XXII Jornada sobre el càncer de mama

Uns 200 professionals amb diferents perfils es van trobar a l’Hospital del Mar per parlar sobre la cronicitat i qualitat de vida de les pacients després d’un càncer de mama.

La jornada de càncer de mama organitzada per l'IMIM i l'Hospital del Mar va aplegar metges, personal investigador i pacients. Foto de Charles via unsplash.

La jornada de càncer de mama organitzada per l'IMIM i l'Hospital del Mar va aplegar metges, personal investigador i pacients. Foto de Charles via unsplash.

El passat divendres 22 de març a la Sala Marull de l’Hospital del Mar va tenir lloc la XXII Jornada Sobre el Càncer de Mama, organitzada pel Programa de detecció precoç de càncer de mama del Parc de Salut Mar.

Per 22 anys consecutius, diferents perfils professionals s’han trobat anualment per discutir diversos aspectes de la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer de mama.

Enguany, la XXII edició va enfocar-se en la qualitat de vida de les dones que han superat un càncer. Sota el títol “I després del càncer què? Cronicitat i qualitat de vida de les pacients després d’un càncer de mama”, uns 200 metges, investigadors, personal infermer, així com representants de pacients es van trobar durant tot el matí per discutir temes com els protocols actuals de seguiment de les pacients de llarga durada, el seu seguiment radiològic o els efectes adversos a llarg termini.

 

Mar Vernet, Cap de Secció de Ginecologia de l'Hospital del Mar, va inaugurar l'acte donant pas a l'epidemiòleg especialista en càncer de mama, John Browne.
Mar Vernet, Cap de Secció de Ginecologia de l’Hospital del Mar, va donar pas a l’epidemiòleg especialista en càncer de mama, John Browne.

La jornada va ser inaugurada amb la conferència de John Browne, professor d’epidemiologia i salut pública del University College Cork i director del National Health Services Research Institute a Irlanda. Browne va parlar sobre la importància de l’atenció centrada en les persones.

 

Una nova definició d’èxit

Segons Browne, la “principal barrera per a la millora de l’atenció en salut global” és que no estem mesurant allò que és realment important per a les pacients. La majoria dels paràmetres es basen en la visió del professional; per exemple, una reducció de les estades hospitalàries es considera positiva, però ho és realment des del punt de vista de la pacient? A més, hi ha molts tipus de tractament diferents, per exemple, diferents tipus de cirurgia, i no hi ha estudis clars sobre quin tipus és millor per quina pacient. “La cirurgia és una mica com una caixa negra; hi ha una manca d’estudis clínics, i cal estandardització per a poder fer estudis a nivell de diferents països”, va dir l’epidemiòleg irlandès.

Com a exemple, l’epidemiòleg va explicar un dels estudis que van tenir lloc a Anglaterra. L’enquesta nacional de mastectomia i reconstrucció de mama va analitzar a totes les dones del Regne Unit que van fer-se una mastectomia (amb o sense reconstrucció) durant els anys 2008 i 2009; en total unes 18.000 dones de les que van obtenir la informació completa. Els resultats van mostrar que els nivells de reconstrucció varien molt segons la zona geográfica del país; a les zones econòmicament més benestants, les dones tendien més a fer-se reconstruccions que en zones més pobres.

També va parlar de l’ICHOM (International Consortium for Health Outcomes Measurement), un consorci internacional del que formen part Harvard i l’Institut Karolinska i al que Browne ha assessorat en el camp del càncer de mama. L’objectiu del consorci és definir estàndards per assegurar que tothom mesura els mateixos paràmetres objectius, i que aquests son aquells que més importen als pacients.

Els estàndards als que van arribar en el cas del càncer de mama, després de diverses trobades i enquestes anònimes amb pacients, van ser publicats el 2017 i es poden llegir en aquest article. Browne va animar als metges presents a utilitzar aquests estàndards, tot explicant que no hi havia una solució que funcionés per a tothom sino que cadascú havia de trobar la que funcionava en el seu context, i que aconseguir-ho era un treball d’equip on el lideratge era essencial.

Podeu veure el programa aquí i llegir més sobre la jornada i algunes de les conclusions a la web del Parc de Salut Mar.

 

Entrevistem a Francesc Macià Guilà, coordinador de la Jornada

L’objectiu de la Jornada sobre elCàncer de Mama és proporcionar un espai de discussió i actualització de coneixements en relació amb la prevenció, diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia.

 

Quan fa que se celebren aquestes jornades i quin és el seu objectiu?

És la XXII Jornada i se celebra anualment. La primera es va celebrar l’any 1996, coincidint amb l’inici del Programa de detecció precoç de càncer de mama a Barcelona, que gestionem des del PSMAR (Servei d’Epidemiologia i Avaluació). Aquest programa va ser un dels quatre programes pilot de Catalunya. El vam començar als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, i després el vam ampliar als districtes de Gràcia i de Sarrià-Sant Gervasi. Actualment des del PSMAR gestionem el Programa en aquests quatre districtes de Barcelona, i som l’Oficina de cribratge més gran de Catalunya.

La Jornada l’organitzem des del Servei d’Epidemiologia. En el Comitè Científic Organitzador hi ha professionals de tots els serveis de la unitat funcional de patologia mamària del PSMAR. L’objectiu ha estat sempre proporcionar un espai de discussió i actualització de coneixements en relació amb la prevenció, diagnòstic i tractament del càncer de mama, partint de la base de la interdisciplinarietat i la complexitat d’aquesta patologia. Per això s’adreça a una gran varietat de professionals: metges de família, ginecòlegs, cirurgians, epidemiòlegs, radiòlegs, oncòlegs, patòlegs, radioterapeutes, infermeres, tècnics en imatge, etc.

 

Qui va participar en la darrera Jornada?

Vam exhaurir la capacitat de la sala Josep Marull, de prop de 200 persones. En consonància amb l’objectiu de la Jornada, els ponents provenien d’una gran diversitat de disciplines, tant del camp assistencial com de la recerca. En l’edició d’enguany, apart del professor John Browne, hi han participat el Dr. Ramon Clèries, estadístic i investigador del Pla Director d’Oncologia, la Dra. María Martínez, radiòloga de l’hospital de Múrcia, presidenta de la Sociedad Española de Diagnóstico por la Imagen de la Mama (SEDIM) i membre de GEICAM (Grupo español de investigación para el cáncer de mama), el Dr. Oriol Ramis, epidemiòleg, director d’Epirus i investigador col·laborador de la FECEC (Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer) i la Dra. Rosa Puigpinós, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que lidera el projecte de recerca Cohort DAMA. De l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) hi han participat el Dr. Xavier Nogués, cap del Servei de Medicina Interna, i la Dra. Maria Sala, del Servei d’Epidemiologia, que ha presentat un avenç de l’estudi multicèntric SURBCAN, liderat per ella.

 

Pots dir-nos algunes de les conclusions més rellevants de la jornada?

Un tema important és la conclusió del Dr. Ramon Clèries que, tot i la millora general de la supervivència en el càncer de mama en les darreres dècades, als 20 anys de seguiment continua havent-hi un excés de mortalitat d’un 5-10% respecte de la població general. La causa està per determinar, però podria ser deguda a factors biològics del càncer.

Per altra banda, com va evidenciar el professor John Browne, és important que els parámetres que mesuren la qualitat tant del procés diagnòstico-terapèutic com del seguiment tinguin molt en compte la perspectiva de la pacient.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *