Proteïnes ancestrals revelen la diversitat genètica dels homínids de fa 2 milions d’anys

Investigadors de l’IBE col·laboren en la identificació de les proteïnes de les dents dels Paranthropus robustus de 2 milions d’anys d’antiguitat trobats a Sud-àfrica. Són les dades genètiques més antigues obtingudes d’un homínid africà.

Crani d’un Paranthropus robustus

Crani d’un Paranthropus robustus adult recuperat a Swartkrans, Sud-àfrica. Fotografia de Dr Bernhard Zipfel (amb permís del Dr. Lazarus Kgasi, conservador junior de Paleontologia del Plio-Pleistocè, al Museu Nacional d’Història Natural de Ditsong)

Investigadors i investigadores de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF) han col·laborat en un estudi dirigit per la Universitat de Copenhague, Dinamarca, i la Universitat de Ciutat del Cap, Sud-àfrica, per recuperar amb èxit proteïnes de dos milions d’antiguitat de les dents dels Paranthropus robustus trobats a la cova sudafricana de Swartkrans. Es tracta d’algunes de les dades genètiques més antigues d’Àfrica i proporciona una visió poc freqüent d’aquesta espècie extinta de caminar alçat que va conviure amb els primers Homo fa entre 2,8 i 1,2 milions d’anys.

Els investigadors i investigadores han fet servir la paleoproteòmica, una tècnica que permet identificar seqüències de proteïnes en restes fossilitzades. Van extraure fragments de proteïnes de l’esmalt dental d’aquestes restes i van utilitzar tècniques d’espectrometria de masses d’última generació per reconstruir parcialment les seves seqüències.

Les anàlisis van identificar el sexe biològic de quatre individus – dos mascles i dues femelles – mitjançant les variants de la proteïna amelogenina. També van revelar una inesperada diversitat genètica dins de l’espècie, que posa en dubte les suposicions mantingudes durant molt temps i basades únicament en les característiques esquelètiques. Aquestes troballes suggereixen estructures de població més complexes del que es pensava, que possiblement incloïen subgrups o llinatges emergents dins del Paranthropus, i subratllen la importància d’integrar les dades molecular amb els enfocs morfològics tradicionals.

Tot i les limitacions tecnològiques degudes a la degradació de les proteïnes amb el pas del temps, els resultats demostren que la paleoproteòmica pot descobrir informació genètica i evolutiva valuosa partint de fòssils antics. Aquest enfoc obre noves possibilitats per comprendre al primers ancestres humans a l’Àfrica, on la recuperació d’ADN antic ha estat en gran manera infructuosa degut a les males condicions de conservació.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *