El 21 de juny es celebra cada any el dia internacional per una educació sense biaix de gènere. Aquest any ens hi unim amb aquesta reflexió d’Adriana Castro, estudiant de doctorat al laboratori de Neurobiologia del comportament del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), on ens parla de la seva experiència explicant la seva vida com a científica a una classe de 3r de primària.
Com a dona científica puc dir que dia a dia em sento orgullosa del meu treball i fins on he arribat; però, el dia 11 de febrer és una data encara més especial, ja que es celebra el dia de la dona i la nena a la ciència.
Aquest dia va ser proclamat al 2015 per la UNESCO, per reconèixer i donar visibilitat a la importància que tenim les dones en el desenvolupament de la ciència. És trist que encara avui en dia, menys del 30% del personal investigador / científic en el món són dones. A què es deu això?
Hi ha molts factors socials que ocasionen aquesta desigualtat, coneguda com l'”efecte tisora“. Aquest efecte tisora ens explica que a mesura que es puja de categoria o rangs de comandament, el nombre de dones que participen en recerca va disminuint. Dades del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) reporten que a l’inici de la carrera científica un 49,2% dels i les alumnes predoctorals són dones, però només un 26,5% aconsegueixen ser professores d’investigació.
A més dels factors socials, una altra de les grans causes d’aquesta desigualtat és que, des de ben petits, solem associar certes professions al gènere masculí o al femení. Això passa, entre d’altres, amb les carreres relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, denominades STEM per les sigles en anglès, que solen associar-se més al gènere masculí.
A mesura que es puja en els rangs de comandament, el nombre de dones disminueix … Només un 30% del total d’investigadors i investigadores en el món són dones.
Per aquesta raó és tan important també recordar el dia internacional per una educació sense biaix de gènere, celebrat anualment el 21 de juny. I cal motivar dia a dia a les nenes i les noies perquè estudiïn carreres en l’àmbit de les STEM. Una via per aconseguir això, és visibilitzant davant els més petits i petites a dones que actualment som científiques.
Del laboratori a l’escola
Conscients d’aquesta tasca, l’escola “La Mar Bella” al barri de Poblenou, em va convidar a fer una xerrada a nenes i nens de tercer de primària per compartir el meu treball.
La idea consistia a narrar què fa una neurocientífica, com és que vaig arribar a fer el que faig actualment, els experiments que estic duent a terme, per què és important la investigació que realitzem, etc. Donades les circumstàncies, la xerrada va haver de ser telemàtica, però tot i així els vaig explicar que jo treballo com a investigadora al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), estudiant la forma en què totes les experiències que vivim en els nostres primers anys de vida poden afectar el cervell i al seu funcionament. També els vaig explicar que per poder comprendre tot això, fem servir un model animal, i els vaig explicar que si fem servir ratolins és perquè s’assemblen molt genèticament a nosaltres i que poden aprendre i resoldre diferents proves a què els retem. Finalment, vaig poder explicar-los la importància de la infància en el nostre futur, i com és necessari tenir una vida saludable tant a nivell físic com emocional.
Al laboratori estudiem, utilitzant ratolins, com les experiències que vivim en la infància poden afectar el cervell i al seu funcionament a llarg termini.
Adriana Castro (DCEXS-UPF)
A més de la meva presentació, les nenes i nens van poder fer-me preguntes sobre ciència. Aquestes preguntes podien ser sobre el que ells volguessin, no necessàriament relacionades amb neurociència. He de dir que aquesta última part va ser la meva preferida, ja que em van arribar a fer preguntes bastant elaborades i ben pensades! Alguns exemples van ser: per què l’àcid de l’estómac no crema al mateix estómac? Per què els nounats no tenen arrugues i la gent gran sí? Com van aparèixer els bacteris en el món? Per sort, aquestes preguntes me les van fer arribar amb una setmana d’anterioritat: per a moltes d’elles, vaig haver de buscar informació, ja que eren sobre coses que, com adults, donem per fetes!
També me’n van fer algunes de més personals. Em van preguntar que si en la meva família hi havia investigadors; els vaig respondre que no, ja que la meva mare i la meva germana són més de política i el meu pare és artista. Va ser súper bonic que quan els vaig respondre això, ja que em van aplaudir i em van felicitar per ser la primera científica en la meva família.
Va ser una experiència meravellosa estar davant de les caretes expectants de les nenes i els nens, sorprenent-se de les coses que els explicava.
Puc dir que a nivell personal ha estat una experiència meravellosa, ser-hi davant de les caretes expectants de les nenes i els nens, escoltant-me amb molta atenció i sorprenent-se de les coses que els explicava. A nivell professional, és un gran repte poder explicar temes tan complexos amb paraules senzilles i accessibles, perquè elles i ells puguin entendre el que fem i que se sentin motivades i motivats cap a la ciència. Sense cap dubte tornaria a repetir aquesta experiència, doncs sincerament, no sé qui va gaudir més d’aquesta xerrada, si els petits o jo!
