Descobreixen marcadors epigenètics relacionats amb l’addicció al menjar

Un estudi recent ha revelat la implicació d’alguns marcadors epigenètics en el desenvolupament de l’addicció al menjar, tant en ratolins com en humans. Aquesta investigació ha estat liderada per Rafael Maldonado i Elena Martín, del grup de Neurofarmacologia-Neurophar del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) i adscrit a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

Estudis anteriors del mateix grup havien demostrat que la pèrdua de control de la ingesta estava associada a algunes àrees de l’escorça cerebrals. No obstant, no entenien per què alguns individus desenvolupaven addicció al menjar i altres no. Segons explica Elena Martín “una vegada identificat el mecanisme, vam voler centrar-nos en els factors epigenètics, aquells capaços de modificar els gens”.

Per això, van comparar dues poblacions de ratolins, una addicta al menjar i una altra no, i van buscar la presència de marcadors epigenètics específics a les àrees de l’escorça cerebral relacionades amb l’addicció. En concret, es van fixar en els microARNs, que són petites molècules d’ARN que regulen l’expressió dels gens d’una forma complexa i dinàmica. I efectivament van trobar microARNs amb una expressió més gran en els ratolins addictes. Alguns d’aquests microARNs estaven implicats en processos rellevants per a l’addicció al menjar, com la digestió de lípids i carbohidrats, els canvis morfològics al cervell, la resistència a la insulina o fins i tot l’addicció a les metamfetamines.

Els mateixos microARNs que estaven afectats al cervell dels ratolins es trobava alterat en el plasma de les persones

A més, l’estudi també va comptar amb la participació de voluntaris sans. A aquests se’ls va realitzar un qüestionari per mesurar el grau d’addicció al menjar i se’ls va mesurar la presència de microARNs al ​​plasma sanguini. Els resultats van mostrar que els mateixos microARNs que estaven afectats al cervell dels ratolins es trobaven alterats en el plasma de les persones.

“Les similituds entre els resultats en ratolí i humans aporten gran importància a l’estudi” diu Maldonado. I conclou dient que “el paper de l’epigenètica en la vulnerabilitat a l’addicció al menjar obre la porta a poder identificar biomarcadors de diagnòstic precoç i a ​​poder desenvolupar teràpies futures mitjançant la modificació de l’expressió dels microARNs”.