FabCafe i, a la primera visita, en Jonas i jo vam coincidir en què era el lloc perfecte per a un esdeveniment com la nit de la recerca.

Jonas: Per a aquest tipus d’esdeveniments, en els que vols arribar principament a individus no-científics, ajuda molt portar la recerca fora del seu ambient. La gent està més disposada a anar a una cafeteria o a un lloc similar que no pas a un centre de recerca. A més a més, el FabCafe ofereix moltes sales i espais, i això era important tenint en compte la quantitat d’activitats organitzades…

 

Quines van ser aquestes activitats?

Jonas: Vam començar amb el panell de discussió “Enllaçant l’STEM amb l’STEAM: per què l’art pot ser més que una eina de comunicació en ciència i tecnologia?”

No estava directament relacionat amb les Xarxes de Formació Europees, però voliem aprofitar la nit de la recerca per mostrar a la ciutadania les dues residències artístiques que estaven tenint lloc a dos centres de recerca de Barcelona, una al CRG i l’altra a l’ICFO. També per aquest panell de discussió el FabCafe encaixava perfectament com a espai creatiu.

 

De què es va parlar en la taula rodona?

Jonas: Les dues artistes residents, Carolin Vogler (dissenyadora de moda) i Reiko Yamada (compositora), van debatre juntament amb dos científics dels seus respectius centres de recerca sobre les seves experiències en projectes interdisciplinaris i sobre com l’art pot contribuïr en la ciència, aportant un altre punt de vista.

Elena: El debat va anar seguit d’una petita exhibició en la que companys de 7 ITNs van compartir els projectes de recerca en els que estan treballant:

  • CHROMDESIGN –  Chromatin architecture and Design
  • MIXITIN – Bringing the paradigm for marine pelagic production into the 21st century: incorporating mixotrophy into mainstream marine research
  • NOAH – Network of Functional Molecular Containers with Controlled Switchable Abilities
  • OPATHY – From Omics to Patient: Improving Diagnostics of Pathogenic Yeasts
  • SINGEK – Promoting SINgle cell GEnomics to explore the ecology and evolution of hidden microeukaryotes
  • VIROFLOW – Enabling Technologies and Drug Discovery: Continuous Flow Processes to Discover Novel Antiviral Inhibitors
  • ELCOREL – Electrochemical Conversion of Renewable Electricity into Fuels and Chemicals

Va ser molt divers. Alguns investigadors i investigadores van utilitzar, per exemple, llana i llums per exemplicar l’estructura de la cromatina, altres van utilitzar la realitat augmentada i jocs de cartes per demostrar la diversitat de microbis marins o els diferents fongs que poden creixer en plaques. Així doncs, els participants van assistir a unes explicacions molt visuals sobre els diferents projectes de recerca.

A speed dating between scientists and the general public was one of the activities organised for the European Researcher's night. Photo by.
“Speed dating” entre personal científic i públic general. Aquesta va ser una de les activitats organitzades en el marc de la Nit Europea de la Recerca.

 

Jonas: Després vam organitzar l'”speed dating”, una activitat de breus “cites” en les que el personal científic intentava explicar a un petit grup d’assistents en què consisteixen els seus projectes de recerca. També va servir per demostrar que els científics i científiques són éssers humans, com la resta de la societat…

Elena: … I no els típics “freaks” despentinats que molta gent imagina al pensar en un científic o científica! Finalment, vam finalitzar l’esdeveniment amb una nova edició del BCN Science Slam, és a dir, una competició de xerrades breus en les que el personal investigador presenta els seus projectes de recerca de manera entrentinguda.

Jonas: El format és atractiu per l’audiència ja que, després de cada xerrada, els assistents han de formar grups i posar-se d’acord sobre quina nota posar a cada xerrada. Al final hi ha un o una guanyadora, però sempre en un ambient distès i poc seriós, entre riures.

 

Canviarieu alguna cosa de l’esdeveniment?

Elena: Hi ha molt a explicar sobre la recerca que fem als nostres centres, però sempre és un repte convèncer a la gent per a que vingui a un lloc concret. Potser, de cara a l’any vinent, ens podriem plantejar fer-ho al carrer, de manera que els ciutadans veurien directament les activitats al passar-hi pel costat, sense haver d’anar expressament a cap lloc en concret.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *