La Nit Europea de la Recerca (NER) és un esdeveniment públic que, com cada any, se celebra l’últim divendres de setembre de manera simultània a unes 300 ciutats de tot Europa, i més enllà. A través d’un ampli ventall de formats diferents, les activitats que s’organitzen pretenen “celebrar la ciència”, tot apropant-la a la ciutadania.
A Barcelona, l’última “Nit Europea de la Recerca” va tenir lloc el passat 27 de setembre de 2019 a diverses localitzacions, tals com el CosmoCaixa, el Centre Cívic Urgell i Vil·la Urània, o la biblioteca Sagrada Familia. Molts dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van participar amb diverses activitats. Per exemple, la investigadora del laboratori de Genòmica Multicel·lular a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), Núria Ros, va impartir una xerrada sobre l’origen de la multicel·lularitat. Per la seva banda, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va organitzar el torneig Micro-Combat a la biblioteca Sagrada Familia, que consistia en un joc de cartes dissenyat pels investigadors d’aquest centre del PRBB, així com vàries xerrades a instituts de secundària, entre d’altres sobre integritat i ètica en la recerca, de la mà de Joana Porcel i Eva Casamitjana.
Personal investigador de l’IBE, l’ISGlobal i el CRG va participar en algunes de les 150 activitats que van tenir lloc la passada Nit Europea de la Recerca.
Jonas Krebs i Elena Torrecilla, coordinadors de programes de recerca europeus al Centre de Regulació Genòmica i (CRG) i al CSIC-ICM, respectivament, van ser els principals organtizadors d’una sèrie d’activitats que van tenir lloc al FabCafe Barcelona, punt de trobada on les persones creatives poden utilitzar i difondre la tecnologia d’impressió en 3D. Sota l’eslogan “Qui és Qui a la Ciència Europea“, l’esdeveniment va servir per a que investigadors i investigadores joves de diferents Xarxes de Formació Innovadores (ITNs) es reunissin per compartir els seus projectes.
En aquesta auto-entrevista ens expliquen més sobre aquest esdeveniment i com van organitzar-lo.
Quins són els antecedents en quant a aquesta col·laboració entre diferents xarxes de formació?
Jonas: Les Xarxes de Formació Innovadores (ITNs en anglès) van ser creades per la Comissió Europea i permeten reunir universitats, centres de recerca i companyies de diferents parts del món, amb la finalitat de formar a una nova generació de científics i científiques en una disciplina concreta. Aquests projectes europeus necessiten de molta coordinació, de manera que sol haver-hi un gerent que dona suport al coordinador científic.
Elena: En Jonas i jo vam començar gairebé alhora amb la coordinació de les nostres ITNs i, com que els nostres centres de recerca estan a prop, ens trobem sovint per actualitzar-nos mutuament sobre què estem fent cadascú. Això era molt profitós per ambdós, i per això vam decidir crear un grup de treball obert per coordinadors d’ITNs, amb la finalitat de compartir experiències, bones pràctiques i unir forces per co-organitzar cursos i esdeveniments de disseminació. Un dels resultats d’aquesta col·laboració va ser la contribució a l’ERN (European Researchers Night), que hem organitzat per segon cop conjuntament amb personal investigador dels nostres projectes.
Per què al FabCafe?
Elena: Un dels altres organitzadors va proposar el FabCafe i, a la primera visita, en Jonas i jo vam coincidir en què era el lloc perfecte per a un esdeveniment com la nit de la recerca.
Jonas: Per a aquest tipus d’esdeveniments, en els que vols arribar principament a individus no-científics, ajuda molt portar la recerca fora del seu ambient. La gent està més disposada a anar a una cafeteria o a un lloc similar que no pas a un centre de recerca. A més a més, el FabCafe ofereix moltes sales i espais, i això era important tenint en compte la quantitat d’activitats organitzades…
Quines van ser aquestes activitats?
Jonas: Vam començar amb el panell de discussió “Enllaçant l’STEM amb l’STEAM: per què l’art pot ser més que una eina de comunicació en ciència i tecnologia?”
No estava directament relacionat amb les Xarxes de Formació Europees, però voliem aprofitar la nit de la recerca per mostrar a la ciutadania les dues residències artístiques que estaven tenint lloc a dos centres de recerca de Barcelona, una al CRG i l’altra a l’ICFO. També per aquest panell de discussió el FabCafe encaixava perfectament com a espai creatiu.
De què es va parlar en la taula rodona?
Jonas: Les dues artistes residents, Carolin Vogler (dissenyadora de moda) i Reiko Yamada (compositora), van debatre juntament amb dos científics dels seus respectius centres de recerca sobre les seves experiències en projectes interdisciplinaris i sobre com l’art pot contribuïr en la ciència, aportant un altre punt de vista.
Elena: El debat va anar seguit d’una petita exhibició en la que companys de 7 ITNs van compartir els projectes de recerca en els que estan treballant:
- CHROMDESIGN – Chromatin architecture and Design
- MIXITIN – Bringing the paradigm for marine pelagic production into the 21st century: incorporating mixotrophy into mainstream marine research
- NOAH – Network of Functional Molecular Containers with Controlled Switchable Abilities
- OPATHY – From Omics to Patient: Improving Diagnostics of Pathogenic Yeasts
- SINGEK – Promoting SINgle cell GEnomics to explore the ecology and evolution of hidden microeukaryotes
- VIROFLOW – Enabling Technologies and Drug Discovery: Continuous Flow Processes to Discover Novel Antiviral Inhibitors
- ELCOREL – Electrochemical Conversion of Renewable Electricity into Fuels and Chemicals
Va ser molt divers. Alguns investigadors i investigadores van utilitzar, per exemple, llana i llums per exemplicar l’estructura de la cromatina, altres van utilitzar la realitat augmentada i jocs de cartes per demostrar la diversitat de microbis marins o els diferents fongs que poden creixer en plaques. Així doncs, els participants van assistir a unes explicacions molt visuals sobre els diferents projectes de recerca.
Jonas: Després vam organitzar l'”speed dating”, una activitat de breus “cites” en les que el personal científic intentava explicar a un petit grup d’assistents en què consisteixen els seus projectes de recerca. També va servir per demostrar que els científics i científiques són éssers humans, com la resta de la societat…
Elena: … I no els típics “freaks” despentinats que molta gent imagina al pensar en un científic o científica! Finalment, vam finalitzar l’esdeveniment amb una nova edició del BCN Science Slam, és a dir, una competició de xerrades breus en les que el personal investigador presenta els seus projectes de recerca de manera entrentinguda.
Jonas: El format és atractiu per l’audiència ja que, després de cada xerrada, els assistents han de formar grups i posar-se d’acord sobre quina nota posar a cada xerrada. Al final hi ha un o una guanyadora, però sempre en un ambient distès i poc seriós, entre riures.
Canviarieu alguna cosa de l’esdeveniment?
Elena: Hi ha molt a explicar sobre la recerca que fem als nostres centres, però sempre és un repte convèncer a la gent per a que vingui a un lloc concret. Potser, de cara a l’any vinent, ens podriem plantejar fer-ho al carrer, de manera que els ciutadans veurien directament les activitats al passar-hi pel costat, sense haver d’anar expressament a cap lloc en concret.
