Donants de La Marató visiten l’IMIM

L’IMIM obre les seves portes a la ciutadania per tal d’explicar la seva recerca i mostrar els avenços en salut impulsats gràcies al finançament de La Marató de TV3.

Els visitants van poder veure el Biobanc de l'Hospital del Mar, i el laboratori de l'IMIM on fan els assajos funcionals.

Una vintena de persones, des de grups d’estudiants a parelles de jubilats, van visitar les instal·lacions de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) el passat dimarts 19 de març en la primera “Visita la recerca de La Marató” d’aquest 2019. L’objectiu d’aquesta iniciativa de la Fundació La Marató de TV3 és fer un retorn a la ciutadania que fa possible la investigació gràcies a la seva solidaritat.

Així els visitants, entre ells alguns donants habituals a La Marató, van poder aprendre de primera mà sobre el projecte de la investigadora Montse Fitó, que va rebre més de 130.000€ en l’edició de 2014, dedicada a les malalties del cor.

La visita va començar amb una benvinguda per part del personal tant de La Marató com de l’IMIM, seguida de la presentació del projecte i del personal que el fa possible. Fitó, una investigadora amb 20 anys d’experiència a l’IMIM, va presentar el seu equip tot dient que aquest projecte era especial per a ella: “em fa sentir molt orgullosa, perquè el finançament ve directe dels ciutadans”.

 

“Aquest projecte finançat per La Marató em fa sentir molt orgullosa, perquè el finançament ve directe dels ciutadans”
Montserrat Fitó

Montserrat Fitó, cap del grup de recerca en risc cardiovascular i nutrició a l'IMIM
Montserrat Fitó, cap del grup de recerca en risc cardiovascular i nutrició a l’IMIM

 

Dieta mediterrània per un cor sa

L’objectiu final del projecte de Fitó és estudiar els mecanismes de la prevenció de malalties cardiovasculars amb la dieta mediterrània. Estudis previs han demostrat que seguir una dieta mediterrània tradicional (rica en fruita i verdures de temporada, llegums, cereals integrals, i baixa en carn vermella, lactis i aliments processats) pot reduir el risc de patir un infart de miocardi o ictus (un infart cerebral) en un 30%.

Ara, l’equip de la investigadora vol esbrinar quin és el mecanisme que fa efectiva aquesta prevenció. El seu focus és l’HDL (el ‘colesterol bo’), que generalment augmenta amb l’activitat física i amb una alimentació rica en omega 3, com el peix. L’HDL és capaç d’extreure el colesterol que es queda dipositat en les parets arterials i transportar-lo al fetge per a la seva eliminació. El laboratori dirigit per Fitó vol comprovar si el problema en les persones que tenen un infart és els nivells d’HDL o la seva funcionalitat. Per això estan comparant l’HDL en persones que han tingut un infart amb persones que no n’han tingut.

 

L’HDL és capaç d’extreure el colesterol que es queda dipositat en les parets arterials i transportar-lo al fetge per a la seva eliminació.

 

L’equip d’investigadores van explicar de forma molt entenedora tot el procediment, des del moment d’agafar les mostres fins al seu anàlisi, i tot seguit els visitants van poder veure en primera persona les instal·lacions on té lloc cada pas:

  1. Unitat d’assajos clínics
  2. Biobanc
  3. Laboratori
  4. Despatx de gestió de dades

 

Unitat d’assaigs clínics

A la 2a planta del PRBB el grup de ciutadans va poder entrar a la unitat d’assaigs clínics de l’IMIM, amb 12 llits. Aquí és on als voluntaris – que generalment són ‘reclutats’ pels metges de capçalera – se’ls prenen les mesures, com la pressió arterial o la circumferència de cintura. També se’ls fan extraccions per agafar mostres – de sang, orina o cabell – i han de respondre qüestionaris sobre el seu estil de vida i alimentació.

L'IMIM té una unitat d'assajos clínics amb 12 llits.
L’IMIM té una unitat d’assajos clínics amb 12 llits.

 

L’Olga Castañer, metge de família, va explicar la importància d’aconseguir la informació més objectiva possible. Per això, cal tenir protocols on es registra exactament la forma com s’han d’obtenir les mesures. Com a exemple, va ensenyar com la mesura de la circumferència de cintura es pot fer de formes diverses, posant la cinta mètrica una mica més amunt o més avall, i obtenint resultats diferents. Per això, abans de començar l’estudi, es fan unes jornades on totes les persones implicades fan tallers pràctics de com fer les mesures de forma sistemàtica, tots exactament igual.

Cal prendre les mesures de forma objectiva i sempre igual
Cal prendre les mesures de forma objectiva i sempre igual, com van mostrar amb l’exemple de la circumferència de la cintura.

 

A continuació, les nutricionistes de l’equip, l’Alejandra Pérez Vega i la Dolors Zomeño van explicar com els voluntaris es divideixen en tres grups, segons la dieta que hauran de seguir durant l’estudi:

  • Dieta mediterrània tradicional + oli d’oliva
  • Dieta mediterrània tradicional + fuits secs
  • Dieta baixa en greix (grup control)

Elles són les encarregades de fer les recomanacions dietètiques als voluntaris així com de valorar després, a través dels qüestionaris, l’adhesió a aquestes dietes. Per corroborar que les respostes als qüestionaris són sinceres i tenen un efecte biològic, l’equip també fa analítiques per mirar els diferents marcadors a la sang.

 

Biobanc

Baixant una planta, el grup va arribar al Biobanc de l’Hospital del Mar, localitzat a la 1a planta del PRBB. En aquesta sala plena de congeladors a -80 oC és on s’emmagatzemen les mostres, tant per aquest projecte com per a molts més. La Núria Somoza va explicar als visitants que, gràcies a les millores en les tècniques analítiques, cada vegada es necessita menys mostra per a fer els experiments, així que els tubs on es guarden poden ser cada cop més petits. Això vol dir que, avui en dia, un congelador pot guardar entre 30.000 i 100.000 mostres.

 

AL MARBiobanc hi ha uns 10 congeladors per a emmagatzemar les mostres biològiques que es faran servir per recerca biomèdica
AL MARBiobanc hi ha uns 10 congeladors per a emmagatzemar les mostres biològiques que es faran servir per recerca biomèdica.

La Núria va explicar els diferents tipus de mostra que es fan servir. Així com en alguns casos s’agafen mostres de sang o sèrum expressament per un projecte, al Biobanc també s’emmagatzemen excedents de diagnòstic – és a dir trossos de teixit que sobren després de fer una intervenció quirúrgica. Aquests es poden fer servir en qualsevol projecte de recerca que els necessiti, sempre que hagi superat amb èxit els dos comitès assessors externs, el científic i l’ètic, que revisen cada projecte que utilitza mostres humanes o animals.

En el cas de la sang obtinguda per a un projecte concret, sembla obvi que cal obtenir un consentiment informat específic dels pacients o voluntaris dels que s’obté la sang. Però en el cas dels excedents de diagnòstic, quan es recullen no se sap per a què es faran servir. Tot i així, també cal un consentiment informat ‘genèric’ que els pacients han de signar abans de sotmetre’s a la operació. Aquest full és l’únic lloc on hi ha la relació entre el nom del o la pacient i el codi que es farà servir a partir d’aquest moment per a la mostra. Si el pacient volgués, per qualsevol raó i en qualsevol moment, revocar el seu consentiment, caldria tornar a aquest document, veure quin codi té aquest pacient i buscar totes les seves mostres al biobanc per a eliminar-les.

Els visitants al Biobanc van poder observar la criopreservació d’una mostra dins els tancs de nitrogen líquid.
Els visitants al Biobanc van poder observar la criopreservació d’una mostra dins els tancs de nitrogen líquid.

Els visitants també van poder observar en directe la criopreservació d’una mostra – en aquest cas, un tros de poma va servir d’exemple – dins els tancs de nitrogen líquid. El nitrogen líquid està a una temperatura tan baixa (-195 oC) que congela tot en qüestió de segons.

 

Laboratori i gestió de dades

La darrera part de la visita va ser al laboratori, on l’estudiant de doctorat Albert Sanllorente va mostrar la incubadora que el grup ha pogut comprar gràcies als diners de La Marató i va explicar alguns dels assajos funcionals que fan amb l’HDL. També, la Susana Trello i la Marta Caballero, responsables de la gestió de dades, van explicar la seva feina, que consisteix en assegurar la traçabilitat de cada mostra, així com revisar els paràmetres per si hi ha errors. A més, elles són les encarregades de custodiar els consentiments informats, que guarden sota clau.

 

En el laboratorio hacen los ensayos funcionales para estudiar cómo actúa el HDL en distintas personas.
Al laboratori fan els assajos funcionals per estudiar com actua l’HDL en diferents persones.

 

Dues hores després de l’inici de la visita, el grup de ciutadans va acomiadar-se del PRBB pujant a la 5a planta per veure les vistes d’aquest singular edifici. La valoració dels visitants va ser molt positiva, com podeu veure en aquest vídeo.

 

 

Cicle “Visita la recerca de La Marató”

La Fundació La Marató ha programat 25 visites des del març al juny 2019, on el públic podrà visitar els laboratoris on científics i científiques finançats per La Marató els explicaran com estan duent a terme les seves recerques. L’IMIM, que des del 2016 acull dues o tres d’aquestes visites l’any, rebrà un altre grup de visitants el proper 21 de maig a les 16h. Les visites són gratuïtes però cal registrar-se a través del web tv3.cat/marato.

La Marató ha recaptat més de 183 milions d’euros en 27 edicions, que han ajudat a finançar 829 projectes de recerca.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *