Els “Preprints” i el llarg i complicat camí cap a l’accés obert

Què són els “preprints” i quins són els seus beneficis i reptes? Personal científic, bibliotecaris, responsables de premsa i el fundador de bioRxiv i medRxiv, comparteixen amb nosaltres els seus punts de vista.

L'última setmana d'octubre és la setmana de l'"Open Access". Parlem sobre el paper dels "preprints" en fer de la ciència quelcom accessible a tothom. | Imatge d'Artem Beliaikin a Unsplash.

L'última setmana d'octubre és la setmana de l'"Open Access". Parlem sobre el paper dels "preprints" en fer de la ciència quelcom accessible a tothom. | Imatge d'Artem Beliaikin a Unsplash.

Com cada any, a finals d’octubre se celebra la Setmana de l’Open Access.

Hem parlat amb diferents parts interessades dins de la comunitat científica (personal investigador, comunicadors, bibliotecaris) sobre la millor manera d’augmentar l’accessibilitat als resultats obtinguts en recerca. Des d’una mirada crítica al sistema actual de publicacions, ens centrem concretament en els “preprints” – una manera de compartir els resultats científics abans de l’avaluació d’experts i la seva publicació oficial a una revista científica.

 

El problema

L’actual sistema de publicacions acadèmiques ha estat en el punt de mira de debats candents durant anys, en els que la comunitat científica ha destacat problemes relacionats amb l’avaluació d’experts de manera anònima, el mal ús del Factor d’Impacte de les revistes, la injustícia econòmica d’haver de pagar per llegir articles generats amb diners públics, o la il·lògica transferència de drets d’autor dels veritables autors de l’article als editors. Sense mencionar el fet de que, en plena era d’Internet, en la que qualsevol individu pot obtenir informació en una fracció de segon, poden passar mesos, si no anys, des del moment en el que s’obtenen els resultats científics i s’envien a una revista fins el moment en el que finalment es publiquen i es posen a disposició de la comunitat científica.

 

Poden passar mesos, si no anys, des del moment en el que s’obtenen els resultats científics i s’envien a una revista fins el moment en el que finalment es publiquen.

 

La solució?

L’Accés Obert, conegut com a “Open Access” (OA) en anglès, s’ha popularitzat entre les possibles solucions a alguns dels problemes anomenats, tot i no ser la panacea. Des de l’aparició de les primeres revistes d’Accés Obert a finals dels anys 80, la comunitat científica les ha anat acceptant a poc a poc; però, per molts, la transició cap a l’Accés Obert total està sent un procés massa lent. Ara, la Comissió Europea i un grup nacional de finançadors privats (com la Wellcome Trust o la Fundació Bill i Melinda Gates), anomenat cOAlition S, ha fet una passa cap endavant i ha proposat un nou pla: el Pla S.

El Pla S és una crida per a que, de manera immediata, totes les publicacions científiques passin a ser accessibles al conjunt de la societat. El seu objectiu final és “fer realitat l’Accés Obert complet i immediat a les publicacions científiques” a partir de 2021.

 

“Amb efecte a partir de 2021, totes les publicacions acadèmiques sobre els resultats de recerques finançades per subvencions públiques o privades proporcionades per consells de recerca i organismes de finançament nacionals, regionals i internacionals, han de publicar-se en Revistes d’Accés Obert, Plataformes d’Accés Obert, o posar-se immediatament a disposició a través de Repositoris d’Accés Obert, sense embargaments.”
Declaració del Pla S

 

El Pla S és ambiciós i revolucionari per a alguns, però no tothom ho veu igual. Hi ha qui està preocupat pel fet que aquest pla pugui afectar a la publicació dels seus resultats a revistes de qualitat i, conseqüentment, afectar la seva carrera; d’altres són conscients del seu cost. Per suposat, el fet que altres finançadors i països recolzin el Pla S o no, així com la resposta de les editorials, incidirà en l’èxit d’aquest pla i en les conseqüències que pugui desencadenar en el personal investigador.

Però, mentrestant, part del personal científic advoca per anar encara més llunyMichael Eisen, biòleg evolutiu a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i un destacat defensor de l’Accés Obert – així com cofundador de la revista d’Accés Obert “Public Library os Science (PLoS)” -, fa una crida al que ell anomena Pla U; que els finançadors no només exigeixin les publicacions en Accés Obert, sinó la deposició en servidors o plataformes de prepublicacions (“preprints”, en anglès), abans de la seva publicació.

 

 

Més enllà de l’Accés Obert: les prepublicacions o “preprints”

De fet, les prepublicacions o preprints estan també al punt de mira després de molts anys d’anar creixent a la penombra. arXiv, una Plataforma d’Accés Obert que ofereix prepublicacions dins del camp de la física, va començar a principis dels anys 90 i ha esdevingut una plataforma comú entre els físics. bioRxiv, cosina germana d’arXiv dins del camp de la biologia, va sortir a la llum l’any 2013 i, tot i que li va costar més donar-se a conèixer, actualment compta amb més d’1 milió de preprints descarregats al mes. Després van seguir altres plataformes com chemRxiv, socArxiv, o la més nova de totes, que ha nascut precisament aquest any: medRxiv.

 

Què opina la comunitat científica sobre els preprints?

Hem parlat amb Richard Sever, fundador de bioRxiv i medRxiv, i també amb Robert Castelo, investigador al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i autor d’un dels primers articles en ser publicats en aquest servidor de prepublicacions mèdiques.

A mesura que els preprints són cada cop més coneguts, van apareixent altres plataformes i eines al seu voltant. Prelights, una plataforma que destaca preprints interessants, és una d’elles. Hem aprofitat la visita al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) de Gautam Dey, investigador postdoctoral al Col·legi Universitari de Londres (UCL) i un membre actiu de Prelights, per a preguntar-li sobre aquest nou servei.

Per tal de conèixer què hi té a dir la comunitat científica, hem entrevistat a investigadores i investigadors del PRBB per conèixer les seves opinions personals sobre els preprints. Esther Barreiro (investigadora a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metgessa), Iñaki Ruiz-Trillo (investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)), Kristina Haase (investigadora al Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona)) i Juan Ramón González (estadístic a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)) ens expliquen la seva experiència i els aspectes positius i negatius de les prepublicacions dins dels seus respectius camps de recerca.

Després de llegir les entrevistes, a les quals podeu accedir a través de la versió en anglès d’aquest mateix article, podeu escoltar l’opinió, des del punt de vista de la comunicació científica, del responsable de premsa del Centre de Regulació Genòmica (CRG)Omar Jamshed, i de la bibliotecària de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Mar Garreta.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *