Recuperada l'evidència genètica humana més antiga fins a dia d'avui

Gràcies a un estudi interdisciplinari en el que han participat la Unitat de Proteòmica (CRG-UPF) i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), s’ha recuperat per primer cop material proteínic d’una espècie humana, que va viure a Europa fa 800.000 anys aproximadament. Concretament, el material analitzat prové de l’esmalt d’una dent d’Homo antecessor. Aquesta troballa permet determinar de manera molt precisa la posició d’aquesta espècie a l’arbre genealògic humà.

L’estudi d’aquesta mostra ha sigut possible gràcies a la paleoproteòmica, és a dir, l’anàlisi de proteïnes antigues mitjançant espectrometria de masses. Aquesta nova tècnica ha permès recuperar evidències moleculars humanes datades d’una antiguitat molt superior a l’aconseguida fins a dia d’avui mitjançant l’anàlisi d’ADN antic i/o observacions de la morfologia dels fòssils ja que, degut a la degradació química de l’ADN amb el pas del temps, el material genètic humà més antic recuperat amb prou feines supera els 400.000 anys.

Els resultats de l’estudi demostren una estreta relació entre Homo antecessor, els neandertals, els humans moderns i els Denisovans, recolzant la idea de que Homo antecessor era un grup germà del conjunt d’homínids que contenia Homo sapiens, Homo neanderthalensis i Denisovans.

Els fòssils analitzats en aquest estudi, de fet, van ser trobats al 1994 al nivell estratigràfic TD6 del jaciment de La Gran Dolina a la Serra d’Atapuerca (Burgos, Espanya).

Si bé durant anys la relació exacta entre Homo antecessor i altres grups humans (com nosaltres mateixos i els neandertals) s’ha discutit intensament entre els experts, les noves troballes al TD6 i estudis posteriors han revelat que:

Existeixen diversos caràcters compartits entre espècies humanes trobades a Atapuerca i neandertals.
Les característiques facials d’Homo antecessor són molt similars a les d’Homo sapiens i molt diferents a les dels neandertals i els seus avantpassats més recents.

Per tant, Homo antecessor podria ser una espècie basal de la humanitat emergent que va donar lloc a neandertals, Denisovans i humans moderns.