La junta directiva d’Euroscience es reuneix al PRBB

Parlem amb membres de l’Associació Europea per al Progrés de la Ciència i la Tecnologia sobre el futur de la ciència a Europa i el que està fent l’associació.

La junta directiva de l’Associació Europea per al Progrés de la Ciència i la Tecnologia es va reunir al PRBB per a debatre la seva estratègia de futur.

Els dies 16 i 17 de març, la junta directiva d’Euroscience – l’Associació Europea per al Progrés de la Ciència i la Tecnologia – es va citar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per a celebrar la seva reunió anual. Mentre que gaudien del sol de la Ciutat Comtal i de les vistes al mar des de l’edifici, les 12 persones recentment escollides per formar la junta van debatre sobre l’organització de futurs esdeveniments, així com sobre l’estratègia de l’associació per als pròxims anys.

Hem parlat amb Matthias Girod, Secretari General, Michael Matlosz, President, Anna Nilsson Vindefjärd, Vicepresidenta, i Michela Bertero, membre de la junta directiva, sobre Euroscience (una organització sense ànim de lucre que acaba de celebrar el seu 25è aniversari) i els reptes de la ciència europea.

Què és Euroscience?

La pregunta seria més bé qui és Euroscience. Euroscience és una organització de persones interessades en que l’activitat científica contribueixi al benestar i la prosperitat de la societat. Tenim uns 1.500 membres que contribueixen activament, però la comunitat és molt més gran; per exemple, al nostre esdeveniment més important acollim 6.000 persones.

La majoria de membres són professionals de la ciència – responsables polítics, gestors i gestores de recerca, personal d’investigació i comunicació… I majoritàriament procedeixen del sector acadèmic, tot i que ens agradaria augmentar el nombre de membres dins de la industria, que també desenvolupa un paper clau en el progrés de la ciència.

Però realment, està oberta a qualsevol persona: es tracta d’unir forces en una comunitat que creu que necessitem la ciència per a vèncer malalties, per a fer front a la crisi climàtica, per a crear democràcies decents… Així que encara que no siguis científic, si creus en això, ets més que benvingut o benvinguda a formar part d’Euroscience, perquè estem treballant en això. I hi ha certa d’urgència, perquè molta gent va en la direcció contrària…

“Si creus que necessitem la ciència per a vèncer malalties, fer front a la crisi climàtica, crear democràcies decents… formes part d’Euroscience. Fes-te’n membre!

Tenim alguns membres corporatius, però la gran majoria dels membres són independents de la seva afiliació – estem interessats en l’individu, en la seva pràctica professional i la seva responsabilitat personal; en la rendició de comptes com a científics en una societat democràtica.

I abastem totes les disciplines. En realitat, fomentem la interdisciplinarietat, connectant experts de ciències naturals i humanitats, que normalment estan molt allunyats. Ho hem vist amb la pandèmia de la Covid-19. Els viròlegs per sí sols no poden vèncer la pandèmia; calen economistes, advocats i adobades, sociòlegs i sociòlogues,… I per això volem ser una associació per a tots aquells que estiguin relacionats o interessats en la ciència.

Com ha afectat la pandèmia a la interacció entre ciència i societat?

La pandèmia va ser una situació molt desafiant pel que fa la confiança, credibilitat, rellevància… i la forma en què els especialistes interactuen amb la societat. Era una malaltia desconeguda, la gent volia respostes clares (que la ciència no sempre pot oferir) i molts científics tenien una opinió i l’expressaven, potser més enllà dels seus coneixements.

Per a entendre-ho, diguem que el concepte ciència engloba diferents nivells:

  1. la ciència: un conjunt de fets i teories generalment acceptats
  2. el mètode científic, la recerca: una metodologia per a assolir aquest conjunt de coneixements, comprovant hipòtesis, criticant i invalidant, creant-ne d’altres noves…
  3. el científic o científica: algú que coneix el conjunt de coneixements i és expert en la metodologia

I el que el públic esperava durant la pandèmia (i potser en general) era una resposta fiable d’una persona experta; no la recerca, ni el procés i la incertesa i contradiccions que comporta. Però si preguntes a 10 científics què cal fer davant una nova malaltia, probablement obtindràs 10 respostes diferents. I això – a més, per suposat, de l’auge de les fake news – ha fet que la gent cregui que el mètode científic no és fiable. La qual cosa és contraria a la veritat, i una gran llàstima. Precisament el fet de poder criticar-lo i invalidar-lo, el fa fiable.

“Si preguntes a 10 científics què cal fer davant una nova malaltia, obtindràs 10 respostes. I això ha fet que la gent cregui que el mètode científic no sigui fiable. La qual cosa és una pena, perquè no és cert”

La pandèmia no només va canviar la relació entre la comunitat científica i la societat, sinó també la pròpia ciència…

Així és, i estem mol interessats a formar i capacitar el personal científic per a afrontar el canvi. Perquè la pandèmia no només va canviar les expectatives de la societat, sinó també la forma de produir ciència. Per exemple, va augmentar la taxa de preprints, per a publicar els resultats de la recerca el més aviat possible (i abans de la revisió per parells). I no creiem que això desapareixarà. Necessitem aquestes noves formes de comunicar la ciència, noves formes de fer les coses… Hem d’abraçar el canvi i utilitzar-lo com a una força positiva.

Quines són les principals accions d’Euroscience?

Potser ls més visible sigui ESOF (Euroscience Open Forum), un congrés que se celebra cada dos anys. És una oportunitat per a reunir un grup molt divers de persones, inclosos ciutadans, per a parlar sobre el lloc de la ciència en la societat, la pràctica dels científics i científiques, i com es pot millorar la interacció amb la societat en general mitjançant el diàleg bidireccional. El primer va tenir lloc el 2004 a Estocolm (l’any 2008 el vam celebrar a Barcelona). Ara estem organitzant l’edició de 2021, que serà a Katowice, Polònia.

Però també fem molta feina política. Vam participar en l’elaboració de la Carta Europea per a Investigadors, la creació de l’European Research Council (ERC), l’agenda de Ciència Oberta, el ERA (European Research Aera)…

També tenim grups de treball sobre diversos temes d’interès, i formem part de varis projectes europeus. I des de 2012 concedim l’etiqueta “Premis Ciutat Europea de la Ciència”, i celebrem actes sota cada presidència de la UE. Per exemple, sota la presidència txeca del Consell de la Unió Europea vam debatre sobre la diplomàcia científica, arran de la crisi d’Ucraïna: què passa quan científics col·laboradors acaben en bàndols oposats d’una guerra? Ara, sota la Presidència sueca, celebrarem una sessió el 16 de maig, retransmesa digitalment, sobre l’avaluació de la recerca. Amb la presidència espanyola que ve a continuació, a la segona meitat de l’any… Ja hi estem donant voltes!

L’any 2021 també vam posar en marxa l’Euroscience Policy Forum, un esdeveniment més petit, amb unes 600 persones, que pensem celebrar en anys alterns a l’ESOF. En ell vam debatre el tema de la sostenibilitat del món acadèmic: poden sobreviure les institucions acadèmiques sotmeses a una pressió constant en matèria de rendició de comptes, finançament, impacte,…? És realment atractiu avui dia per a una persona jove amb talent seguir aquesta trajectòria professional? Són preguntes importants per a les quals cal prendre’s el temps de plantejar-se i debatre-les.

Ah, i també publiquem el butlletí Euroscientist, una plataforma de debat per a tota la comunitat científica europea.

En què esteu treballant actualment?

A Euroscience sempre hem abordat qüestions difícils, coses de les que la gent no vol parlar o de les quals normalment no se’n té l’oportunitat de parlar al lloc de treball. Aquí, a més, pots parlar del teu tema de recerca biomèdica amb un economista, per exemple, i preguntar-li si té sentit que t’hi centris.

Alguns dels temes actuals que ens interessen són: 1) el model de negoci del coneixement: com publicar, amb quina rapidesa i en quines etapes; 2) les carreres científiques; 3) el personal científic a l’àmbit públic i la forma de percebre’l ; 4) l’avaluació de la recerca i CoARA; 5) la diversitat en la ciència; i 6) la salut mental i el benestar, entre d’altres. Realment, molts temes que es poden incloure en el que anomenem “cultura de la recerca”, que són transversals a totes les ciències i afecten tots el personal científic.

On visualitzeu la ciència europea al futur; quina hauria de ser la nostra prioritat número u?

Expressem-ho com un repte. Serem capaços d’aquí a 10-20 anys d’invertir la tendència actual de creixent dubte i desconfiança en els coneixements científics i el mètode científic? Podrem crear un clima de confiança entre tota la població respecte a la utilitat de l’adquisició de coneixements de forma lliure, oberta i impulsada per la curiositat? Això seria una cosa fonamental a aconseguir perquè no és el que està passant actualment. Ara estem assistint a un enorme impuls de la recerca basada en objectius, que per suposat té un valor fonamental. Però si tot està orientat a objectius – “cal resoldre el canvi climàtic, millorar l’agricultura,…” – el que es produeix és la instrumentalització de la ciència per a obtenir beneficis polítics o econòmics.

El que necessitem és crear una situació on tenir curiositat, intentar comprendre, ser crítica, crear coneixement bàsic… tingui valor per a la societat. Si ho aconseguim, podrem utilitzar aquests coneixements científics per a afrontar nous reptes de la societat i millorar el nostre benestar i el del planeta.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *