Anàlisi de sang per detectar l’Alzheimer – i exercici per prevenir-lo

Un estudi amb més de 1.700 persones de cinc centres hospitalaris ha servit per validar un sistema escalable d’anàlisi de sang que detecta de forma precoç el risc de patir Alzheimer amb més de 90% de precisió, fent servir el biomarcador phospho-tau217 (p-tau217). Aquesta prova, automatitzada i fàcil d’aplicar, podria substituir en molts casos a mètodes més complexes i a vegades invasius, com la punció lumbar o la tècnica de diagnòstic per imatge PET, permetent un diagnòstic més accessible, ràpid i econòmic.

L’anàlisi, liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center, centre de la Fundació Pasqual Maragall, i l’Hospital del Mar junt amb les universitats de Gotemburg, Lund i Brescia, estableix dos punts de tall. Aquests són nivells a partir dels quals es pot assegurar que la persona desenvoluparà la malaltia o per sota dels quals es pot dir que està fora de risc. Aquests permeten orientar el diagnòstic clínic i reduir les proves innecessàries, tot i que el seu ús sempre l’ha d’interpretar un professional especialitzat. Els resultats prometen millorar l’accés equitatiu al diagnòstic primerenc i reduir significativament les despeses sanitàries.

Aquesta investigació és la continuació d’un estudi publicat pel mateix equip fa uns mesos en què van comparar diferents biomarcadors en sang per detectar l’Alzheimer. Els investigadors i investigadores van identificar el biomarcador p-tau217 com el més precís de tots els analitzats. Els nivells d’aquesta proteïna fosforilada en plasma es correlaciona estretament amb els del líquid cefalorraquidi. Segons els autors, aquestes dues investigacions, “realitzades gràcies a la col·laboració dels nostres pacients”, reforcen el potencial de les anàlisis de sang com a eines diagnòstiques accessibles i fiables per a una detecció precoç de l’Alzheimer en la pràctica clínica.

Més activitat física, menys possibilitats de patir Alzheimer

Un altre estudi liderat per l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), també en col·laboració amb el Barcelonaβeta Brain Research Center, conclou que augmentar l’activitat física entre els 45 i els 65 anys redueix l’acumulació de proteïna beta amiloide —una de les causes del desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer —i augmenta el gruix cortical que es relaciona amb la memòria. Durant quatre anys, els investigadors i investigadores han treballat amb una cohort de persones de mitjana edat amb antecedents familiars d’Alzheimer. Han observat que aquells qui van incrementar la seva activitat física fins assolir les recomanacions de l’OMS van tenir beneficis significatius en salut cerebral. També en aquells voluntaris que no eren sedentaris, però que no van assolir les fites proposades es van veure millores en alguns marcadors cerebrals.

Tot i que els resultats van mostrar ser dosi-dependents (a major augment d’activitat, major reducció de la càrrega amiloide), “qualsevol increment en l’exercici, per mínim que sigui, pot contribuir a la prevenció de l’Alzheimer”, ressalta Eider Arenaza-Urquijo, investigadora principal d’ISGlobal i líder de l’estudi. Aquestes troballes reforcen la importància de promoure el moviment en la mitjana edat com a estratègia de salut pública.