No és “colesterol bo” tot el que lluu

Un estudi liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha demostrat que existeix una relació directa entre la grandària de les partícules de colesterol lligat a HDL (High Density Lipoprotein o lipoproteïnes d’alta densitat) i el risc d’infart de manera que, a major dimensió de les partícules, major risc associat.

Així, encara que les HDL estan associades al “colesterol bo” ja que són les úniques capaces de transportar el colesterol fins al fetge per a la seva eliminació, els fàrmacs que augmenten el colesterol bo no han demostrat ser eficaços per reduir el risc de malalties cardiovasculars.

Per això, aquest estudi ha analitzat la relació de l’HDL amb el risc d’infart de miocardi. Per fer-ho, han estudiat les característiques genètiques vinculades amb la mida de les partícules d’aquest ‘colesterol bo’, arribant a la conclusió que aquelles característiques que afavoreixen la formació de partícules HDL petites estan associades a un menor risc d’infart.

“Hem d’aconseguir incrementar els nivells de colesterol bo en sang, però sempre en partícules petites”
Roberto Elosua (IMIM), investigador principal de l’estudi

Amb aquests resultats s’obre la porta a noves dianes terapèutiques, com ho són els gens que influeixin en les qualitats de les partícules HDL, per la creació de fàrmacs i millorar així en la prevenció cardiovascular de la població.