Absència d’espais verds a les ciutats: major mortalitat i pitjor desenvolupament infantil

Dos estudis recents d’ISGlobal han estudiat la influència dels espais verds urbans en la salut de la població, concretament en la mortalitat associada a la manca de zones verdes i en els efectes del trànsit en la salut infantil.

Barcelona es troba entre les 100 ciutats europees amb més mortalitat per manca d'espais verds segons l'estudi d'ISGlobal. Foto de Kaspars Upmanis en Unsplash.

Dos equips de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han publicat recentment diferents estudis on s’avalua com la manca d’espais verds a les ciutats pot influir en la mortalitat de la població, així com l’associació entre una exposició a zones verdes i un millor desenvolupament en nens i nenes.

Mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds

Un equip d’investigadores de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, ha publicat el rànking de les ciutats europees amb una major mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds.

Consulta el llistat complet a www.isglobalranking.org

Aquest rànking és la segona part d’un projecte que està avaluant la salut urbana a més de 1000 ciutats europees de 31 països diferents i que el passat gener va publicar les dades de mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica.

Ara, les autores han conclòs que cada any es podrien evitar gairebé 43.000 morts prematures a Europa si augmentessin els espais verds urbans, ja que un 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys zones verdes de les recomanades per la OMS.

Cada any es podrien evitar gairebé 43.000 morts prematures a Europa si augmentessin els espais verds urbans.

Coneix més sobre aquest projecte amb el següent vídeo, publicat durant les jornades de portes obertes del PRBB:

Espais verds i desenvolupament infantil

Un altre estudi en què ha participat l’ISGlobal ha analitzat per què l’exposició als espais verds en infants es tradueix en un millor desenvolupament. Així, han conclòs que el motiu principal d’aquests beneficis seria la reducció dels efectes adversos de les exposicions al trànsit, en concret al diòxid de nitrogen (NO2).

Per fer-ho, l’equip científic ha seguit un grup de 30.000 nens i nenes de Vancouver (Canadà) des del seu naixement fins els 5 anys, avaluant el seu desenvolupament (físic, social, mental…) i relacionant-lo amb l’exposició a espais verds de cada veïnat.

“Aquestes troballes suggereixen que els esforços de planificació urbana per augmentar els espais verds a les ciutats són positius per al desenvolupament durant la primera infància, amb possibles beneficis per a la salut al llarg de la vida”
Matilda van den Bosch, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

D’aquesta manera, tal i com indiquen els autors i les autores, els resultats mostren que la relació entre espais verds i un millor desenvolupament infantil “s’explica, en gran mesura, per la reducció en els nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 i, en menor grau, per la reducció de soroll i la contaminació per PM2,5 al veïnat” i que podrien ser extrapolables a Europa.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *