La prevalença dels trastorns alimentaris entre la població mundial ha augmentat durant els últims anys, sobretot dins la població femenina. De fet, s’ha passat d’un 3,5% de casos en el període comprès entre l’any 2000 i 2006 a un 7,8% — és a dir, més del doble — entre els anys 2013 i 2018.
Darrere d’aquests trastorns molts cops ens trobem amb casos d’addicció al menjar, relacionats amb una pèrdua de control de la ingesta d’aliments.
Recentment, personal investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Hospital del Mar, han identificat per primer cop la implicació de determinades àrees corticals del cervell en el desenvolupament de l’addicció al menjar; concretament, el circuit que va del còrtex prefrontal fins el nucli accumbens, una zona del sistema límbic relacionada amb els processos de recompensa i plaer.
L’estudi, que ha utilitzat ratolins com a animal model, també ha demostrat que la sobreexpressió del receptor de dopamina D2 a nivell cortical estaria directament relacionada amb la pèrdua del control de la ingesta. A estudis anteriors, el receptor de dopamina D2 ja s’havia associat a l’addicció a drogues.
L’equip investigador ha relacionat la sobreexpressió del receptor de dopamina D2, prèviament associat a l’addicció a drogues, amb la pèrdua del control de la ingesta
“Hi ha certa controvèrsia sobre com classificar aquest important trastorn del comportament i els nostres resultats reforcen la idea que aquesta addicció existeix i té característiques comunes a l’addicció a les drogues”, conclou Rafael Maldonado, director del Laboratori de Neurofarmacologia al DCEXS-UPF.
Domingo-Rodriguez et al. A specific prelimbic-nucleus accumbens pathway controls resilience versus vulnerability to food addiction. Nature Communications, February 2020. DOI: 10.1038/s41467-020-14458-y
