Contaminació i manca d’espais verds: més risc de TDAH

Un equip científic de l’ISGlobal ha conclòs que la contaminació i la manca d’espais verds suposen factors de risc de patir TDAH.

Viure en àrees amb més percentatge de zones verdes redueix el risc de patir TDAH, mentre que viure a zones amb alts nivells de contaminació pot augmentar-lo. Crèdit: imatge de David Vives a Unsplash

Una nova investigació realitzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha observat que els nens i nenes que pateixen una major exposició a alts nivells de contaminació tenen un 62% més de probabilitats de patir TDAH. El mateix estudi també ha conclòs que, per contra, una exposició més gran a espais verds redueix el risc de patir aquest trastorn en un 50%.

El TDAH afecta un 5-10% de la població infantil i juvenil, i és un dels trastorns neurodegeneratius més freqüents. Per això, l’equip investigador va analitzar dades de 37.000 nens i nenes del Canadà i va mesurar el percentatge de vegetació als barris, els nivells residencials dels contaminants NO2 i PM2,5 i els nivells de soroll. Amb això, pretenien estudiar l’associació entre l’exposició a aquests factors ambientals durant els primers anys de vida i el desenvolupament posterior de TDAH.

Els resultats de l’estudi van mostrar que una exposició a contaminació més gran comportava un augment en el risc de TDAH. Concretament, cada 2,1 µg d’augment dels nivells de PM2,5 augmentava en un 11% el risc de patir el trastorn. Pel que fa als espais verds, es va observar l’associació contrària. Un augment del 12% en el percentatge de vegetació va suposar una reducció del 10% del risc de TDAH. Amb la resta de factors ambientals (NO2 i soroll) no es va trobar cap associació.

“Els resultats obtinguts s’haurien de tenir en compte per a una planificació urbana més saludable”

Matilda van den Bosch

Matilda van den Bosch, líder i autora principal de l’estudi, explica que “hi ha una desigualtat ambiental que fa que els nens i nenes s’enfrontin a un risc desproporcionadament més gran”. I afegeix que “les associacions que hem trobat són modificables. Per això, els resultats obtinguts s’haurien de tenir en compte per a una planificació urbana més saludable”.

A més, un altre estudi recent d’ISGlobal de 300 nens italians ha conclòs que una major exposició a la vegetació (és a dir, viure i estudiar a prop de zones verdes) s’associa amb nivells més baixos d’estrès oxidatiu.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *