La transcripció vista molècula a molècula

El CRG ha utilitzat les tècniques de microscòpia de superresolució per visualitzar com s’organitza la transcripció a les cèl·lules humanes i per ubicar cadascun dels seus components amb precisió nanomètrica.

La microscòpia de superresolució permet obtenir la posició de les diferents molècules durant la transcripció. Imatge creada per Raquel Gordo a partir de Arek Socha en Pixabay

Un estudi dirigit des del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha fet servir la microscòpia de superresolució per aconseguir les imatges més precises fins ara de la transcripció. Per això han col·laborat amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el Laboratori Bioland de l’Institut de Biomedicina i Salut de Guangzhou (GIBH), a la Xina, i la Universitat de Pennsilvània.

La transcripció és el pas de la informació en forma d’ADN a l’ARN, en el camí cap a la formació de proteïnes. La tècnica utilitzada permet obtenir la posició de molècules individuals, cosa que combinada amb anàlisis computacionals, ha permès obtenir més informació sobre com es disposa l’ARN en una cèl·lula humana durant aquest procés.

Els resultats, amb una resolució fins a 10 vegades més gran que l’aconseguida amb microscòpia de fluorescència, mostren amb precisió nanomètrica que les molècules d’ARN acabades de transcriure s’organitzen en petits dominis. A més, s’ha observat com aquests nanodominis es relacionen físicament amb la cromatina i la resta de maquinària de la transcripció. Així, s’ha demostrat que “la transcripció és un procés més fi, precís i regulat del que es pensava fins ara”, segons apunta Álvaro Castells, investigador del GIBH i alumni del CRG.

Les imatges obtingudes presenten una resolució 10 vegades més gran que l’aconseguida amb les tècniques de microscòpia de fluorescència convencional. Crèdit: CRG.

L’ús d’aquesta tècnica de microscòpia ha obert la porta a comprendre millor el funcionament de la transcripció i organització de les molècules durant aquest procés. Tal com diu Pia Cosma, investigadora principal del CRG i líder de l’estudi, “aquest estudi ens ha ajudat a visualitzar i ubicar els ARN emergents amb una precisió sense precedents”, i afegeix que “de cara al futur es podrà fer servir aquest tipus de anàlisi per comprendre l’expressió genètica amb més precisió”.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *