Explicar la teva història: l’era dels CV narratius

Un curs molt pràctic d’Intervals va oferir als i les participants una bona visió general d’aquests nous tipus de CV, desenvolupats originalment per acompanyar un canvi en l’avaluació de la investigació: què són, per què són importants i com escriure’ls.

Gràcies a un curs d'Intervals, 14 investigadors i investigadores dels centres del PRBB van aprendre més sobre el CV narratiu, una nova modalitat de CV que ha arribat per quedar-s'hi.

El 21 de març passat, 14 participants dels centres del PRBB van realitzar un curs Intervals d’un dia sencer sobre currículums (CV) narratius, amb els ex-investigadors de biologia i ara comunicadors científics i formadors Thiago Carvalho i David del Álamo, de FellowSherpa.

Un CV narratiu es pot definir com “una forma de CV que utilitza un estil narratiu per explicar el ‘per què’, el ‘qui’ i el ‘com’ darrere del ‘què'”, en paraules de Rachel Herries, Research Culture Manager de la Universitat de Glasgow. El model més comú utilitzat pels finançadors europeus va provenir de la Royal Society, d’acord amb DORA, com a part del moviment creixent per reformar l’avaluació i millorar la cultura de la recerca.

CV no narratius

Els participants van començar a discutir què hi ha de dolent en un CV tradicional: un que consisteix en una llista d’elements relacionats amb la teva educació, feines, experiència, habilitats i, de vegades, fins i tot passatemps.

Potser un comentari que resumeix bé les respostes és que “és com fer una llista d’ingredients, però no la recepta”. No hi ha història, els elements no hi estan vinculats, no és personal.

Un CV tradicional és com donar una llista dingredients, però no la recepta. No hi ha cap història.

Especialment quan la teva carrera no és lineal (és possible que hagis estudiat física i ara estiguis treballant en medicina; o que hi hagi una aturada de 3 anys a la teva carrera), generalment hi ha una història, una narrativa, que podria explicar-ho, donar-li sentit i afegir valor. Això es perd en un CV tradicional.

Les lliçons apreses dels fracassos són un altre element més que normalment no s’inclou en un CV, i és una cosa que els encarregats de contractar realment aprecien, diu Thiago, que va ser cap de programes de postgrau a l’Institut Gulbenkian de Ciències i coordinador d’estudis de postgrau a la Fundació Champalimaud. “La teva honestedat sobre les coses que no van funcionar em dóna la seguretat que tens integritat“, explica.

Els formadors Thiago Carvalho i David del Álamo, de FellowSherpa. 

CV narratius: el “què”

Però què és un CV narratiu? Segons DORA, “una descripció estructurada de les contribucions i els èxits d’un investigador o investigadora que reflecteix una gamma més àmplia d’habilitats i experiències, més enllà de les publicacions i l’historial de finançament”. És a dir, tot allò que has fet per contribuir a la societat, no només els resultats publicats del teu projecte de recerca; vas a les escoles per fer activitats de divulgació? Estàs involucrat en grups de treball, en temes d’igualtat de gènere, en feines editorials o de revisió per parells, o crees art relacionat amb la teva ciència? Fas mentoratge?

Aquests CV inclouen aspectes dels que normalment s’inclourien en una carta de presentació, que té com a objectiu explicar què pots oferir per a aquest treball específic; i d’altres que s’incorporarien en una entrevista basada en competències, on se’t pot demanar que expliquis quan i com vas posar en pràctica les teves habilitats (per exemple, quan vas demostrar amb èxit que tens habilitats de lideratge?). Però un CV narratiu és més que una combinació del CV tradicional i una carta de presentació.

També és important entendre què no és un CV narratiu. “L’error més comú en fer un CV narratiu és prendre la llista del CV tradicional i afegir davant de cada ítem “Jo vaig fer…”: Vaig fer un doctorat, vaig publicar aquest article, vaig fer XXX”, adverteix Thiago. “Això no és una història. Cal convertir-ho en una història”.

CV narratius: el “per què” i el “com”

“Per què algú que escull centrar tot el seu temps en el seu projecte de recerca i no fa res per la comunitat hauria de ser considerat igual de valuós (o fins i tot més) que altres que dediquen una gran part del seu temps a altres activitats que afegeixen valor a la societat? Això és el que volem canviar amb els CV narratius”, afirma David, que va ser director del programa de beques EMBO. “Publicar un article no és l’èxit. L’èxit és el descobriment, que després es comunica a la comunitat”, afegeix el formador.

Les institucions que sol·liciten CV narratius tendeixen a donar instruccions força específiques sobre el que volen que incloguis: ja sigui dades personals; els teus 10 èxits de recerca més importants, inclòs el seu impacte al camp i el teu paper en el projecte; una descripció de 50 paraules del teu èxit més gran; o informació addicional com interrupcions professionals, una trajectòria professional diversa o no tradicional, esdeveniments importants de la teva vida o altres contribucions notables a la comunitat científica.

Pots trobar més informació sobre els CV narratius al lloc web UK Research and Innovation (UKRIO) o a la plantilla del Royal Society’s Résumé for Researchers. Aquesta plantilla, molt utilitzada per a CV narratius, sol·licita informació sobre quatre “cercles concèntrics”, des del nivell individual fins al social:

  1. Com has contribuït a la generació de coneixement – això inclouria les teves publicacions, però també altres resultats de recerca, com ara bases de dades, productes de pràctica clínica, recursos educatius, patents, etc. També pots incloure finançament o premis rebuts.
     
  1. Com has contribuït al desenvolupament d’altres persones – aquí pots incloure qualsevol cosa que hagis fet que hagi estat important per a l’èxit del teu equip o els seus membres, inclosa la gestió de projectes, contribucions col·laboratives, etc. Cobreix també activitats d’ensenyament, supervisió i tutoria, o qualsevol lideratge estratègic que hagis demostrat.
     
  1. Com has contribuït a la comunitat de recerca en general – això inclouria la revisió o l’avaluació del treball dels altres, la membresia en comitès, el treball sobre integritat en la recerca, gènere i diversitat, l’organització de conferències, etc.
     
  1. Com has contribuït a la societat en general – aquí pots afegir qualsevol activitat de participació pública dirigida al públic en general, projectes de ciència ciutadana o participació amb la indústria o el sector privat. També inclou contactes amb organitzacions de pacients, responsables polítics o responsables de la presa de decisions o els mitjans de comunicació.

També hi ha una secció d’Extres per incloure qualsevol informació addicional que pugui ajudar a explicar la teva història, com interrupcions a la teva carrera (a causa de maternitat o paternitat, o qualsevol altre esdeveniment important de la teva vida) i altres.

Hi ha altres plantilles d’altres agències de finançament, totes basades en conceptes similars. En tots els casos, suggereixen els formadors, hauries d’afegir qualsevol evidència objectiva que tinguis sobre l’impacte i la rellevància dels teus èxits.

CV narratius: els reptes

Els CV narratius tenen clarament molts avantatges potencials. Però com està acceptant la comunitat científica aquesta nova tendència? “En teoria li agraden a tothom; en realitat és una cosa més que has de fer…”, diu Thiago. David i ell mateix tenen experiència ajudant investigadors i investigadores a escriure els seus CV narratius i coneixen algunes de les complexitats i els reptes. Però el missatge és positiu: “Si t’anava bé abans (amb el CV tradicional), et seguirà anant bé”, afirma Thiago. “Però si eres en una de les categories allunyades del camí tradicional, els CV narratius et donen més possibilitats”.

“Si t’anava bé amb els CV tradicionals, et seguirà anant bé. Però si estaves en una de les categories allunyades del camí tradicional, els CV narratius et donen més possibilitats.”

Thiago Carvalho

També hi ha dades sobre allò que els revisors de beques han de dir. Alguns s’han queixat que no sabien on trobar la informació rellevant. A d’altres els preocupa que com millors siguin les habilitats d’escriptura en anglès de la persona sol·licitant, més grans son les oportunitats. Thiago suggereix, per compensar aquest biaix, començar d’hora, intentar demanar ajuda i cenyir-se a un vocabulari clar i comprensible – tingues en compte que el més probable és que molts dels revisors no siguin parlants nadius d’anglès.

Molts crítics també confessen que, després de tot, es van connectar a Internet per comprovar la llista de publicacions del sol·licitant. “Sempre hi haurà gent que faci això (cada vegada menys, amb el canvi generacional), però n’hi haurà d’altres que no ho faran. I almenys, encara que en revisin les publicacions al marge, el CV narratiu et dóna l’oportunitat d’afegir-hi alguna cosa més”, diu Thiago.

Altres consells que els formadors del curs van donar als participants inclouen:

  • Sigues clar amb la teva escriptura
  • Llegeix atentament les instruccions, específicament pel que fa al format i les normes.
  • Si tens dubtes sobre la convocatòria, fes preguntes, fins i tot a la persona de contacte de l’agència finançadora.
  • Fes sempre que algú més llegeixi el teu esborrany!

Davant la queixa que els CV narratius podrien dificultar una selecció objectiva, en comparació amb una llista de publicacions amb el factor d’impacte, David diu: “Bé, aquesta llista de publicacions és realment objectiva? No m’ho sembla. Vaig fer un estudi quan era a EMBO, per comparar com els havia anat als candidats seleccionats, a llarg termini, en comparació dels següents 200 candidats no seleccionats. No hi va haver cap diferència. De fet, l’únic indicador d’èxit rellevant era ser home. El que demostra com és d’esbiaixat el sistema de selecció tradicional, malgrat la nostra idea que és objectiu. Per ser justos, un sistema de loteria entre els millors sol·licitants seria més just!”.

Afegeix que encara hi ha preocupacions i marge de millora, però en general els CV narratius són un canvi positiu. I definitivament han arribat per quedar-s’hi.

CV narratius: el present i el futur

Diverses institucions de tot Europa (així com els NIH dels EUA) ja utilitzen CV narratius. “Tot va començar fa només tres o quatre anys; encara és força nou. Però el millor és que ja ha estat provat en el terreny i fins i tot hi ha alguns estudis sobre els resultats”, afirma Thiago.

Un dels moviments més grans que impulsen els CV narratius és CoARA, la Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Investigació. “Fins ara ho han signat més de 800 organitzacions –l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) són dos centres del PRBB signants de CoARA–, i està creixent exponencialment. El seu informe sobre la reforma de l’avaluació de la recerca inclou com a recomanació considerar els currículums narratius”, explica David.

L’ERC (el Consell Europeu de Recerca) també ha adoptat els currículums narratius aquest any, cosa que significa que aviat tots els altres començaran a fer el mateix, auspicia Thiago. David hi està d’acord: “Crec que acabarem veient alguns aspectes del CV narratiu a tot arreu. Potser no la versió completa, perquè encara hi ha reptes i problemes sense resoldre, però almenys alguns aspectes, n’estic segur”.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *