L’Adelaida Sarukhan és mexicana i va estudiar biologia a Mèxic. No obstant, la feina i la vida l’han portat a recórrer món. Primer va fer un doctorat en immunologia a l’Hospital Necker de París, on es va quedar 13 anys investigant. Després, va tornar a Mèxic i posteriorment va viure a Milan i a Brussel·les, sempre treballant en la seva recerca.
Al 2012, en plena crisi, va aterrar a Barcelona i va decidir reconvertir-se. Sempre li havia agradat escriure i explicar la ciència així que va estudiar el Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Barcelona School of Management (UPF) i, a la vegada, va fer un curs universitari (MOOC) de salut global de la Universitat de Ginebra. Va tenir l’oportunitat de combinar aquests dos coneixements a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) on va entrar a fer les pràctiques del màster i on porta treballant des d’aleshores.
Des de 2014, està en el que ara es diu el departament de Translació i Impacte i que abans era el d’Anàlisi i Desenvolupament Global. Lligada a la comunicació i a les narratives, ha treballat fent de “traductora de Google”, com diu ella, és a dir, adaptant el llenguatge científic als diferents públics. Ara, coordina la unitat d’impacte dins del departament. Amb motiu del Career Month, i amb l’objectiu de donar visibilitat a diferents perfils en ciència, parlem amb l’Adelaida perquè ens expliqui en què consisteix la seva feina.
Abans de començar, què s’entén com impacte?
L’impacte són els canvis que resulten de la recerca, més enllà del mon acadèmic, com afecten aquests canvis a la societat. Té vàries dimensions. Per exemple, una pot ser l’abast – si els resultats afecten a una població concreta o són a nivell global. Però, a més, no sempre són canvis tangibles. Poden ser canvis de percepcions, en maneres de fer alguna cosa, en les polítiques que es posen en marxa… I, compte!, l’impacte pot ser negatiu.
Últimament, es demana parlar més de l’impacte en els projectes finançats, però és un concepte complicat que a molta gent li costa d’entendre. Sobretot, a la gent jove que escriu projectes europeus i veu la secció corresponent i es queda travada, especialment amb els indicadors.
L’impacte cada vegada més s’explica amb narratives que combinen els indicadors quantitatius, com és la taxa d’incidència d’una determinada malaltia, amb els quantitatius, per exemple, que els infants hagin canviat la seva manera d’entendre alguna cosa. El que és important és ser realista amb les històries d’impacte i no perseguir unicorns.
Hi ha una barreja d’indicadors quantitatius i qualitatius en les narratives d’impacte que és important.
Tampoc hem de posar indicadors i mesurar a la babalà. Cal tenir cura amb el que es mesura i com es mesura. Hi ha investigació bàsica que no té un impacte directe i immediat a la societat i això no significa que es menyspreï. Aquesta investigació és molt necessària sempre que sigui de qualitat.
Com és la unitat d’impacte d’ISGlobal?
La unitat d’impacte es va crear perquè CERCA i altres agències avaluadores i finançadores estan demanant més i més qüestions d’impacte. És una unitat molt nova i ara mateix som només dues persones. Jo treballo com a coordinadora de la unitat i la Nabila Mella és l’Impact Officer. Treballem amb un peu al departament de recerca i l’altre en el de translació, ja que l’impacte es genera amb la suma d’ambdós.
En què consisteix la teva feina?
Fem un treball de coordinació dels equips que treballen en translació per a maximitzar l’impacte de la ciència d’ISGlobal. Això no vol dir que ISGlobal no tingués impacte abans de crear la unitat. Sempre n’ha tingut i sempre hi ha hagut equips dedicats a traslladar el coneixement a diferents públics. Per exemple, divulgació (outreach), política (policy and advocacy), comunicació, iniciatives… Al final, el nostre objectiu és sistematitzar l’impacte d’ISGlobal, fomentant la transversalitat i el diàleg entre els diferents equips.
A l’ISGlobal tenim un gran avantatge perquè vam néixer amb l’ADN, amb el chip, d’investigar per al benefici de la societat
Part de la nostra feina és ajudar als equips de recerca a planejar els seus projectes amb l’impacte ja en ment. A les sol·licituds dels programes de finançament hi ha una secció d’impacte tan important com la científica i allà els hi donem suport. A més, ajudem a donar visibilitat a l’impacte de projectes acabats o en curs. Hi ha grups que potser no han sabut identificar-lo o demostrar-lo. Al final, proporcionem les eines que ajuden a identificar i accelerar els impactes potencials, fins i tot en recerca bàsica.
Quin paper jugueu a l’hora de demanar o portar a terme projectes europeus?
Des de la unitat d’impacte, donem suport a l’hora d’escriure la secció d’impacte de les propostes. I des del departament de translació, podem liderar o implementar activitats de comunicació i de disseminació dels projectes. A nivell d’incidència política, el departament pot fer de pont amb representants polítics a nivell nacional o europeu.
Com és el teu dia a dia?
Una mica eclèctic. Sobretot, perquè estem encara en procés d’identificar projectes acabats o en curs amb un alt potencial d’impacte per veure com els podem ajudar i com es pot anar documentant el Pathway to Impact, és a dir, totes les activitats de translació i de transferència que es van fent.
També estem creant tota una sèrie per donar suport als equips de recerca, una espècies de joc d’eines d’impacte (Impact Toolkit). Està a la intranet del centre, amb molts altres recursos, exemples d’impacte… I hem creat una sèrie a la que anomenem Històries d’Impacte que serien les històries d’èxit, amb la idea de donar visibilitat als diferents tipus de projectes i d’impactes. A més, fem cursos de formació perquè tothom entenguem “impacte” de la mateixa manera.
Al final, diguem que estem establint les bases perquè tot funcion de manera més coordinada i sistèmica. Una de les maneres és treballant amb gent dins de cadascun dels nostres programes de recerca per potenciar sinèrgies.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
La varietat de temes. Treballem en temes tan diversos com el clima i la salut o la conversió sexual del paràsit de la malària – un procés essencial per transmetre la malaltia. Aquesta varietat fa que no t’avorreixis. També, que el que fem és rellevant per a la societat, sento que estic contribuint en alguna cosa. I, el que a mi sempre m’ha divertit és explicar i comunicar ciència. No és només comunicar resultats científics, sinó comunicar el que hi ha darrere, quin és el procés, el que implica i quin és el valor afegit per a la societat.
I quins són els principals reptes?
Un dels reptes més grans és aconseguir que tothom estigui amb el mateix chip, que treballem més o menys tots junts de manera coordinada. A vegades, de la teoria a la pràctica, hi ha un salt i s’ha de tenir una mica de paciència per certs processos. I cadascú entén les coses de manera diferent i treballa a la seva cova. Per mi, el repte més gran ara és tractar de trencar una mica aquestes coves i fomentar la coordinació entre els equips de translació i de ciència. Que ja estan coordinats, però a vegades cal una mica més. Un altre repte enorme és com mesurar l’impacte (els famosos indicadors) i tampoc hi ha una recepta màgica per això.
Quin és el futur de la professió?
És una professió molt nova. Encara s’està definint l’evolució de carrera de les persones involucrades en impacte. I l’impacte és tan vast que crec que molts perfils poden acabar fent aquest rol.
Crec que hi ha molt futur en la professió i que l’estem construint a mesura que avancem
Com he dit, les agències comencen a demanar que es facin aquests estudis d’impacte. Així que hi ha molts centres de recerca, especialment els de CERCA, que estan començant a donar més prioritat a aquesta feina i estan contractant a gent com Impact Officer. I cada vegada hi ha més gent que s’està formant. Si tu ara vas a la web, hi ha un nombre creixent de cursos orientats a planejar l’impacte, a mesurar els indicadors…
Què li diries a algú que es vol dedicar a això?
Hi ha dos requisits importants per treballar en impacte. Un és tenir un mínim de formació científica per poder entendre els aspectes científics i estar familiaritzat amb el món acadèmic. I l’altre és una gran capacitat de comunicació, de síntesi i d’anàlisi. També és bo que tingui do de gents, que sàpiga escoltar i explicar una història sense vendre de més.
Però, el que li diria és que es posi a llegir com boja. Hi ha molts recursos, hi ha diferents llibres sobre impacte dels que crec un pot aprendre molt. I després, que es llenci a la piscina i que no tingui por. També, que vagi fent comunitat, parlant amb les persones que ja estan en aquest camí perquè es pot aprendre molt també d’això.
