Càncer de pròstata, de prop: què en sabem i què ens falta entendre?

Què podem saber d’un tumor quan el detectem? Què fa que uns siguin més difícils de tractar que d’altres? I què explica un pacient quan li preguntem com es troba vint anys després del tractament? Aquest novembre, coincidint amb Movember, repassem la recerca dels darrers cinc anys en què han participat equips dels centres de recerca ubicats al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per respondre aquestes preguntes.

Què influeix en el risc de desenvolupar càncer de pròstata?

El risc de tenir càncer de pròstata augmenta amb l’edat i és més alt en persones amb antecedents familiars. Una part d’aquesta predisposició es pot estudiar a través de les puntuacions de risc poligènic, que combinen la informació de moltes variants genètiques. Per interpretar una puntuació, però, cal saber quins valors són habituals en una població de referència.

Arcadi Navarro, responsable del grup de Genòmica Evolutiva de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), va contribuir a interpretar els resultats d’un estudi publicat el 2025 a European Journal of Human Genetics. L’equip va utilitzar dades genòmiques de 2.190 persones d’ascendència espanyola per construir distribucions de referència per a més de 3.000 puntuacions. N’hi ha de relacionades amb el càncer de pròstata, entre moltes altres malalties i característiques. L’atles permet situar una puntuació dins la distribució poblacional, però no valida una prova per saber qui desenvoluparà la malaltia.

Per estudiar el risc, també cal mirar l’ambient, i per això calen altres eines. Cristina M. Villanueva, investigadora del Campus Mar de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), és una de les autores d’un estudi sobre els nitrats de l’aigua de consum, publicat el 2023 a Environmental Health Perspectives. El treball, amb Carolina Donat-Vargas com a primera autora, forma part de MCC-Spain, un estudi epidemiològic amb la participació de diversos centres de recerca. L’equip va reconstruir l’exposició a partir dels llocs on havien viscut les persones participants i del tipus d’aigua que bevien. En comparar 697 casos amb 927 controls, van observar que una ingesta estimada més alta de nitrats procedents de l’aigua s’associava amb més probabilitat de càncer de pròstata. L’associació era més marcada per als tumors agressius.

En un altre estudi de MCC-Spain, publicat el 2026 a Environmental Research, Manolis Kogevinas, amb afiliació a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i a l’Hospital del Mar Research Institut (HMRIB), i Gemma Castaño-Vinyals, d’ISGlobal, van col·laborar amb un equip de l’Instituto de Salud Carlos III. L’associació amb el càncer de pròstata, sobretot avançat, es va observar quan es mesurava l’arsènic a les ungles dels peus, però no a l’orina. Les dues mostres poden reflectir períodes d’exposició diferents. Tant en aquest cas com en el dels nitrats, els resultats assenyalen una possible relació que cal continuar investigant, ja que de moment aquests estudis no permeten afirmar que aquestes exposicions causin càncer de pròstata.

Detectar un tumor no sempre vol dir saber com evolucionarà

El PSA, o antigen prostàtic específic, és una proteïna que es pot mesurar amb una anàlisi de sang. Un valor elevat pot ser un indicador de càncer, però també es pot donar quan la pròstata ha augmentat de mida per causes benignes. Les guies europees de càncer de pròstata situen el PSA dins d’un procés en què també es valora si cal fer una ressonància magnètica i una biòpsia. Si es confirma que hi ha un tumor, el grau, que indica fins a quin punt les cèl·lules s’allunyen de l’aspecte habitual al microscopi, i l’estadi, que descriu fins on s’ha estès, ajuden a orientar la decisió. En alguns tumors localitzats de baix risc, això pot significar fer vigilància activa i reservar el tractament per si apareixen senyals de progressió.

Ara bé, la mostra que s’analitza no sempre explica tota la història. Silvia Hernández-Llodrà i Josep Lloreta-Trull van dissenyar i supervisar un estudi sobre aquesta qüestió, amb Laura Segalés com a primera autora. Tots tres hi signen pel Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF). Lloreta-Trull i Nuria Juanpere, coautora, també hi signen pel Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar. En un treball publicat al volum de 2024 de Virchows Archiv, van analitzar cinc proteïnes en mostres de 185 casos. En 69 casos amb més d’un focus tumoral van poder comparar el focus dominant i un de secundari. En alguns casos, els dos focus presentaven perfils moleculars diferents.

Alguns patrons es van associar amb una pujada més primerenca del PSA després del tractament, un senyal que es coneix com a recurrència bioquímica. Aquesta pujada no equival necessàriament a una metàstasi.

La pregunta de fins on s’ha estès el tumor també es planteja durant la cirurgia. Lluís Fumadó, uròleg de l’Hospital del Mar i investigador col·laborador de l’HMRIB, va coordinar un assaig europeu sobre la detecció del gangli sentinella, publicat en línia el 2023 a European Urology Focus. Fumadó i José María Abascal hi signen també per MELIS-UPF. La sonda va ajudar a localitzar almenys un dels primers ganglis on drena el tumor en els 27 pacients analitzats. Localitzar-lo, però, no vol dir descartar que hi hagi cèl·lules tumorals en altres ganglis. L’assaig avaluava sobretot el rendiment de la sonda.

De l’ADN a l’ARN, què ens diu la biologia del tumor?

Una via per entendre aquestes diferències és estudiar què passa amb els gens que intervenen en la reparació de l’ADN. Laura Segalés i Silvia Hernández-Llodrà, del MELIS-UPF i l’HMRIB, amb col·laboradors del Grup de Recerca en Càncer Urològic (GRECU) de l’HMRIB coordinat per Joaquim Bellmunt, van analitzar 121 tumors primaris en un estudi publicat el 2025 a Laboratory Investigation. Van observar que la pèrdua de còpies de PARP1 i el guany de còpies de PARP2, dos gens implicats en la reparació de l’ADN, s’associaven amb trets de més agressivitat. Els tumors que només presentaven un guany de PARP2 eren els que trigaven menys a mostrar una nova pujada del PSA.

En un treball de 2026 a Molecular Biology Reports, Segalés i Hernández-Llodrà, amb altres membres del grup, van observar que la relació d’un altre marcador, ETS2, amb el temps fins a la reaparició del PSA variava segons com es detectava la proteïna p53 a les mostres. Tots dos estudis apunten a possibles marcadors de pronòstic, és a dir, indicis de com pot evolucionar la malaltia. Encara cal comprovar si aporten prou informació per orientar decisions en la pràctica clínica. En paral·lel, el GRECU ha completat un projecte sobre el paper de PARP1 i PARP2 en el càncer metastàtic sensible al tractament hormonal, amb suport de l’Asociación Española de Urología.

Però la seqüència de l’ADN és només una part de la història. Quan una cèl·lula copia un gen a l’ARN, pot combinar de maneres diferents els fragments que en conserva. Aquest procés, que es coneix com a splicing alternatiu, permet que d’un mateix gen en surtin versions diferents d’ARN.

Malgorzata Rogalska i Juan Valcárcel, tots dos del Centre de Regulació Genòmica (CRG), van participar en un estudi sobre la regulació de l’splicing, publicat el 2026 a Nature. L’equip de l’estudi va mostrar que les poliamines, molècules que les cèl·lules produeixen de manera natural, poden modificar com es processa l’ARN protegint parts de les proteïnes que hi intervenen. Entre els models hi havia cèl·lules humanes de càncer de pròstata. El resultat explica una connexió entre metabolisme i regulació dels gens, però no demostra que el mecanisme es pugui aprofitar per tractar la malaltia.

Quan aporta un benefici combinar tractaments?

Molts tumors de pròstata necessiten el senyal de les hormones andrògenes, com la testosterona, per créixer. En la malaltia avançada es pot reduir la producció d’aquestes hormones o bloquejar-ne el senyal. Si el tumor progressa tot i que la testosterona es manté en nivells molt baixos, es parla de càncer resistent a la castració.

Alejo Rodríguez-Vida, oncòleg de l’Hospital del Mar i investigador del GRECU de l’HMRIB, és coautor dels resultats finals de PEACE-3, publicats el 2026 a Annals of Oncology. L’assaig internacional de fase III, coordinat per l’Organització Europea per a la Recerca i el Tractament del Càncer (EORTC), va estudiar pacients amb malaltia metastàtica resistent a la castració i metàstasis òssies. La supervivència mediana va ser de 38,2 mesos amb enzalutamida i radi-223, i de 32,6 mesos amb enzalutamida sola. Amb la combinació, però, també hi va haver més efectes adversos de grau alt.

Rodríguez-Vida també va participar en ZZ-FIRST, publicat el 2026 a Nature Medicine. Aquest assaig de fase II, fet en vuit centres d’Espanya i promogut per MEDSIR, va incloure 54 pacients amb malaltia metastàtica extensa que encara era sensible al tractament hormonal. Amb teràpia de privació androgènica de base en tots dos grups, l’addició de talazoparib a l’enzalutamida va assolir el llindar de resposta del PSA fixat com a objectiu principal. Ara bé, la comparació entre grups era exploratòria i no va establir un benefici clínic addicional clar. A més, amb la combinació hi va haver més toxicitat de grau alt. Els dos assaigs estudiaven situacions diferents, per una banda ZZ-FIRST mostra per què una resposta del PSA per si sola no demostra un benefici per al pacient.

Com és la vida vint anys després del tractament?

Un resultat que importa al pacient pot ser tan concret com tornar a dormir sense haver-se d’aixecar diverses vegades per orinar. Altres canvis tenen a veure amb la continència, la funció sexual o les molèsties intestinals. Els qüestionaris que responen els pacients permeten estudiar aquests efectes directament i veure si canvien amb el temps.

Víctor Zamora, Olatz Garin i Montse Ferrer, del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l’HMRIB, i els seus col·laboradors van fer servir aquests qüestionaris en un estudi publicat el 2024 a Clinical and Translational Radiation Oncology. Van comparar els primers dos anys de vigilància activa, cirurgia robòtica, radioteràpia externa d’intensitat modulada i braquiteràpia, una tècnica que aplica la radiació des de dins de la pròstata. El perfil de molèsties no era igual en tots els grups. La cirurgia robòtica es va associar amb més incontinència urinària que la vigilància activa, mentre que en els grups de radioteràpia i braquiteràpia es van observar més símptomes intestinals.

En un altre estudi, publicat el 2025 a European Urology Open Science, Zamora, Garin i Ferrer van seguir una altra cohort de pacients amb càncer localitzat fins a vint anys després del tractament. Algunes diferències es mantenien fins al final del seguiment. La incontinència urinària havia empitjorat més entre els qui havien rebut cirurgia oberta, mentre que el deteriorament de la funció sexual havia estat menor en el grup de braquiteràpia. Com que els tractaments no es van assignar a l’atzar, part de les diferències es poden deure a com eren els grups abans de començar. Aquestes dades no indiquen que hi hagi un tractament millor per a tothom, però ajuden a fer preguntes més concretes abans de decidir.

Precisament, el projecte de recerca sobre decisions compartides que ha liderat Montse Ferrer a l’HMRIB, amb finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i l’Asociación Española Contra el Cáncer, ha donat lloc a una aplicació en fase de proves per valorar les opcions de tractament amb l’equip mèdic. L’equip també ha participat en el registre internacional TrueNTH de resultats en càncer de pròstata, finançat per Movember, que permet estudiar la qualitat de vida i l’atenció en diferents països.

Per saber més

• El PSA i altres marcadors a la sang. Manolis Kogevinas i Gemma Castaño-Vinyals, d’ISGlobal, van contribuir a un estudi sobre una variant del gen que codifica el PSA, publicat el 2024 a Nature Communications, i van participar en un estudi de MCC-Spain sobre microARN circulants, publicat el 2025 a Scientific Reports.
• Altres exposicions ambientals. Kogevinas i Castaño-Vinyals van participar en un estudi sobre la proximitat a instal·lacions industrials, publicat el 2024 a Science of the Total Environment. No va detectar una associació global amb el càncer de pròstata. A El·lipse també vam explicar la recerca amb participació de Michelle C. Turner, d’ISGlobal, sobre l’exposició laboral a la calor, publicada el 2023 a Environmental Research, que no va trobar una associació clara amb el risc de càncer de pròstata.
• Altres maneres d’estudiar els tumors. Miquel Anglada-Girotto, Carolina Segura-Morales i Luis Serrano, del CRG, van contribuir a un mètode per estudiar l’activitat dels factors d’splicing, publicat el 2026 a Nature Communications. Guim Aguadé-Gorgorió i Ricard Solé, amb afiliació a l’IBE, i José Costa, de la Universitat Yale, van proposar un marc per estudiar els tumors des d’una perspectiva evolutiva, publicat el 2023 a BioEssays. Són treballs de context, no centrats específicament en la pròstata.
• Com mesurem els efectes del tractament? Olatz Garin i Montse Ferrer, de l’HMRIB, van contribuir a dissenyar un estudi que compara tècniques de radioteràpia a partir de les respostes dels pacients, publicat el 2026 a World Journal of Clinical Oncology. Ferrer també va participar en una avaluació econòmica dels tractaments amb seguiment a deu anys, publicada el 2025 a European Journal of Cancer Care.
• Estadificar i localitzar una recaiguda. Lluís Fumadó, amb José María Abascal, Nuria Juanpere i Lluís Cecchini, va participar en un estudi sobre la biòpsia del gangli sentinella, publicat el 2022 a Frontiers in Medicine. Fumadó també és coautor d’un estudi amb Oncologia Radioteràpica i Medicina Nuclear de l’Hospital del Mar sobre el PET dirigit al PSMA després de la cirurgia, publicat el 2025 a Cancers. Pedro Plaza i Juan Sebastian Blanco, de Medicina Nuclear de l’Hospital del Mar, van contribuir a un treball posterior sobre com aquesta imatge pot modificar la planificació de la radioteràpia, publicat el 2026 a Cancers.
• Vigilància activa en la pràctica clínica. Lluís Fumadó, del GRECU i del Servei d’Urologia de l’Hospital del Mar, també va participar en una anàlisi d’un registre espanyol de vigilància activa, publicada el 2025 a Cancer Medicine.
• Mesurar bé la qualitat de vida. Víctor Zamora, Olatz Garin i Montse Ferrer, de l’HMRIB, van participar en la validació de la versió castellana d’un qüestionari de qualitat de vida específic del càncer de pròstata, publicada el 2023 a World Journal of Urology.
• Què aporta un registre internacional? Olatz Garin i Montse Ferrer, de l’HMRIB, també van contribuir a un estudi de TrueNTH sobre les variacions en l’atenció quirúrgica, publicat el 2024 a JCO Global Oncology. L’HMRIB explica com l’antic IMIM va coordinar a Espanya el projecte internacional de Movember sobre qualitat de vida després del càncer de pròstata.