Gentrificació verda

Els epidemiòlegs mediambientals demanen que la ciutat futura sigui verda, activa, social i sana, degut a la clara associació entre la natura urbana i una millor salut. Però, a qui beneficien aquests espais verdes? Isabelle Anguelovski ens ho explica.

Només aplicant una pràctica de planificació basada en l'equitat aconseguirem ciutats saludables i verdes per tothom, sense l'exclusió dels grups socials més vulnerables (Imatge de Travis Watson).

Només aplicant una pràctica de planificació basada en l'equitat aconseguirem ciutats saludables i verdes per a tothom, sense l'exclusió dels grups socials més vulnerables (Imatge de Travis Watson).

A les ciutats, l’exposició a l’espai verd i la natura urbana s’ha vist associada a una millor salut física i mental, de manera que els epidemiòlegs mediambientals demanen que la ciutat futura sigui verda, activa, social i sana. Tanmateix, fins ara no s’ha mesurat la distribució social i racial d’aquesta millora vinculada als espais verds urbans. Per qui i per a qui és la salut de la nova ciutat verda?

En la planificació urbana, els investigadors parlen sobre la gentrificació verda o ecològica per caracteritzar el procés pel qual el fet de crear zones verdes s’associa amb processos d’especulació, desplaçament i exclusió, canviant les característiques demogràfiques i immobiliàries d’un barri a favor dels residents més rics i blancs que es poden permetre l’augment dels preus de l’habitatge. Per exemple, un estudi pilot realitzat pel Laboratori de Barcelona per a la Justícia i la Sostenibilitat Mediambiental l’any 2016 va trobar que diversos parcs del districte de Sant Martí de Barcelona, ​​com el del Poblenou i el del Port Olímpic, van experimentar una vigorosa gentrificació verda des de 1990 fins a 2008. Els ingressos de les famílies de l’àrea que envolta aquests dos parcs van augmentar un 25 % durant cinc anys, enfront de l’augment del 3 % dels ingressos familiars al conjunt del districte de Sant Martí en el mateix període de temps.

Per tant, la qüestió és si els impactes positius de l’espai verd en salut, benestar i cohesió social beneficien tots els residents, o bé si converteixen aquestes zones en enclavaments privilegiats de luxe verd per a uns quants. La dificultat d’aconseguir ciutats verdes i sanes equitatives exigeix ​​la transformació de les pràctiques urbanístiques de planificació ambiental, incloent-hi connexions més fortes i compromisos amb l’habitatge públic i social, fons per a projectes de creació de riquesa comunitària, consorcis de terres comunitàries i, fins i tot, reformes de finançament municipal. Només mitjançant una pràctica de planificació basada en l’equitat podem construir ciutats saludables i verdes per a tothom.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *