Quasi es podria dir que l’Olga Valverde va arribar a l’estudi de les addiccions per casualitat. Ella volia entra a fons al laboratori i experimentar. No obstant, l’únic grup de recerca amb feina experimental en la Universitat de Cadis, on va fer la carrera de medicina, era el de farmacologia, que investigava sobre l’analgèsia i les addiccions. Així que va entrar allà a fer la seva tesi de llicenciatura sobre l’abstinència i els opiacis. Des de llavors, Valverde s’ha anat movent entre els estudis d’addicció als opiacis i als cannabinoides, els efectes analgèsics d’aquests compostos i els mecanismes de la depressió perquè, com ella explica, aquestes tres patologies formen els tres costats d’un mateix triangle.
Des del 2007, Valverde dirigeix el grup de neurobiologia del comportament (GReNeC-Neurobio) del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS-UPF) de la Universitat Pompeu Fabra. El seu grup estudia les bases neurobiològiques d’alguns trastorns neuropsiquiàtrics per conèixer la seva fisiopatologia i trobar noves dianes terapèutiques. “El nostre objectiu científic és dilucidar què passa al sistema nerviós per a que es desenvolupin aquests trastorns, per tal d’obrir camí i facilitar que altres equips puguin dissenyar estudis més translacionals o clínics”, diu Valverde.
El grup estudia principalment l’addicció a la cocaïna, la síndrome alcohòlica fetal i la depressió peripart.
En aquests moments, tenen tres línies de recerca obertes: l’addicció a la cocaïna, la síndrome alcohòlica fetal i la depressió peripart. I, tot i que en el cas de la depressió peripart estan començant una col·laboració amb un grup assistencial, la seva experiència se centra en la recerca neurobiològica bàsica i l’estudi del comportament.
Gràcies a l’experiència de l’equip en models animals, s’han involucrat al projecte VICT3R. Aquest estudia la possibilitat d’utilitzar grups control virtuals en alguns estudis amb animals, inicialment en l’àmbit de la toxicologia, tot i que també desitgen explorar nous àmbits, com els estudis de l’entorn acadèmic. El consorci està format principalment per persones expertes en toxicologia i bioinformàtica i la participació d’equips experimentals és petita.
En la varietat està l’èxit
L’equip GReNeC-Neurobio està format ara mateix per nou persones: tres postdocs, quatre estudiants de doctorat i dos tècnics, un a temps complert i un altre a temps parcial. Cada una d’elles ve d’un camp diferent: unes van estudiar biologia; altres, farmàcia i algunes, psicologia.
No hi ha dos dies iguals al grup, tot i la rutina bastant organitzada que porten. I és que la feina experimental fa que s’hagin d’adaptar cada dia. El que no perdonen és la seva reunió de grup dels dijous, on es posen al dia dels projectes, presenten articles i es proposen idees.
Tampoc deixen de passar les oportunitats de fer divulgació, una cosa que fan de manera individual o com a grup i quan la càrrega de feina els hi permet. Portes obertes, xerrades a instituts, Coffee Sessions, una recent xerrada TEDx o la seva participació a Rin4’, el concurs de la UPF d’explicar les tesis doctorals en quatre minuts, són algunes de les iniciatives on han participat les integrants del laboratori.
Un per a modular-los a tots: el sistema endocannabinoide
Les tres línies de recerca a les que es dediquen estan unides per un fil conductor clau: el sistema endocannabinoide. Aquest sistema altament complex és un modulador cerebral que s’encarrega de controlar la motivació, l’humor, la plasticitat i la memòria, entre altres fenòmens. El grup de neurobiologia del comportament concretament estudia la participació del sistema endocannabinoide en els mecanismes de diferents malalties i el seu potencial com a diana terapèutica.
Per aconseguir això, han desenvolupat models en ratolins per a cada una de les línies de recerca. Tant els estudiants de doctorat com els postdocs normalment dediquen els seus matins a l’estudi del comportament a l’estabulari del PRBB. Treballen amb ratolins perquè ofereixen millors perspectives per a la feina experimental. Realitzen tant estudis neurobiològics com farmacològics per abordar dianes d’interès.
Una de les dificultats és aconseguir la complicitat de la indústria farmacèutica per a la recerca d’addiccions. “És una autèntica cursa d’obstacles. Tot i que intentem col·laborar amb empreses farmacèutiques que ens puguin proporcionar alguns productes i fàrmacs, aquestes, a vegades, no volen veure’s involucrades en estudis relacionats amb l’addicció.”
De l’estabulari al laboratori
A més dels models de ratolins, també treballen amb mostres ex vivo de regions del cervell animal. L’objectiu és estudiar a nivell molecular les dianes d’interès, com els components del sistema endocannabinoide, entre altres. Gràcies a la combinació de metodologies del comportament i moleculars han demostrat, per exemple, que el cannabidiol, una substància que es troba en la marihuana, però que no té efecte addictiu, té efectes beneficiosos en la síndrome alcohòlica fetal i en el control del consum de cocaïna.
Un dels grans reptes és avaluar com les alteracions del metabolisme cel·lular participen en la gènesi dels trastorns neuropsiquiàtrics. Segons Valverde, “gran part de les alteracions que es produeixen a nivell cerebral tenen una base metabòlica cel·lular que no està totalment clara”.
La depressió peripart, aquella gran desconeguda
A l’estudi de la depressió peripart van arribar-hi a través de les addiccions. Una de les comorbilitats més típiques de les addiccions és la depressió i l’equip de l’Olga Valverde té un model en ratolí en el què estudien els efectes de la depressió. La indueixen en ratolins mitjançant un procediment de separació maternal, ja que l’estrès a la primera infància afecta al desenvolupament del cervell i produeix conseqüències negatives que es mantenen a llarg termini.
El laboratori de Valverde fa servir ara aquest mateix model per estudiar l’impacte de la separació maternal en la mare com un model de depressió peripart. En realitat, es tracta d’un tipus de depressió molt prevalent i que, a la vegada, sembla tenir mecanismes fisiopatològics diferents d’altres trastorns depressius. Apareix durant l’embaràs o fins a quatre setmanes després de donar a llum.
Les depressions i les addiccions són patologies que necessiten un abordatge de gènere.
Olga Valverde
En aquest cas, observen com afecta la depressió tant en les mares com en les cries. El model ha derivat en un projecte finançat per La Marató, en col·laboració amb Rafael de la Torre, Toni Pasqual i Daniel Bergé Baquero de l’Hospital del Mar. En Bergé té vàries parelles mare-fill que resulten molt útils per estudiar les conseqüències de la depressió de la mare sobre la salut del nounat.
En aquest projecte, Valverde vol veure el paper del sistema endocannabinoide al mecanisme de la depressió peripart amb l’hipòtesi de que el sistema endocannabinoide modula altres sistemes de neurotransmissió, així com altres moduladors que participen en aquest trastorn, com són el sistema d’oxitocina o el GABA. Esperen que el desenvolupament d’aquest projecte permeti avançar en la fisiopatologia d’aquest trastorn que afecta principalment a les dones i als seus fills.
L’alta complexitat del sistema endocannabinoide com neuromodulador fa que participi als mecanismes de diferents afeccions del comportament. Les addiccions i la depressió peripart són només dues de les que estudia el GReNeC-Neurobio. La feina de Valverde i el seu equip és entendre a nivell molecular com funcionen, per així, ajudar a desenvolupar estratègies per a la seva prevenció o tractament.
