Les illes de calor urbanes són responsables de més del 4% de morts estivals

A l’increment de temperatura de les àrees urbanes amb respecte a les seves zones veïnes l’anomenem illa de calor urbana. Un fenomen que s’origina principalment per falta d’espais verds, l’alta densitat poblacional, l’excés de superfícies impermeables com l’asfalt, que absorbeixen i atrapen la calor, i l’excés de vehicles motoritzats.

Un estudi recent de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) mostra que les illes de calor urbanes augmenten la mortalitat estival en un 4%. I que, si les ciutats cobrissin un 30% del seu espai amb zones verdes, es podriaen arribar a evitar unes 2.664 morts prematures a Europa. Parlem amb Tamara Iungman, primera autora de l’estudi i investigadora predoctoral al grup de Contaminació atmosfèrica, Planificació urbana, medi ambient i salut de ISGlobal.

En què ha consistit el vostre estudi?

Hem avaluat l’impacte de la calor en la salut humana durant els mesos d’estiu en un total de 93 ciutats europees, cosa que comprèn més de 57 milions de persones. Agafant dades de l’estiu de 2015 que inclouen la cobertura arbòria, les temperatures diàries i les taxes de mortalitat, hem estimat els canvis en la salut de la població en dos escenaris hipotètics:

• Una ciutat sense efecte illa de calor
• Una ciutat amb la cobertura arbòria augmentada un 30%, amb la seva conseqüent disminució de la temperatura local. Per a realitzar-lo hem dut a terme un model simple, específic per a cada ciutat, on primerament s’estima la reducció en la temperatura superficial en funció de la cobertura d’arbres i l’evapotranspiració, i després s’estima la reducció en la temperatura de l’aire en funció de la temperatura superficial i la latitud.

Quin és el percentatge de cobertura actualment a Europa? I en què ens beneficia?

La mitjana de cobertura arbòria de les 93 ciutats europees estudiades és d’un 14,9%. Però hem observat que hi ha una gran variabilitat enter elles, que va des del 2,1% al 34,6%. Pel que fa les ciutats espanyoles incloses a l’estudi, en general, compten amb una baixa cobertura d’arbres. De mitjana compten amb un 8,5%, amb un rang que va des d’un 2,1% a Alacant fins a un 15,8% a Màlaga. De Catalunya, únicament hem inclòs Barcelona, que presenta un 8,4% de cobertura arbòria.

Els beneficis de la infraestructura verda urbana en la salut de la població són múltiples: millora de la salut percebuda, millora de la salut mental, disminució de taxes d’hipertensió, de malalties cardiovasculars, de TDAH i de diabetis i la promoció de l’activitat física entre altres.

Hi ha múltiples beneficis de les infraestructures verdes urbanes. És per això que hem de repartir-les equitativament i així evitar injustícies ambientals.
Tamara Iungman (ISGlobal)

I dins les ciutats, com se solen distribuir els arbres?

Hem observat que en totes les ciutats hi ha molta variabilitat espaial pel que fa la presència d’arbres i que, en les àrees amb major densitat poblacional, la cobertura d’arbres és menor. En aquest sentit, és molt important no només considerar la cobertura total sinó també la distribució equitativa a tota la ciutat, per a que tota la població pugui beneficiar-se’n. És per això que hem proposat que el 30% de cobertura d’arbres sigui a nivell de quadrícula de molt alta resolució de 250m x 250m sempre que sigui possible, i d’aquesta manera evitem qualsevol tipus de potencial injustícia ambiental.

Quines altres mesures es poden prendre per a refredar les ciutats?

Altres accions que s’haurien de combinar amb la plantació d’arbres són la introducció de teulades i parets verdes; el reemplaçament de superfícies impermeables com l’asfalt per materials més permeables o, idealment, per vegetació; l’ús de colors clars en les edificacions; i la promoció de la reducció del trànsit motoritzat.

Totes aquestes mesures en conjunt contribueixen a crear ciutats més intel·ligents, sostenibles i resilients al canvi climàtic; disminuint les temperatures locals i la contaminació atmosfèrica, reduint el consum energètic, potenciant altres funcions ecosistèmiques dels arbres i vegetació com la regulació de l’aigua, la promoció de la biodiversitat i la protecció de l’erosió dels sòls.

Les ciutats són sistemes complexos i per a abordar els seus desafiaments hem de posar les persones en el focus del disseny urbà.

Què haurien de fer les ciutats per a millorar aquesta situació?

Amb el nostre estudi hem generat evidència que facilita i promou la presa de decisions en aquest àmbit. A més, animem a que cada ciutat adapti els objectius i les estratègies d’acord a les seves condicions locals utilitzant la nostra proposta com a guia.

Crec que hi ha moltes ciutats que ja han començat a prendre accions, com per exemple Barcelona amb les Superilles i els Eixos Verds, París amb les ciutats dels 15 minuts o Londres amb els Low-traffic-neighbourhoods, entre d’altres. Aquestes iniciatives locals ja han demostrat beneficis, pel que cal seguir aprofundint i millorant aquests models i desplegar-los per tota la ciutat. Així, tota la població pot beneficiar-se d’ells. Evidentment, les ciutats són sistemes complexos i per a abordar els seus desafiaments necessitem enfocaments sistèmics i holístics que posin les persones en el focus del disseny urbà.