Espais verds a prop de casa per reduir el risc d’ictus

Un estudi conjunt de l’IMIM, ISGlobal i AQuAS ha observat que tenir zones verdes abundants a menys de 300 metres de l’habitatge pot reduir en un 16% el risc de patir un ictus.

L'exposició a espais verds té efectes beneficiosos per a la salut. De fet, en aquest estudi s'ha demostrat que redueix el risc de patir un ictus. Crèdit: foto de Dollar Gill a Unsplash

Una exposició més gran a la contaminació atmosfèrica augmenta el risc de patir un ictus isquèmic, el tipus d’accident cerebrovascular més comú. Per contra, viure a prop de zones verdes disminueix aquest risc. Això ha conclòs un estudi realitzat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

És la investigació més important realitzada fins ara en aquest camp, ja que s’ha analitzat la situació de 3,5 milions de persones de tot Catalunya. En aquest treball s’han estudiat els efectes sobre la salut de 3 tipus de contaminants atmosfèrics, PM2,5, NO2 i el sutge, així com el fet de viure a prop d’espais verds, concretament a menys de 300 metres.

Els resultats obtinguts demostren una relació directa entre l’increment dels nivells de NO2 i el risc de patir un ictus. Parlem que per cada augment de 10µg/m3 d’aquest contaminant el risc d’ictus augmenta un 4%. Cathryn Toonne, investigadora de l’ISGlobal, diu que “el NO2 està causat principalment pel trànsit rodat. Aleshores si volem reduir els múltiples riscos d’aquest contaminant hem d’aplicar mesures valentes que redueixin l’ús del cotxe”.

“Hem demostrat la importància dels determinants ambientals en el risc d’ictus. I, en aquest estudi, s’ha observat que un major grau de verdor al lloc de residència actua com a factor protector”

Carla Avellaneda

Per contra, viure a prop de zones verdes abundants pot reduir fins a un 16% el risc de patir un ictus. Carla Avellaneda, investigadora de l’IMIM i una de les autores principals de l’estudi apunta que “queda demostrada la importància dels determinants ambientals en el risc de l’ictus, i un grau més gran de verdor al lloc de residència actua com a factor protector”.

Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar sobre els nivells de contaminació que actualment es consideren segurs. Tal com diu la Rosa Maria Vivanco, autora principal del treball i investigadora de l’AQuAS i de l’IMIM, “s’estan complint els nivells marcats per la Unió Europea, però ens trobem amb la paradoxa que encara hi ha risc per a la salut”. Per això, l’equip investigador insta que es prenguin noves mesures més sostenibles que protegeixin la població.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *