La viròloga italiana Ilaria Capua va rebre el passat 1 de juny el Premi Europeu de Ciència Hypatia de Barcelona. Aquesta va ser la segona edició d’aquest premi otorgat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Acadèmia Europaea-Barcelona Knowledge Hub.
En paraules de Lluis Ferrer, president del jurat, la professora Capua, actual directora del Centre d’Excel·lència “One Health” de la Universitat de Florida, va ser escollida “per les seves enormes contribucions a l’estudi de les zoonosis virals, pel seu ferm compromís amb una una ciència oberta i més ètica al servei de la societat en el seu sentit més ampli i pel seu valor com a model per a dones joves científiques”.
Capua va dedicar el guardó “a totes les dones que, silenciosament, han fet que aquesta pandèmia sigui molt menys devastadora del que podria haver estat: cuidant d’altres persones, assumint una càrrega addicional enorme, però també treballant darrere de bastidors als laboratoris. I a totes aquelles dones que han contribuït a la ciència i que mai no han estat reconegudes”.
El Premi Hypatia, que compta amb un a dotació monetària de 30.000 euros i una placa commemorativa, té com a objectiu “destacar la ciència, així com promoure, donar suport i millorar el valor de les excel·lents investigacions dutes a terme a Europa i el seu impacte en la societat”.
Capua va visitar el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) el matí del dia de la cerimònia, on va conèixer el parc i els seus centres i es va reunir amb diversos investigadors i investigadores dels diferents centres; entre elles, la Cristina Pujades (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut) , Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)), que va ser una de les cinc persones del jurat que va seleccionar la professora Capua entre els 19 candidats al premi.
“Un entorn com el PRBB, amb una base interdisciplinària i amb un enfocament des del molecular al poblacional, està perfectament situat per afrontar els reptes del futur”
Ilaria Capua
Vam aprofitar per parlar amb ella.
Quina creus que ha estat la teva contribució principal a la ciència i la societat?
He tingut diverses idees transformadores; però eren tan evidents quan hi pensaves que em feia preguntar-me, per què ningú no hi ha pensat abans? (riu) Suposo que una cosa en la que sóc molt bona és connectar la gent al voltant de grans idees.
Com One Health?
Aquest concepte existeix des de fa molt de temps. Em vaig allunyar de la investigació per fer política durant 3 anys i, quan vaig tornar, vaig començar a pensar en un altre concepte, la Salut Circular, que té les seves arrels en One Health. La idea principal és que vivim en un sistema tancat i tot el que passa al seu interior afecta tota la resta. L’actual pandèmia n’és un exemple viu.
El paradigma de la Salut Circular significa que hem de dur la salut fora de la biomedicina, que la biomedicina ha d’arribar a d’altres disciplines. Aquesta pandèmia ens demostra que cal relacionar la salut física amb la salut mental, amb el gènere i el sexe i la diversitat genètica (hem vist que Covid19 ha afectat desproporcionadament les dones i algunes minories ètniques), amb el medi ambient (si augmenta la humitat, també augmenta la transmissió del virus), amb el nostre estil de vida … Hem de fer convergir totes les disciplines al voltant de la salut.
Hem de ser valentes, creatives i entendre que la fortalesa del futur no es troba dins de cada disciplina, sinó a la intersecció de totes elles. La multidisciplinarietat serà el combustible del futur.
Així doncs, creus que podem aprendre d’aquesta pandèmia?
Les pandèmies són esdeveniments transformadors; canvien les coses, els sistemes, les persones. La Covid-19 és una prova d’estrès multisistema. Un mes després del confinament, l’aire era més net a la Xina. Ha tingut un gran efecte en els viatges internacionals: jo mateixa em pregunto, cal volar tant com ho he estat fent fins ara? Molta gent no voldrà tornar a treballar a una oficina tots els dies, amb llargs viatges diaris en cotxe, … I no oblidem que aquesta petita bola de gelatina del SARS-Cov-2, ¡ha causat la crisi econòmica més gran de la història!
Hi haurà un abans i un després. Hem d’aprendre i seguir endavant. Hi haurà resistència al canvi, segur. Però el que està clar és que no tornarem mai a on érem.
Si ens fixem en les pandèmies més grans de la nostra història (pesta bubònica, grip espanyola i ara Covid-19), totes han estat causades per virus procedents d’animals. Per tant, és clar que hem de coavançar la salut dels humans, dels animals, de les plantes i del medi ambient.
“Formem part d’un sistema i l’hem de respectar i treballar per fer-lo sostenible”
Com ho podem fer?
El big data tindrà un paper crucial. Hem d’utilitzar les dades que tenim i que podem obtenir de la pandèmia, no només les que provenen de la comunitat científica, sinó també de la mateixa societat, per exemple, mitjançant projectes de ciència ciutadana. Disposem d’eines, com l’aprenentatge automàtic, i la capacitat informàtica que ens permet submergir-nos en l’enorme quantitat de tot tipus de dades que tenim ara. Al cap i a la fi, aquesta pandèmia és l’esdeveniment més mesurat de la història de la humanitat! Seran dades ‘brutes’, probablement no interoperables, … Sens dubte no són ideals, però valen la pena, encara podem utilitzar-les.
I hem de fer de la prevenció una part de la nostra vida; des de coses que ara estan en ment de tothom, com rentar-se les mans o vacunar-se, fins a menjar correctament o com ens movem (activitat física i planificació urbana) … Només així podrem arribar a una “salut pública de precisió” – no medicina de precisió, per a cada individu, sinó per a tota la població. I després, si la població en general és més sana gràcies a aquestes intervencions preventives, tindrem més diners per tractar problemes que no es poden prevenir.
Hem d’assegurar-nos que tota la devastació que ha provocat la pandèmia no hagi estat per res. Hem d’utilitzar la situació per aprendre i millorar i fer de la prevenció una part de la nostra vida.
Has mencionat tres missatges principals que voleu enviar: quins són?
El primer és que a partir d’ara només hem d’analitzar dades desagregades per sexe i gènere. No només en biomedicina, sinó en qualsevol estudi. Prou és prou! No hauríem de fer res sense mirar-nos les dades de manera desagregada, de manera que entenguem com afecta qualsevol cosa els diferents sexes/gèneres i tinguem en compte totes les perspectives.
La segona és que necessitem vacunes més termoestables. En molts llocs l’electricitat no és habitual, no es poden permetre el luxe de tenir vacunes que necessiten estar a -70oC! Som al segle XXI i encara fem vacunes amb les tecnologies que va utilitzar Pasteur. Tenim impressió 3D, nanotecnologies, fins i tot material especial per utilitzar a l’espai… Agafem 1.000 milions d’euros i utilitzem aquestes tecnologies disruptives i posem-les a treballar per trobar maneres de fer noves vacunes que no necessitin una cadena de fred, que siguin molt més estables i fàcils de transportar i administrar.
Finalment, vull defensar la importància de la vacunació. Tots i totes tenim la responsabilitat de vacunar-nos, perquè és l’única manera de sortir d’aquesta situació. Per tant, és imprescindible garantir l’equitat en l’accessibilitat a les vacunes per evitar disparitats en la distribució dels recursos.
Podeu veure el vídeo de la cerimònia del Premi Hypatia i el discurs de la professora Capua aquí:
