Després d’una tesi centrada en una nova via de divisió cel·lular a l’Institut de Recerca del Càncer de Manchester (CRUK), Elvan Böke es va adonar que necessitava un canvi en la seva carrera professional. Aquesta decisió d’explorar noves línies de recerca la va dur, després de tres anys a la Harvard Medical School d’EUA, al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Aquí, el 2017 va crear el laboratori de la Biologia de l’Oòcit i Dormició Cel·lular, que dirigeix. És un grup petit, però en creixement; hi ha dues estudiants de doctorat i una de màster, tots elles biòlogues, i aviat s’hi incorporaran els primers investigadors postdoctorals.
Durant la seva estada a Harvard va entrar en contacte amb el cos de Balbiani, un descobriment que va canviar la seva carrera. Aquest compartiment sense membrana és característic dels oòcits adormits de pràcticament tots els vertebrats. Conté la majoria dels orgànuls dels oòcits adormits i només és estable en aquests; es dispersa un cop s’activen.
El cos de Balbiani és un compartiment sense membrana que conté la majoria dels orgànuls dels oòcits adormits.
De seguida es va preguntar com aquesta estructura sòlida podria estar enmig del citoplasma dels oòcits sense una membrana. Què era el que mantenia tots els orgànuls junts? Böke va demostrar que en les granotes aquesta “cola” és una proteïna anomenada Xvelo, que forma una xarxa semblant a l’amiloide al voltant dels orgànuls. “Els agregats tipus amiloides són coneguts pel seu paper clau en la malaltia d’Alzheimer i l’ELA. Sempre pensem en amiloides com a agregats patològics, però també hi ha amiloides fisiològics“, explica. Aquests, un cop acabada la seva missió, es dissolen. Però si hi ha problemes i no es dissolen, poden arribar a ser patològics molt ràpidament.
Particularitat dels oòcits i importància del cos de Balbiani
Els oòcits es formen quatre mesos després de la concepció. “Quan una dona neix, tots els seus oòcits ja són dins d’ella”, explica Böke. “Pensa en qualsevol altra cèl·lula del nostre cos: cèl·lules de la pell, fibroblasts; tria la que vulguis. La majoria d’elles no viuen durant gairebé 40 anys, com ho fan els oòcits. I si observes les que viuen durant 40-50 anys, com ara neurones, acumulen molts problemes: mutacions, agregacions de proteïnes, etc.”. Però els oòcits no poden permetre’s aquest tipus d’errors. Si s’activen i comencen a desenvolupar un nou ésser humà, “cal que sigui un inici fresc, net; no pots tenir un bebè vell”, assenyala Böke. El cos de Balbiani podria ser el que ajuda a mantenir tots els orgànuls i el citoplasma dels oòcits “joves i sans” durant aquest llarg període.
Quan neix una dona, tots els seus oòcits ja estan dins d’ella, de manera que aquestes cèl·lules tenen una vida de 40 anys o més; però no poden permetre’s acumular mutacions.
Treballar al PRBB i aplicacions clíniques
Böke expressa la seva satisfacció de treballar en una organització com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). “En primer lloc, les instal·lacions són sorprenents, especialment l’estabulari. És genial, el seu personal ens proporciona tot el que necessitem. A més, com que el PRBB és una institució multidisciplinària, és més fàcil establir noves col·laboracions amb investigadors amb diferents orígens i punts de vista”.
Böke espera estar al CRG durant nou anys, el màxim temps que els científics júnior poden romandre al centre. Estaria més que satisfeta si en aquest temps el seu laboratori fos capaç d’identificar la proteïna (o proteïnes) que sosté el cos de Balbiani en els mamífers.
Aquesta troballa podria tenir un impacte directe en el tractament de la infertilitat, un dels problemes més comuns del segle XX. “Si trobem l’anàleg d’Xvelo en humans i veiem, per exemple, que els seus nivells disminueixen amb l’edat, podriem explicar els problemes de fertilitat a causa de l’envelliment. Avui dia, les dones volen tenir nens amb 35 anys o més i els oòcits eventualment es deterioren amb l’edat”.
La segona aplicació clínica pot ser en el tractament de la malaltia d’Alzheimer. “Si entenem com es dissolen els amiloides fisiològics, podrem aplicar aquest coneixement per dissoldre agregats amiloides patològics“, conclou Böke.
