Càncer, gens en 3D, modular el microbioma de la pell i la genètica de l’exposició a metilmercuri

En aquest apartat de l’El·lipse trobareu un resum de les últimes investigacions portades a terme pels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Podeu aprofundir-ne més llegint els articles originals, citats al final, i entrant als enllaços.

Nous avenços per tractar càncers agressius

Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han trobat un mecanisme cel·lular que pot ser clau pel tractament dels tumors metastàtics. Han demostrat en un estudi (1) que la proteïna quinasa IKKα – activada pels oncogenes BRAF i KRAS i present a la majoria dels tumors més agresius – intervé en la reparació de les cèl·lules tumorals facilitant la reparació del dany a l’ADN que ha provocat el tractament quimioteràpic, fet que les fa més resistents a l’acció d’aquests fàrmacs. Els investigadors van implantar a ratolins tumors de còlon de pacients humans que havien desenvolupat metàstasi i resistència al tractament. La combinació d’inhibidors de BRAF i quimioteràpia va ser capaç d’eliminar les cèl·lules cancerígenes. Els impulsors de l’estudi volen iniciar ara un assaig clínic en pacients amb càncer.

Recentment, en un altre estudi (2) liderat per investigadors tant de l’IMIM com del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), han identificat un possible marcador de la resistència a tractaments en càncer de mama: l’envelliment dels limfòcits NK que circulen en la sang de pacients amb càncer de mama HER2-positiu. Els resultats de l’estudi suggereixen que les pacients amb alts nivells de cèl·lules NK envellides – mesurat per la seva expressió de la molécula CD57 – en el moment del diagnòstic, tenen major probabilitat de ser resistents al tractament amb quimioteràpia i anticossos anti–HER2.

L’estructura tridimensional genòmica guanya importància en estudis recents

Es desvela l’organització 3D del genoma en les cèl·lules germinals masculines en un estudi (3) liderat per científics de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). El treball, realitzat en ratolins, mostra que aquesta organització és extremadament dinàmica durant la formació de les cèl·lules germinals (precursores dels gàmetes) i que aquest dinamisme està acoblat amb la regulació de l’expressió gènica i la localització de proteïnes estructurals com són les cohesines. El treball representa un important avenç en la comprensió de la regulació gènica en la formació i maduració dels gàmetes.

En un altre estudi (4) del CRG, Irene Miguel-Escalada, Jorge Ferrer i col·laboradors han creat un mapa tridimensional del genoma que els ha permès descobrir mecanismes genètics associats al desenvolupament de la diabetis tipus 2 (DM2). L’estudi ha demostrat que regions d’ADN involucrades en la diabetis tipus 2 i aparentment aïllades en mirar la seqüència lineal del genoma, estan en realitat en contacte amb altres gens quan s’observa el genoma en 3D.

La composició del microbioma de la pell humana pot ser modulada

Investigadors del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i l’empresa S-Biomedic demostren que es pot modular la composició microbiana de la pell (5). Per a l’estudi, els investigadors van preparar solucions probiòtiques a partir de microbiomes de donants i les van aplicar a 18 voluntaris sans amb edats compreses entre els 22 i 42 anys. Després de les aplicacions periòdiques d’un microbioma donant, el microbioma receptor esdevé més similar al donant. El nivell d’èxit depèn de la composició de tots dos microbiomes i de la càrrega bacteriana aplicada. Aquest mètode obre la possibilitat de desenvolupar solucions probiòtiques que ajudin la pell humana a passar d’estats microbians propis de la malaltia a uns de saludables.

Variants genètiques poden incrementar la susceptibilitat al metilmercuri durant l’embaràs

Quan el mercuri entra als oceans, llacs o rius, es converteix en metilmercuri per acció bacteriana i s’acumula en peixos i mariscs. Un estudi (6) liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) demostra que, a pesar de que l’exposició prenatal a nivells baixos de metilmercuri no afecta la cognició en la infància en general, els nens i nenes portadors de certes variants genètiques tenen una major susceptibilitat. L’investigador principal, Jordi Júlvez, destaca que “un 30% dels nens i nenes en la població general porta aquesta variant genètica i per tant pot ser més vulnerable a l’exposició prenatal al metilmercuri, fins i tot en condicions de baixa exposició”.