Un projecte per a refredar les escoles

Un any més tornem a sentir famílies i docents reivindicant les altes temperatures que assoleixen les aules molt abans d’arribar l’estiu, ja que aquest abril Catalunya ha viscut temperatures típiques estivals que han fet que el Departament de Salut de la Generalitat hagi hagut d’avançar un mes i mig el pla d’actuació de prevenció dels efectes de les onades de calor.

La calor que pateix l’alumnat a les aules és un problema del qual ja fa molts anys que se’n parla. Però encara avui, sembla que les solucions reals són lluny d’arribar. A més a més, la situació climàtica, declarada en emergència oficialment l’any 2020, no té perspectives de millora en un futur pròxim, pel que és d’esperar que la calor a les aules no faci més que augmentar en els propers anys. Cal que actuem de manera contundent si volem posar-hi remei.

Hem parlat amb la Mònica Ubalde, investigadora postdoctoral a l’Institut Global de la Salut de Barcelona (ISGlobal) i part de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut del centre, per entendre millor aquesta problemàtica i conèixer propostes efectives que permetin refredar les escoles públiques de Barcelona i millorar la salut i benestar de les persones ocupants.

---

Com és que la temperatura de les aules a les escoles públiques catalanes és tan alta?

Quan es van construir la majoria d’escoles públiques, no es van fer pensant que haurien de suportar aquestes temperatures, ni les onades de calor tan intenses i llargues que cada cop patim més habitualment. En realitat, la mentalitat era més bé la contrària; els edificis es van construir pensats per a mantenir i aprofitar la llum i l’escalfor del sol. És per això que ara, quan analitzem les escoles per a refredar-les, ens trobem que moltes d’elles estan orientades cap al sud, buscant una incidència del sol més òptima.

També hem de tenir en compte que vivim en una situació climàtica excepcional que és alarmant i no millorarà a curt termini. I si bé això és un problema molt més gran i de solució més complexa, sí que podem fer coses per fer els espais i entorns escolars més resilients i menys calorosos generant frescor.

El departament d’Educació va anunciar la compra de ventiladors i aires condicionats pel proper curs. És aquesta una bona solució?

Ja fa molts anys que les AFAs (associacions de famílies) i professorat, així com també experts, alerten de les altes temperatures a les aules i els seus efectes aguts i a llarg termini en salut i benestar. Aleshores, que arribi ara la calor i es reparteixin ventiladors, està molt bé… però les respostes reactives no són la solució definitiva. Estem en situació d’emergència climàtica que a més, cada cop va a pitjor, i fa que la calor afecti durant més mesos escolars. És necessari prendre mesures programades i més contundents.

 “Les escoles són l’únic equipament públic sense aire condicionat, però la solució per a refredar-les, no passa per instal·lar-ne”

A diferència de les biblioteques o els centres cívics, les escoles són equipaments públics que no tenen aire condicionat. Però instal·lar-ne a totes les escoles va en contra de la resiliència al canvi climàtic. Per exemple, a Barcelona hi ha unes 500 escoles públiques (392 d’infantil i primària). Imaginem que es decideix instal·lar aire a totes elles; però, on ho fem? A totes les classes? Només a les zones comuns? A les sales de professors?

És per això que es valoren diverses opcions per a refredar les aules:

• Generar dins les escoles un espai oasi que estigui climatitzat amb un aire condicionat i que l’alumnat hi pugui accedir en moments puntuals per a refrescar-se.
• Refredar l’entorn de les escoles perquè tot i que poguéssim baixar la temperatura a l’interior, a fora hi continua fent molta calor. Si aconseguim enverdir l’entorn amb més vegetació i traient asfalt, sobretot a les ciutats on es dona l’efecte de les illes urbanes de calor, ajudarem a refrescar les escoles.
• Solucions internes amb propostes més conservadores com la ventilació creuada. Tot i que hi ha centres on pot ser més complicat posar-ho en pràctica, hi ha d’altres que amb petits ajustaments (fer practicables finestres que abans no ho eren, per exemple), es pot assolir.
• Solucions mecàniques com els ventiladors de sostre.

Aquestes mesures, però, cal que vagin acompanyades d’una estratègia de canvis més estructurals i connectin amb intervencions sostenibles. És un error pensar que el confort tèrmic i la sostenibilitat no poden anar de la mà.

A ISGlobal heu tingut l’oportunitat d’avaluar l’impacte de mesures per refredar la ciutat i les escoles. Com va anar?

Sí, vam participar al projecte “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris”, que buscava convertir 11 escoles públiques de la ciutat en refugis climàtics – espais interiors o exteriors que proporcionen confort tèrmic acessibles per a la ciutadania – amb intervencions que inclouen elements d’aigua (blau), vegetació (verd) i ombra (pèrgoles i verd), així com l’aïllament i ventilació dels edificis (gris).

L’Ajuntament va organitzar sessions participatives que van comptar amb professorat, alumnat, famílies i gent del barri i districtes, on es va poder discutir sobre les intervencions a implementar en les escoles per refredar-les. Amb aquesta informació i després d’una revisió de la literatura científica i una avaluació dels indicadors més físics (estat dels edificis, grau d’insolació, etc.), es va concloure quines eren les accions més adequades i factibles d’implementar a cada escola.

“No es coneix gaire com la incomoditat tèrmica afecta la productivitat del professorat”

El projecte va comptar amb diferents institucions que van participar a l’avaluació de l’impacte d’aquestes transformacions amb diferents metodologies qualitatives i quantitatives. Nosaltres vam estudiar l’impacte en la qualitat ambiental, els nivells d’atenció dels nens i nenes, així com en el benestar del professorat. Aquesta idea va sorgir perquè les escoles són el lloc de treball del personal docent, passen moltes hores interaccionant amb l’alumnat i és probable que el seu benestar (que es pot veure influenciat per la incomoditat tèrmica) influeixi en la capacitat de concentració, atenció, rendiment – i, a mig o llarg termini, el propi procés d’aprenentatge. A més, tot i que la incomoditat tèrmica s’ha estudiat en àmbits acadèmics universitaris i adults, no hi ha gaire literatura sobre l’efecte del desconfort amb la qualitat ambiental en la productivitat del professorat de les escoles primària.

I quins van ser els resultats que vau obtenir?

Per una banda, vam mesurar la percepció de la calor a les aules i de la qualitat ambiental de l’escola per part del professorat amb uns qüestionaris validats que es van administrar tant a escoles on es van dur a terme les transformacions com en escoles control, on no es van fer transformacions, per poder fer comparacions. Com que la percepció és subjectiva, ho vam complementar amb mesures de la temperatura i humitat amb botons higrotèrmics que vam fer portar al professorat durant l’horari lectiu. I vam observar que, objectivament i després de les transformacions, no hi va haver una millora molt significativa quant a la temperatura i humitat mitjanes a la que estan exposats.

D’altra banda, els nens i nens de 5è van complimentar uns tests cognitius amb els que vam poder mesurar la seva capacitat de concentració. Això, sumat als qüestionaris que va respondre el professorat, ens va permetre observar una correlació entre la percepció de la qualitat ambiental de professorat i el rendiment atencional dels estudiants. De manera que, a pitjor percepció de la qualitat ambiental i a més incomoditat tèrmica per part del professorat, el nivell d’atenció de l’alumnat es redueix.

També vam observar que una percepció negativa de la qualitat ambiental interior entre els docents podria estar associada amb una menor productivitat, reflectida en el nombre de símptomes limitants i períodes prolongats d’absència per problemes de salut.

Què hauríem d’esperar en el futur?

La ciutat de Barcelona segueix apostant per millorar les condicions tèrmiques de les escoles, existeix un programa (Transformem els Patis) que està en marxa des del 2020 i que ja ha transformat el pati d’unes 20 escoles de primària. I al febrer es va presentar el programa de ciutat Bressols pel Clima, que busca implementar mesures de refredament en aquests centres, entre d’altres mesures per a combatre la crisi climàtica des de la petita infància.

“La salut urbana és prevenció i promoció de la salut que podem fer des de la ciutat, sempre que tinguem actors que estiguin disposats a dissenyar, implementar, mantenir i avaluar intervencions”

Tot i així, cal que ens assegurem que les solucions que s’implementin, realment funcionin. I que no ens trobem que arribem a l’abril (o al setembre, a la tornada de vacances) i hi hagi classes que estiguin a 35-40ºC.

Aquest tipus de transformacions, no són simplement elements estètics, són eines de salut pública, que han de beneficiar un grup molt important de la població. La salut pública és prevenció i la podem fer des de la ciutat, sempre que tinguem actors que estiguin disposats a implementar mesures. Així com també és important la implicació de la ciutadania, que s’encarrega de posar context tant en la identificació del problema i les necessitats, com en la cerca i proposta de les potencials solucions i accions del canvi. Pel que fa la calor a les aules les AFA i els propis infants han sigut l’altaveu que ha fet que els actors que prenen decisions polítiques es posin mans a l’obra per a solucionar aquest problema.