Darrera de cada projecte de recerca d’èxit no només hi ha un gran equip de científics i científiques, sinó tot un equip de gestors i gestores de recerca, que garanteixen i gestionen el finançament, naveguen per les normatives, generen col·laboracions i garanteixen el bon funcionament de la ciència.
Tot i que no solen ser el focus d’atenció, la feina dels gestors de recerca és essencial. Per això, quan una delegació internacional de més de 50 gestors de recerca de tot el món va arribar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), no es tractava només d’establir contactes, sinó de debatre sobre el futur de la recerca.
El grup venia de la conferència de la Xarxa Internacional de Societats de Gestió de la Recerca (INORMS, per les seves sigles en anglès). Aquesta conferència mundial bianual té com objectiu promoure el desenvolupament professional, l’intercanvi i la col·laboració a través de les fronteres. L’edició d’aquest any es va celebrar a Madrid del 6 al 8 de maig, i va anar seguida d’un Study Tour (viatge d’estudis) per fomentar l’intercanvi de coneixements, la comprensió del panorama de recerca espanyol i la planificació d’iniciatives conjuntes entre els i les participants. Després de visitar institucions de recerca a Madrid i Granada, viatjant sempre amb tren per posar l’accent en la sostenibilitat mediambiental, van arribar al PRBB.
Gabriele Picarella, Coordinador de Preaward al departament d’Estratègia i Finançament del Centre de Regulació Genòmica (CRG), va coordinar la sessió de networking al PRBB, i en aquest article ens ofereix una visió general de la reunió i la seva rellevància per la comunitat investigadora.
——————–
El Congrès INORMS va ser oganitzat aquest any, per primera vegada, per l’Associació Europea de Gestors i Administradors de Recerca (EARMA, per les seves sigles en anglés), i es va centrar en «Una professió sostenible en un món sostenible». L’objectiu era reflexionar sobre el paper cada vegada més vital de la gestió de la recerca a l’hora de possibilitar la col·laboració internacional, al mateix temps que s’aborden els reptes locals i socials.
Alguns dels principals temes tractats (a més de l’art de sobreviure a les sessions paral·leles!) van ser els següents:
- La professionalització i la sostenibilitat de la gestió de la recerca com a carrera global
- L’ús responsable de la IA en la gestió de la recerca
- L’ètica, l’equitat i la inclusió en les associacions de recerca
- La innovació en el finançament i la gestió de la recerca
- La creació de sistemes de suport a la recerca resistents i preparats per al futur
El congrés va posar de relleu com els gestors de recerca s’estan convertint en actors estratègics del disseny i l’èxit dels sistemes científics; com ja no som tan sols administradors entre bastidors, sinó facilitadors de la innovació, la col·laboració i l’impacte.
La visita al PRBB
Com part de l’agenda del Study Tour posterior a la conferència, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va acollir una sessió de networking amb més de 50 participants de 12 països, entre els que es trobaven representats d’algunes de les principals associacions i institucions de gestió de la recerca a nivell mundial.
La delegació visitant estava composada per membres de SARIMA (Southern African Research and Innovation Management Association), ARMS (Australasian Research Management Society) i EARMA (European Association of Research Managers and Administrators), així com d’institucions de recerca i universitats particulars de Sudàfrica, Malawi, Moçambic, Austràlia, Suècia, Àustria, Noruega, Xile, Bèlgica, Països Baixos i Estats Units. Entre els participants hi havia des d’alts directius i responsables polítics fins gestors de projectes i estrategues institucionals, tos ells implicats activament en el disseny, desenvolupament i avaluació de l’activitat investigadora a les seves respectives institucions.
Al voltat de 50 alts directius, responsables polítics, gestors de projectes i estrategues institucionals de 12 països, representants de tots els continents, es van reunir al PRBB per debatre sobre el futur de la professió dels gestors de recerca
La visita al PRBB va ser organitzada pel Comité del Study Tour Postcongrès d’EARMA, en col·laboració amb el CRG i altres centres de recerca punters com ISGlobal, MELIS-UPF, l’Hospital del Mar Research Institute i la Fundació Pasqual Maragall, tots ells part de la comunitat del PRBB. La coordinació de la sessió in situ va córrer a càrrec dels gestors i gestores de recerca d’aquestes institucions, que van treballar conjuntament per a oferir un programa dinàmic i participatiu.
L’esdeveniment va destacar per l’alt nivell de cocreació amb la comunitat investigadora local per a fomentar el debat sobre el futur de la professió de la gestió de la recerca: com superar les barreres i enfrontar els reptes al temps que s’adopta el canvi global i la sostenibilitat. A més, era la primera vegada que un taller dedicat a la professionalització de la gestió de la recerca s’integrava al Study Tour, oferint no només una visita, sinó un autèntic intercanvi de coneixements entre parells.
Més que establir contactes
La visita al PRBB tenia com objectiu mostrar la força i la diversitat de la gestió de la recerca a Catalunya i Espanya i facilitar el diàleg internacional sobre com construir la gestió de la recerca com una carrera internacional. I, per suposat, el nostre objectiu era crear xarxes de confiança i vincles de col·laboració entre les organitzacions de recerca de tot el món i l’ecosistema de recerca del PRBB.
El nucli de la sessió de networking va ser un debat tipus World Café de dues hores de durada amb cinc grups de discussió mixtes, en els que als gestors internacionals visitants es van unir 26 gestors locals de diferents perfils. L’objectiu era explorar dos temes vitals per a l’evolució del camp de la gestió de la recerca: el desenvolupament professional i la mètrica de la gestió de la recerca. Cada grup va estar presidit pels gestors de recerca dels centres del PRBB i va comptar amb participants de múltiples regions i amb múltiples funcions.
Professionalització i desenvolupament professional: realitats diverses, necessitats compartides
Els debats en grup van posar de manifest que, si bé els panorames de desenvolupament professional difereixen significativament, ja que estan formats per diversos contexts institucionals, nacionals i de finançament, les aspiracions i els reptes als que s’enfronta el personal de gestió de la recerca coincideixen notablement.
També va haver una clara convergència en torn a una qüestió central: la gestió de la recerca s’està professionalitzant cada vegada més, tot i que les trajectòries professionals segueixen desenvolupant-se de forma desigual als diferents països i institucions.
“La percepció més poderosa va ser la motivació compartida per impulsar el canvi. Fins i tot a l’espera de que les estructures formals es posin al dia, els gestors de recerca estem construint activament rols alineats amb els nostres valors i missions institucionals”, va dir Ojas Deshpande, responsable de política científica de la Fundació Pasqual Maragall, que va copresidir un dels grups de debat. També va observar que, tot i les creixents responsabilitats, molts gestors de recerca s’enfronten a estructures de carrera planes, funcions ambigües i manca de suport institucional per al seu desenvolupament formal.
Tot i la diversitat de trajectòries professionals i realitats locals, els gestors i les gestores de la recerca de tot el món van descobrir que tenien les mateixes necessitats i aspiracions, i que estan construint activament les seves funcions, al temps que demanen més estructures formals i suport.
Els participants van reclamar sistemes de formació estructurats i acreditats, però les limitacions de finançament i els problemes de visibilitat segueixen sent greus obstacles. De fet, en moltes institucions els gestors de recerca segueixen sent percebuts com «assistents» més que com a col·laboradors estratègics; tot i que són responsables de decisions estratègiques, no reben cap autoritat formal ni estatus professional.
No obstant, algunes institucions estan desenvolupament exemples prometedors de models de desenvolupament professional. Entre ells, cal citar el marc integrat de carrera professional de SARIMA a Sudàfrica; els itineraris d’acreditació recolzats pel Consell de Recerca de Noruega; o els models de formació de CRG, UPF-URV-AGAUR i el PRBB.
Com va resumir Ester Rodríguez, promotora de projectes europeus i internacionals del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS-UPF), que va copresidir un altre grup de debat: «Les iniciatives compartides posen l’accent en la necessitat d’una formació estructurada, tant tècnica com en habilitats “personals”, i de mecanismes formals de reconeixement, com marcs de competències i vies clares de promoció institucional.»
Els participants van proposar una sèrie de prioritats pràctiques per millorar les trajectòries professionals dels gestors de recerca, entre les que es troben:
- Desenvolupar i aplicar marcs basats en les competències a escala institucional, nacional i internacional
- Incloure als responsables de recerca en els debats estratègics i als sistemes d’avaluació
- Promoure la visibilitat interna mitjançant premis, estades, casos d’estudi i narració d’històries
- Construir ecosistemes funcionals que fomentin els intercanvis de personal, la tutoria o mentoratge i les comunitats d’aprenentatge
- Integrar les funcions dels gestors de recerca en els fòrums científics, els documents polítics i els marcs nacionals de recursos humans
Indicadors de valor: fer visible l’impacte
Els debats sobre indicadors van posar de manifest un dilema generalitzat: com mesurar i comunicar el valor de la gestió de la recerca, de forma que ressoni entre els líders institucionals i els organismes de finançament. Tommaso Legnaioli, Cap de Preaward a l’Institut de Salut Global de Barrcelona (ISGlobal), que va cofacilitar un dels grups sobre aquest tema, va mencionar: «Tots tenim dificultats amb la definició d’indicadors que reflecteixin la qualitat de la nostra feina, i sovint se’ns avalua mitjançant paràmetres vinculats a coses sobre les que no podem influir plenament, com l’obtenció de finançament o el prestigi institucional. Hi ha consens en què els indicadors han de ser contextuals i que desenvolupar-los requereix temps i confiança institucional.»
Els participants van expressar la seva preocupació pel fet que les mètriques de resultats tradicionals que es fan servir per quantificar la feina dels gestors de recerca, com les subvencions gestionades, el volum de publicacions o el recompte de propostes, no aconsegueixen captar tot l’espectre de les contribucions estratègiques, operatives i relacionals dels gestors de recerca. També van destacar que els gestors de recerca operen en múltiples nivells, des de la política institucional fins la interacció diària amb els equips de recerca. No obstant, quan es tracta d’avaluacions formals, les seves contribucions solen romandre entre bastidors; vitals pel procés, però no sempre al marcador final.
Els participants van constatar que les mètriques i els indicadors utilitzats per avaluar la feina dels gestors de recerca no aconsegueixen captar tot l’espectre de les contribucions estratègiques, operatives i relacionals dels gestors de recerca.
Tot i aquests reptes, els grups de debat van proposar enfocs concrets per fomentar el reconeixement mitjançant la integració d’indicadors quantitatius i qualitatius:
- Revisions internes de qualitat i eines i enquestes d’opinió internes
- Mapeig de les contribucions dels gestors de recerca a aspectes com la previsió estratègica, el creixement de la col·laboració i la sostenibilitat dels projectes
- Mesura de la influència mitjançant la participació en la gobernança, el disseny de projectes i l’aplicació de les polítiques
- Seguiment del desenvolupament de capacitats a través de la tutoria, la incorporació i la progressió professional del personal investigador
- Promoció de la integració institucional dels indicadors de gestió de la recerca als plans estratègics institucionals i en les avaluacions dels recursos humans
La importància de l’intercanvi de parells
Per a tots els participants, la sessió va reafirmar que l’intercanvi internacional entre parells és crucial. De fet, el que va fer única a la sessió al PRBB no van ser només els temes, sinó el format i la dinàmica. Els participants van apreciar el format de grups reduïts, ja que va propiciar un enteniment més profund, confiança i idees concretes pel seguiment. «Reunir-nos en un grup petit ens permet comprovar si el nostre problema local és un problema global», va dir Laia Lagunas, Especialista en Subvencions Estratègiques Internacionals i de la UE del Centre de Regulació Genòmica (CRG), que va presidir un dels grups: «Aquestes reunions també ens van ajudar a establir relacions reals; després de la sessió, vàries persones van planejar trucades de seguiment i possibles intercanvis de personal», va afegir.
«Aquests intercanvis creen espais per reflexionar, aprendre i cocrear idees més enllà de les fronteres i ens ajuda a créixer no només com professionals sinó com professió».
Ester Rodríguez (MELIS-UPF)
Mirant al futur
A mesura que la recerca es fa cada vegada més global, competitiva i complexa, els gestors de recerca són facilitadors indispensables de la ciència. Naveguen pel panorama del finançament, adapten projectes a les necessitats de la societat, garanteixen el compliment de les normes ètiques, tendeixen ponts entre la ciència i la política i les aplicacions al món real i produeixen els coneixements que sustenten els sistemes que fan tot això possible. Per això, la professionalització i el suport a la funció dels gestors de recerca no és una qüestió interna, sinó estratègica per al futur de la ciència i la innovació.
S’està preparant una declaració conjunta en la que es demana un major reconeixement del paper dels gestors de recerca, a partir de les reflexions del Study Tour a Espanya, i les converses mantingudes al PRBB van proporcionar una poderosa base per això. Les sessions van revelar que reconeixement, visibilitat i comunitat no són només paraules de moda, sinó necessitats actives i impulsors del canvi per als gestors i gestores de recerca a tot al món. En aquest sentit, els debats al PRBB van ser un catalitzador per a una visió compartida del futur de la gestió de la recerca, amb posters, post-its i un munt de capacitat intel·lectual en dues hores de pensament centrat i obert als intercanvis. Com va dir un dels participants, comencem a donar forma a una comprensió compartida del que són les bones pràctiques en la gestió de la recerca; el que podem i hem d’esperar de les nostres institucions; i com podem advocar per un reconeixement no només a dins de les nostres organitzacions, sinó també a nivell polític.
La sessió de treball en xarxa del PRBB també demostra que els ecosistemes de recerca locals poden configurar i influir activament en el desenvolupament d’estàndards i marcs, així com inspirar a d’altres a escala mundial. Per tant, fomentar les xarxes globals de gestors de recerca i recolzar el seu paper en tot el món no només és beneficiós, sinó essencial.
Aquest post ha estat escrit per Gabriele Picarella, coordinador preaward al CRG, que compta amb una àmplia experiència en administració de la recerca, tant en la gestió de projectes patrocinats com en el desenvolupament d’estratègies de finançament competitives.
