El risc de patir diabetis varia segons com es regula l’splicing de l’ARN

L’estudi de dos atles genòmics ha permès descobrir nous mecanismes biològics de la malaltia.

Amb aquest estudi, s'aclareix una mica més el paper de l'splicing de l'ARN en el risc de patir diabetis. Foto de Towfiqu barbhuiya en Unsplash

La diabetis és una malaltia crònica que afecta a més de 420 milions de persones a tot el món i la seva prevalença creix amb els anys. Les persones afectades tenen un dèficit en la producció o ús de la insulina, la hormona que regula la presència de la glucosa en sang. I, en la majoria dels casos, aquest dèficit deriva en problemes de visió, cardíacs o renals.

Malgrat que no es coneix la causa exacta d’aquesta malaltia, se sap que hi ha una sèrie de variants genètiques que influeixen en la predisposició de patir alguna de les tipologies de la diabetis. A més, se sap que algunes d’aquestes variants, que es troben a regions no-codificants, regulen l’splicing de l’ARN.

Ara, l’equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) liderats pel Jorge Ferrer han analitzat els ARN presents en els illots pancreàtics de més de 400 donants humans. Amb els resultats, han desenvolupat un atles de les variants genètiques que regulen l’splicing d’ARN en els illots pancreàtics.

Paral·lelament, han analitzat quines variants genètiques influeixen en l’expressió dels gens que condicionen el risc de patir diabetis de tipus 1 i 2.

Aquestes dues anàlisis els han permès determinar nous mecanismes biològics de la malaltia. N’és un exemple la interrupció de la funció del gen ERO1B que resulta en una proteïna truncada que probablement no funciona correctament.

Així, tal com explica la Sílvia Bonàs-Guarch co-autora principal de l’estudi, “s’obre la porta a nous enfocaments terapèutics que aprofitin la gran influència de l’splicing en la biologia dels illots pancreàtics i la diabetis”.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *