El passat 28 de maig va tenir lloc una taula rodona sobre la importància de l’experimentació animal en ciència, dins el context de la Festa de la Ciència de Barcelona.
Hi van participar representants de l’Acord en transparència en experimentació animal de la COSCE (Confederación de Sociedades Científicas de España), i de REMA (Red Española para el Desarrollo de Métodos Alternativos a la Experimentación Animal). Arnau Busquets Garcia, coordinador del grup de recerca en Mecanismes cel·lulars en conducta fisiològica i patològica de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), en va ser el moderador. Ell mateix havia proposat fer aquest debat sobre un tema que considera d’una rellevància crítica. Parlem amb el jove investigador, que acaba de ser admés a la Junta General de la Academia Joven de España, sobre els aspectes més destacats del debat i de l’experimentació amb animals en general.
Arnau, per què vas decidir organitzar aquest debat a la setmana de la ciència?
Personalment he treballat amb models animals durant tota la meva carrera investigadora. Considero que no se’n parla prou, i quan es fa, quan surten notícies als mitjans, se’m posen els pèls de punta com es tracta el tema… hi ha un gran desconeixement, i crec que hem de fer el possible per arreglar-ho.
Efectivament hi ha un debat molt polaritzat i intens a l’entorn de l’experimentació animal. Què hem fet malament fins ara la comunitat científica?
Crec que la figura del ‘científic boig’ tancat en un laboratori ha fet molt de mal a la ciència en general, i també en concret a l’experimentació animal. Els científics i científiques mai hem volgut explicar bé el què fem, perquè hi ha aquesta idea que la gent no ho entendrà, o no hi estarà interessada. I en el cas de l’experimentació animal passa algo similar i a més és una mica tabú, i fa una mica de por parlar-ne. Però hem de superar aquesta por, i explicar-ho, perquè és una eina essencial per la nostra feina.
“Hem de superar la por a parlar sobre l’experimentació animal, perquè és una eina essencial per la nostra feina”
Arnau Busquets Garcia (IMIM)
Una de les crítiques més comunes potser és que utilitzar animals és la ‘via fàcil’ – però ho és?
En absolut! Experimentar amb animals està molt controlat i és molt costós, en diners i temps. Per començar, si vols fer un experiment amb animals cal:
- Que la persona tingui una certificació d’experimentació animal; i aquesta implica no tan sols varies hores de teoria i pràctica, sinó que s’ha de renovar de forma periòdica
- Que el projecte passi per un comitè ètic, en el nostre cas el Comitè Ètic d’Experimentació Animal (CEEA-PRBB). Aquest fa una revisió molt complerta – tant o més detallada que la revisió per parells que es fa abans de publicar un article! En aquesta es miren no tan sols aspectes purament ètics, sinó que es compleixin les 3R en el disseny de l’estudi (Reemplaçar els animals sempre que es pugui; Reduir el nombre d’animals al màxim, sempre assegurant que els resultats seran estadísticament vàlids; Refinar les tècniques que s’utilitzen per a millorar el benestar i reduir el patiment dels animals)
- Que el projecte passi després per un altre comitè a nivell de la Generalitat de Catalunya
De fet, els científics som els primers que volem que el benestar dels animals sigui immillorable. Entre d’altres coses perquè, si l’animal no està bé, el resultat no serà vàlid i els projectes fracassaran.
Però no és cert que sovint els resultats de l’experimentació animal no son extrapolables als humans?
És cert… en certa mesura. El problema és que busquem una immediatesa que no existeix en la recerca. Quan hi ha un resultat negatiu, una troballa en ratolí que no dóna el mateix resultat en humans, pensem que no ha servit per res. Però en realitat, és una peça més del puzzle. Quan aconseguim un resultat palpable – per exemple, recentment, que una persona paraplèxica aconseguís fer 10 pases – a darrera hi ha moltíssimes estudis ‘negatius’, o estudis bàsics amb animals que mostraven quines connexions neuronals controlen l’activitat motora, etc.
I què ens dius dels mètodes alternatius a l’ús d’animals?
Cada vegada n’hi ha més, i aquí al PRBB en concret s’hi treballa molt: models matemàtics, organoides,… Són molt útils, però encara cal avançar; cal més inversió en aquests mètodes, segur, però és que cal més inversió en la recera en general! I ara, per primera vegada, l’Agència Espanyola d’Investigació ha obert convocatòries d’ajudes específiques per a la recerca sobre mètodes alternatius. Anem avançant, i és essencial fer-ho per a que aquests models ajudin a reduir l’ús d’animals. Però sincerament, jo sóc escèptic sobre que aquestes alternatives ens puguin realment donar les respostes que ens pot donar un model viu.
Cal més inversió en mètodes alternatius; però és que cal més inversió en la recera en general!
Com per exemple?
Jo fa 10 anys que treballo amb ratolins, estudiant neurociències. El cervell és un òrgan increïblement complex i heterogeni que regula la nostra conducta. I a més no ho fa sol, sinó que l’organisme és un tot, i hi ha coses que passen a l’intestí que afecten al cervell… Per tant, d’alguna manera, necessitaríem organoides ‘multisistèmics’ – enlloc d’òrgans individuals – que diría que avui en dia no existeixen i que encara ens queda camí per recorrer. Tot i això, la complementarietat entre models animals i mètodes alternatius és el futur de la recerca.
I hi ha coses que, per contra, potser si es podran fer 100% amb mètodes alternatius?
Hi ha investigacions utilitzant per exemple organoides d’altres òrgans no tan heterogenis com seria el ronyó o el fetge que estant donant resultats molt esperançadors i que podrien acabar substituint alguns dels models animals utilitzats. A més, hi ha models computacionals que cada vegada més permetrien fer prediccions i ajudar a la reducció dels animals d’experimentació. Però com he dit, crec que el futur de la recerca passa per un ús en paral·lel dels models animals i de mètodes alternatius.
“La complementarietat entre models animals i mètodes alternatius és el futur de la recerca”
Què esteu fent des de l’IMIM per millorar la visió del públic general sobre l’experimentació animal?
Des de l’IMIM volem apostar per la transparència en l’experimentació animal, i tenim previst crear una secció especial a la nostra web al respecte, amb informació del què fem, com ho fem, vídeos, recursos… El PRBB i els seus centres han signat l’acord de transparència de la COSCE. Personalment, crec que hem d’apostar per parlar de l’experimentació animal que fem sense cap tipus de restriccions ni pors. Si treballem seguint totes les normes establertes no hi ha motiu per no explicar el perquè i com utilitzem models animals en els nostres projectes. Només si la societat té més informació, la visió de l’experimentació animal canviarà i se li donarà la rellevància que es mereix.
