A l’Ester Rodríguez li apassiona la gestió de la recerca. Ella mateixa ho diu i, quan parla de la seva feina, se li nota a la cara i a la veu. Biotecnòloga de formació, és doctora en Bioquímica i Biologia Molecular, però fa més de quinze anys que es dedica a la gestió de projectes científics. Actualment, treballa de promotora de projectes europeus i internacionals a la Universitat Pompeu Fabra. És part de l’equip de “preaward” que ajuda al personal investigador en les sol·licituds de projectes.
En aquest camp, que considera clau per fer avançar la recerca, és essencial conèixer dos llenguatges tan diferents com el científic i l’administratiu. Recentment, a aquesta barreja s’està afegint l’empresarial perquè també cal justificar el benefici econòmic. Per això, l’Ester ha acabat un Executive MBA fa poc.
En aquesta segona entrevista del Career Month organitzat pel Programa Intervals del PRBB i pels centres del parc, parlem amb l’Ester sobre la promoció de projectes europeus i el futur d’aquesta professió.
En què consisteix la teva feina?
Es podria dir que és una branca o especialització dins la gestió de projectes. Consisteix en identificar convocatòries europees i ajudar el personal investigador a presentar propostes competitives. Ens encarreguem de fer el match, o la unió, entre les idees de recerca i les oportunitats de finançament.
Com funciona aquest match?
Estem en contacte directe tant amb el personal investigador com amb les agències de finançament. Quan detectem una convocatòria interessant o rebem una proposta inicial d’un investigador o investigadora, analitzem la viabilitat, els requisits i les oportunitats. El treball comença sovint abans que s’obrin oficialment les convocatòries, la qual cosa permet preparar les propostes amb temps i estratègia.
Escriviu vosaltres les sol·licituds?
Les sol·licituds les escriuen els investigadors i investigadores. Nosaltres, els donem suport en els aspectes transversals com la comunicació, les qüestions de gènere, la gestió de dades o la propietat intel·lectual, així com la part administrativa.
Com més ajudeu al personal investigador?
També oferim una mena de coaching pels investigadors perquè és difícil que els projectes es concedeixin a la primera. Aquest és un dels desavantatges que té la ciència i que pot crear frustració; es demanen molts projectes i es concedeixen pocs, tot i que siguin excel·lents! Per això és important aquest acompanyament, per ajudar als investigadors i investigadores a veure que escriure projectes els ajuda a endreçar les idees i a preparar-se millor per futures oportunitats.
Escriure projectes europeus és una cursa de fons que val la pena córrer.
Com és el teu dia a dia?
És molt dinàmic. És una feina que m’agrada molt. Es pot tenir la percepció de que estem tot el dia emplenant formularis a l’ordinador, però això només és una part. El nostre dia a dia inclou també reunions amb els investigadors i investigadores, assistència a congressos i jornades de formació. Particularment, intento estar al dia de l’actualitat europea i de les tendències de finançament. Els canvis polítics a nivell mundial i, en concret, al parlament europeu afecten al finançament i a les convocatòries ràpidament. En aquest sentit, ara mateix s’està treballant el nou programa marc europeu que definirà els propers deu anys de recerca.
Quina mena de perfils professionals teniu a l’equip?
La Universitat Pompeu Fabra té una oficina de projectes a cada campus. A la del Campus Mar, hi ha dos membres de la part “preaward”, la que busca projectes i ajuda a fer les sol·licituds i de la que formo part, i tres més a la part “postaward”, on gestionen els projectes un cop aprovats.
Els que fem “preaward”, tot i que no és imprescindible, acostumem a tenir formació més d’acord amb la temàtica per entendre els projectes, interpretar les convocatòries, etc. En el cas de l’oficina on treballo, on gestionem els projectes de medicina i ciències de la vida, tenim un perfil científic. A la part “postaward” hi ha més varietat de perfils com poden ser d’administració o de ciències polítiques.
Tu personalment, com vas acabar treballant de gestora de projectes?
Tot i que m’agrada molt la ciència, una vegada vaig acabar el doctorat, no tenia clar si continuar al laboratori. Mentre feia la tesi, havia ajudat als meus companys a demanar diverses beques. Així que vaig decidir explorar aquest camp i vaig descobrir què era la gestió de projectes que tot just començava a emergir a Catalunya. De fet, mai havia pensat que acabaria fent una feina com aquesta!
“Haver viscut l’experiència del doctorat em permet entendre millor el personal investigador i em fa més fàcil ajudar-lo”
Què li diries a la gent que s’hi vol dedicar?
És una feina per a la gent a qui li agrada ajudar. S’ha de saber escoltar, tenir empatia, saber-se comunicar, resoldre problemes, saber què s’ha de prioritzar i ser molt creatiu. És una feina vocacional i la gaudeixes molt quan veus com estàs contribuint a la ciència i a la societat.
A les persones que estan fent ara la tesi o un postdoc, sempre els dic que aprofitin per formar-se més enllà del seu camp, per tocar el màxim de tecles: fer un curs d’innovació o de comunicació, ajudar al seu supervisor o supervisora a escriure un projecte… És un moment per avaluar què t’interessa. I sempre es poden acostar a l’oficina de projectes i preguntar!
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és ajudar al personal investigador a fer realitat els seus projectes. Quan un projecte es materialitza i et diuen que s’ha aconseguit el finançament és un moment molt satisfactori perquè sents que la teva feina té un impacte real en la recerca i la societat.
Quin són els principals reptes avui dia en la gestió de projectes?
Per a mi, hi ha dos grans reptes. El primer és aconseguir que més gent es dediqui a la gestió. S’ha demostrat l’èxit que té aquesta figura en el camp de la recerca, però moltes vegades ens quedem curts perquè som molt pocs. I en segon lloc, el repte al qual ens enfrontem tots i totes és la incorporació de la intel·ligència artificial; en el nostre cas, per millorar l’eficiència i la qualitat de la gestió.
Quin futur veus a la professió?
Veig molt potencial de creixement. Cada vegada hi ha més demanda de personal gestor. Ja no és només per a laboratoris, sinó també per start-ups, spin-offs i altres empreses que demanen finançament públic. Quan vaig començar en aquest sector, érem molt poquets. Ara ha crescut, s’està treballant per homogeneïtzar la professió a nivell europeu i s’està professionalitzant. Tot i ser una professió que va néixer dins de l’administració dels centres, ara hi ha màsters específics com el de la Universitat Autònoma de Barcelona i formació transversal a nivell català, nacional i europeu.
