Els primers indicis de l’ús d’animals amb finalitats científiques daten dels segles VI-V aC a l’Antiga Grècia. Des de llavors, l’ús d’animals ha contribuït a ampliar el coneixement mèdic i científic, alhora que ha suscitat un debat ètic que continua vigent: podem avançar en el coneixement científic i alhora tenir cura del benestar dels animals utilitzats en la recerca?
En aquest context, l’any 1954, Charles Hume, fundador de la Universities Federation for Animal Welfare, va encarregar al zoòleg William Russell i al microbiòleg Rex Burch un estudi sobre tècniques més humanes per a la recerca amb animals. D’aquell treball va sorgir el principi de les 3R, publicat l’any 1959 al llibre The Principles of Humane Experimental Technique. La proposta que vincula el benestar animal amb la qualitat científica i estableix tres objectius que encara avui guien la recerca amb animals: reemplaçament, reducció i refinament
El principi de les 3R: Reemplaçar, Reduir i Refinar
Reemplaçament
La primera pregunta que cal fer-se abans d’una recerca és si podem respondre allò que volem investigar sense utilitzar animals. El reemplaçament consisteix doncs a buscar mètodes que permetin substituir els animals, com els cultius de cèl·lules i teixits, els organoides, els models computacionals o els estudis amb persones, inclosos els estudis clínics, epidemiològics i amb voluntaris.
Però tot i que els avenços científics i tecnològics fan que cada cop hi hagi més alternatives als models animals disponibles, cal avaluar cadascuna d’aquestes alternatives per determinar si és adequada per a la pregunta de recerca.
Reducció
Un bon disseny experimental és aquell que, quan cal utilitzar animals, permet obtenir uns resultats fiables utilitzant el menor nombre d’individus possible. És per això que, abans d’una recerca, cal estimar quants animals es necessiten i revisar estudis previs per evitar experiments innecessaris.
A més, avui dia, les tècniques d’imatge permeten seguir l’evolució d’un mateix individu al llarg del temps i obtenir-ne més informació. Cal, però, valorar el possible patiment addicional derivat d’allargar els procediments i de l’acumulació dels seus efectes al llarg del temps.
Refinament
Millorar el benestar dels animals i minimitzar el seu patiment implica tenir cura tant de les condicions de vida com dels propis procediments experimentals. Això inclou l’atenció veterinària, l’ús adequat d’anestèsia i analgèsia, així com la formació del personal. També és important l’enriquiment ambiental, que facilita els comportaments propis de cada espècie, per exemple, afegint materials que els permetin construir nius als rosegadors. Aquestes mesures milloren la qualitat de la recerca, ja que, si l’individu pateix estrès o té dolor, els resultats es poden veure afectats.
De la proposta a la pràctica
Després de la seva publicació el 1959, les 3R van trigar un parell de dècades a guanyar una acceptació àmplia. Durant els anys seixanta i setanta es van impulsar iniciatives per millorar les cures, l’anestèsia i l’avaluació del dolor. Però no va ser fins als anys vuitanta que es va accelerar la incorporació d’aquest principi en la recerca i en la regulació.
Avui, aplicar les 3R és una obligació legal a la Unió Europea, recollida en la Directiva 2010/63/UE sobre la protecció dels animals utilitzats amb finalitats científiques. Aquesta normativa exigeix utilitzar alternatives adequades sempre que sigui possible i, quan cal recórrer als animals, reduir-ne el nombre i minimitzar-ne el patiment. A més, abans d’autoritzar un projecte, s’avalua com aquest aplica les 3R i els centres on es duu a terme la recerca també estan subjectes a autoritzacions i controls.
A aquests requisits s’hi sumen iniciatives voluntàries d’avaluació externa, com l’acreditació d’AAALAC International, que examina els programes de cura i ús d’animals i promou l’aplicació de les 3R. Una acreditació que el PRBB MARS va renovar aquest any 2026 després de revisar-ne la documentació associada, una visita presencial d’experts externs, l’avaluació per part del Consell d’Acreditació i la implantació i verificació de les millores requerides.
Més enllà de les 3R
Les 3R ofereixen un marc per protegir el benestar dels animals utilitzats en recerca, però la reflexió ètica no s’atura aquí. Diversos autors proposen ampliar-lo amb una quarta o fins i tot una cinquena R.
Entre les propostes de 4R, alguns autors plantegen incorporar la responsabilitat, que posa l’accent en el compromís del personal investigador amb les conseqüències de les seves decisions i amb la protecció del benestar animal durant tot el procés experimental. Altres proposen la reproductibilitat, és a dir, que el mateix equip o altres equips puguin repetir els estudis, fins i tot al llarg del temps, i obtenir resultats similars.
Això implica dissenyar bé els estudis i comunicar els mètodes i els resultats amb transparència.
Però també hi ha propostes de 5R que afegeixen, a més de la responsabilitat, el respecte envers els éssers vius, independentment de la seva complexitat. Posen el focus en els invertebrats, que sovint han rebut menys consideració ètica i sobre els quals encara hi ha debat pel que fa a la seva capacitat de patir. Davant d’aquesta incertesa, defensen aplicar el principi de precaució i adoptar mesures per evitar o, com a mínim, reduir un possible patiment.
Aquestes propostes mostren que, més de 60 anys després de la seva formulació, les 3R continuen generant reflexió i debat. El marc ètic que van establir és un punt de partida per continuar desenvolupant alternatives i revisant com fem recerca amb animals, amb el compromís de millorar-ne el seu benestar.




