Els beneficis d’ingerir peix durant l’embaràs superen els riscos

Els fills i filles de les dones que durant l’embaràs consumeixen peix entre un i tres cops per setmana presenten millors perfils metabòlics respecte als de les dones que en mengen amb menys freqüència. No obstant, el benefici disminueix si les dones inclouen el peix a la seva dieta més de tres cops per setmana.

Aquesta és la conclusió a la que s’ha arribat a un estudi dirigit per la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) i en el que han participat la Unitat de Proteòmica del CRG-UPF i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

El peix és una font important de nutrients, entre ells els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3, necessaris pel desenvolupament del fetus. És per això que, tot i que alguns peixos — com el peix espasa o el verat — poden contenir nivells elevats de mercuri, s’aconsella la seva ingesta moderada durant l’embaràs. Que el consum sigui moderat és important ja que si s’augmenta la seva freqüència per sobre dels tres cops per setmana és probable que l’exposició a contaminants com el mercuri contraresti els efectes beneficiosos del peix.

El mercuri és una potent toxina que pot causar dany neurològic permanent. Espanya és un país amb nivells d’exposició al mercuri relativament elevats.

A l’estudi es van analitzar al voltant de 800 parelles de mares i fills o filles de cinc països europeus. De cada dona embarassada participant es van obtenir les següents dades: freqüència en la ingesta de peix i nivells d’exposició al mercuri. D’altra banda, quan els fills i filles van arribar a l’edat de 6 a 12 anys, se’ls van realitzar exàmens clínics per poder calcular una puntuació de la Síndrome Metabòlica – un conjunt de factors de risc per a malalties cardiovasculars futures.

Paral·lelament, el personal investigador de l’estudi també va examinar alguns biomarcadors d’inflamació, com les citocines i les adipocines, en la descendència. Aquests biomarcadors contribueixen a la Síndrome Metabòlica i aquest estudi ha sigut el primer en demostrar que la reducció dels nivells d’aquests biomarcadors explicaria la millor salut metabòlica en els fills i filles d’aquelles mares que no ingerien peix més de tres cops per setmana.