Contaminació atmosfèrica: emissions de major impacte i malaltia de Kawasaki

Els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut humana coneguts avui dia són molts: en el desenvolupament de nadons i infants, en l’augment del risc de patir ictus, en la salut mental, etc. I és, a més, la principal causa mediambiental de mort. A l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) investiguen per conèixer més sobre els efectes nocius de la pol·lució de l’aire i així poder proposar mesures per tenir un món més sa. Així ho demostren amb els dos últims estudis que han publicat.

El trànsit, els habitatges i el sector agropecuari en les ciutats europees

Ens referim a partícules fines (PM_2,5) quan parlem d’aquelles partícules de material present a l’aire que, per la seva mida, poden entrar al tracte respiratòri, convertint-les en un perill per a la salut humana. Entre d’altres parlem de partícules sòlides o líquides com pol·len, metalls o residus de combustió. Pel que fa l’òxid de nitrogen (NO₂) és un gas tòxic provinent sobretot dels processos de combustió. I tots dos són contaminants de l’aire els nivells dels quals a Europa estan per sobre dels recomanats per l’OMS i que provoquen més de 100.000 morts prematures l’any.

Ara, un estudi liderat per ISGlobal ha utilitzat dades públiques de població, de mortalitat i de qualitat de l’aire de 857 ciutats europees per analitzar quines activitats i sectors són els que més contribueixen a la mortalitat a través d’aquests dos contaminants.

Després de processar les dades mitjançant anàlisis computacionals, l’equip investigador ha observat que les emissions de PM_2,5 provinents dels habitatges comporten prop de 50.000 morts anuals de mitjana en les ciutats estudiades, mentre que el sector agrari, la indústria i el transport causarien prop de 30.000 morts prematures cadascun d’ells.

Pel que fa els nivells de NO₂ és el transport el que més mortalitat comporta (prop de 50.000 morts estimades) i li segueixen, de més lluny, la indústria, el sector energètic i els habitatges, amb més de 10.000 morts prematures l’any.

“Si observem el conjunt de NO₂ i PM_2,5, el trànsit continua sent el sector amb un major pes tant en la mala qualitat de l’aire com en la mortalitat. Però si mirem només la mortalitat associada a partícules PM_2,5, veiem una aportació significativa dels habitatges i del sector agropecuari”            
Sasha Khomenko (ISGlobal)

Si ens centrem en les capitals de província catalanes, trobem diferències entre els sectors que més contribueixen a la mortalitat deguda a les seves emissions. Per exemple, a Tarragona el sector que més mortalitat representa, tant en les emissions de NO₂ com de PM_2,5, és la indústria. Però les altres tres capitals segueixen el patró general de les ciutats europees, on observem que el transport és el sector que més contribueix a la mortalitat pel que fa el NO₂ i l’habitatge el que més contribueix pel que fa les PM_2,5. Les dades d’aquestes i de la resta de les 857 ciutats europees estudiades es poden consultar a ISGlobal Ranking.

Tanmateix, cal tenir en compte que un estudi analitzant les ciutats en parcel·les més petites, donaria resultats més precisos, sobretot per a les ciutats de menor mida. Mark Nieuwenhuijsen, primer autor de l’estudi, afirma que “es requereixen mesures més valentes per a reduir dràsticament la contaminació i les morts associades al trànsit, que continua sent la principal font d’emissió. I, al mateix temps, implementar polítiques per a mitigar les altres fonts d’emissió tant de NO₂ com de PM_2,5”.

Emisions urbanes, agricultura i la malaltia de Kawasaki

La malaltia de Kawasaki, que acostuma a donar-se en infants, es caracteritza per una resposta immunitària contundent contra els vasos sanguinis arran de l’entrada d’un agent no identificat al tracte respiratori superior. Habitualment es manifesta amb l’aparició d’una erupció cutània i febre però es pot complicar i desenvolupar aneurismes o fins i tot provocar infarts o la mort sobtada. I tot i que se sap que alguns factors ambientals, biològics o químics la poden desencadenar, encara se segueix investigant per conèixer les causes i agents que la provoquen.

La malaltia de Kawasaki presenta patrons estacionals: durant l’hivern de l’hemisferi nord, els casos d’ambdós costats del Pacífic Nord augmenten coincidint amb l’arribada de corrents de vent d’Àsia. Davant d’aquesta coincidència, un equip liderat per ISGlobal ha estudiat les dades de contaminació atmosfèrica de 20 indrets de l’Àsia Oriental, i les dades de composició química dels aerosols (metalls i metal·loides) d’una prefectura de Japó durant 37 dies.

Els resultats han mostrat que els dies de més alta contaminació atmosfèrica coincideixen amb més incidència de la malaltia. Així com també s’ha observat que les entrades d’aire marí, netegen l’atmosfera i que quan arriben es veuen reduïts els casos de la malaltia de Kawasaki. A més, “l’anàlisi del contingut en partícules fines suspeses a l’aire (aerosols), aquelles que són més respirables i poden penetrar més als pulmons, i el seu contingut en metalls (amb capacitat inflamatòria) podrien servir com a sistema d’alerta primerenca per a prevenir episodis d’increment de casos de la malaltia de Kawasaki” explica en Xavier Rodó, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.