“La salut del planeta és la salut de l’home”

Xavier Rodó explica en què treballa el grup de Clima i Salut que lidera a l’ISGlobal. Aquest integra diferents àrees, unint les fronteres que hi ha entre la física, la química, les matemàtiques i la biologia.

El nou grup de Clima i Salut de l'ISGlobal està format per matemàtics, físics, químics, biòlegs i científics ambientals.

El nou grup de Clima i Salut de l'ISGlobal està format per matemàtics, físics, químics, biòlegs i científics ambientals.

Provinent de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), que ell mateix va fundar i dirigir durant sis anys, Xavier Rodó va venir a Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) fa un any per crear el programa Clima i Salut. El seu grup, format per onze persones, es dedica a fer recerca bàsica, però també desenvolupament tecnològic i translació.

La recerca del grup es divideix en dues branques principals. La primera és l’estudi de la dinàmica i predicció del clima. Aquí s’enfoquen en dos àmbits:

  • l’origen i la predictibilitat de El Niño
  • la simulació d’extrems climàtics, com ara onades de calor, riuades, sequeres, huracans…

“Als models climàtics en general els costa simular els extrems, perquè hi ha menys dades”, explica Rodó. “Però jo m’hi sento còmode; sempre m’ha fascinat el problema de la relació entre el senyal i el soroll i als extrems aquest problema es maximitza”. “El que m’interessa, més que un fenomen concret, és el procés, la mecànica del sistema. Per això quan tractem un tema no hi posem fronteres ni de disciplines ni geogràfiques”, diu l’investigador ICREA.

 

“M’agrada fer models de situacions climàtiques extremes; sempre m’ha fascinat el problema de la relació entre el senyal i el soroll i als extrems aquest problema es maximitza”
Xavier Rodó

 

Efectes en la salut

La segona branca és la modelització de la salut a nivell poblacional. “Construïm models d’inferència per saber si una malaltia està forçada per un factor extern, com el clima”, explica Rodó. Estudien des de fa temps malalties tropicals, com la malària, el còlera, el dengue, el chikungunya o el Zika. Darrerament, però, s’han enfocat també en les malalties autoimmunes i les vasculitis arran d’un encontre casual amb la malaltia de Kawasaki, envoltada de misteri durant dècades i que l’equip de Rodó està ajudant a desxifrar.

Es tracta d’una malaltia pediàtrica sorgida al Japó als anys seixanta. Es creia que podria ser deguda a un virus per la seva similitud amb malalties com l’escarlatina i perquè els casos s’acumulen en determinats llocs i moments de l’any. “Quan la variabilitat d’un senyal segueix un patró és que hi ha quelcom que l’organitza”, indica Rodó. “El 2011 vaig estar d’any sabàtic a la institució oceanogràfica Scripps”, recorda. “Un dia em van passar dades de 240.000 pacients de Kawasaki. Molta gent les havia mirat i ningú no hi veia cap patró; hi havia quelcom que tenia flaire d’ambiental, però no se sabia què. M’hi vaig passar tres o quatre setmanes i vam veure que al Japó els casos s’incrementaven molt quan hi havia vents forts des del centre d’Àsia: hi havia alguna cosa en l’aire que causava la malaltia. A més, quan els vents eren molt forts, fins i tot s’observaven aquests patrons a Califòrnia”. Tothom es va sorprendre; era la primera vegada que un agent causant d’una malaltia era capaç de travessar tants quilòmetres i continuar actiu.

 

El grup ha descobert que l’agent causal de la malaltia de Kawasaki, la primera causa de cardiopatía adquirida en nens, és transportat pel vent a kilòmetres de distància.

 

Rodó es va “enganxar” literalment a aquesta malaltia, i avui continua estudiant-la. Primer va simular si podia ser una infecció, però la transmissió era massa ràpida. Havia de ser una reacció al·lèrgica o autoimmune. “Recentment hem trobat una font potencial d’aquest agent al nord-est de la Xina, i hem agafat mostres de l’aire sobrevolant la zona amb avionetes per intentar trobar l’agent causant”, comenta el científic.

 

Serveis, productes i intervencions

El grup també té vocació translacional, de creació de productes o serveis basats en la seva recerca. Un exemple seria la creació de plataformes matemàtiques per ajudar a testar l’eficàcia de campanyes d’eradicació de la malària, la qual cosa estan mirant d’abordar amb altres investigadors d’ISGlobal.

Actualment col·laboren amb el departament de salut construint una plataforma per intentar preveure com serien els brots de malalties com ara el dengue o el Zika a Catalunya, tenint en compte la tipologia social i urbana. “És un sistema idealitzat, perquè no tenim dades reals, ja que encara no hi ha hagut brots aquí. Però es podrien produir, i entendre com seria un brot ens ajuda a preparar possibles intervencions”, aclareix el cap del grup, qui explica que a Europa està creixent la preocupació per l’emergència d’aquestes malalties tropicals. “Al capdavall, tot el planeta està connectat. La salut del planeta és la salut de l’home”.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *