L’impacte de la pandèmia en la salut mental dels professionals sanitaris

Dos estudis dirigits per investigadors de l’IMIM posen de manifest un alt percentatge de risc de trastorns mentals entre el personal sanitari espanyol després de la primera onada del coronavirus.

Els investigadors de l'IMIM Gemma Vilagut, Jordi Alonso, Philippe Mortier i Víctor Pérez han dut a terme aquest estudi.

Els investigadors de l'IMIM Gemma Vilagut, Jordi Alonso, Philippe Mortier i Víctor Pérez han dut a terme aquest estudi.

Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han liderat dos estudis, realitzats dins el projecte MINDCOVID, on han entrevistat a més de 9000 professionals de divuit centres hospitalaris de tot l’Estat sobre l’impacte personal de la COVID-19 al seu entorn familiar, social i laboral durant la primera onada de la pandèmia.

“Després de la primera onada, el 14,5% dels sanitaris espanyols presenten un trastorn mental discapacitant, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social. Aquesta és una prevalença molt més alta que l’esperada”, diu Jordi Alonso, autor principal del primer estudi.

El col·lectiu de les auxiliars d’infermeria és el que mostra un impacte més gran, així com aquells professionals exposats a pacients COVID-19 (80%), i aquells que han patit la malaltia (17,4%) o que han tingut familiars infectats.

El segon estudi documenta una prevalença d’ideació suïcida activa del 3,5% durant la primera onada de la pandèmia, comparat amb el 0,7-0,9% estimat per a la població general abans de la pandèmia. 

“Això és preocupant, sobretot atès el risc ja augmentat de suïcidi entre els professionals sanitaris abans de l’aparició de la pandèmia”.

Una sèrie de simulacions van demostrar que les intervencions que augmenten la preparació hospitalària i disminueixen la inseguretat financera entre els treballadors sanitaris poden provocar reduccions de la ideació suïcida de fins al 75%.

Les dades posen de manifest, segons els autors, la necessitat d’esforços socials per evitar contagis i evitar que els sistemes sanitaris es vegin desbordats.

Persones amb risc de demència, també més afectats

Un altre estudi realitzat a l’IMIM mostra també com, durant l’etapa de confinament, les persones d’edat avançada en estadis previs a la demència van experimentar un augment del malestar psicològic general i dels símptomes d’ansietat i de depressió, sobrepassant el llindar patològic.

L’estudi, dirigit per Rafael de la Torre, ha fet el seguiment de setze persones, d’entre 60 i 80 anys, participants a l’estudi PENSA de prevenció del deteriorament cognitiu en estadis previs a l’aparició de la demència.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *