Investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) van estar entre els promotors i primers signants de la “Declaració de la Comunitat Científica Global: Defensant la Ciència, el Coneixement i l’Interès Públic enfront la supressió política”, que ha esta subscrita fins ara per més de 600 investigadors.
La declaració va ser llançada el 2 d’abril pel consorci SPHERA (Single Planet Health and Environmental Research Agenda), una xarxa europea que reuneix a destacades institucions de recerca en ciències mediambientals, canvi climàtic, economia, ciències socials i salut mundial. Era una resposta a les greus preocupacions suscitades pels «canvis de política a Estats Units en matèria d’independència científica, protecció del medi ambient i iniciatives de salut pública» segons afirmen els promotors de la declaració.
Manolis Kogevinas i molts altres investigadors i investigadores d’ISGlobal van decidir prendre part, reconeixent la urgent necessitat d’una resposta unificada i proactiva. Investigadors i investigadores d’altre centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) també han signat la declaració, que segueix oberta a les signatures a la pàgina web de SPHERA.
Kogevinas i els seus col·legues també van publicar una Carta a l’Editor a la revista Nature en defensa de la integritat científica i la llibertat acadèmica. I el passat 22 de maig van organitzar un seminari web per abordar els atacs a la ciència, debatre les seves arrels i suggerir una línia d’actuació per adoptar una postura ferma que protegeixi la llibertat científica i advoqui per polítiques basades en les proves i l’evidència.
Atacs polítics a la ciència
Més de 170 persones van participar en el debat en línia, moderat per Roel Vermeulen (Universitat d’Utrecht).
El seminari web va començar amb Francesc Barone Adesi (Universitat de Piamont Oriental, Novara-Itàlia). Va donar una visió general dels primers 4 mesos de l’administració de Trump, començant, ja des del primer dia al càrrec, amb les ordres executives relatives a l’existència de només 2 sexes biològics i la posterior eliminació de tota referència al gènere de les agències federals, així com la prohibició de totes les activitats que promouen la DEI (Diversitat, Igualtat i Inclusió, per les seves sigles en anglès). En resposta, es van retirar llocs web per eliminar les referències a la DEI o al gènere i, fins i tot després que un tribunal ordenés la restauració dels llocs web, encara falten moltes dades. Barone Adesi va destacar com la incertesa sobre el que exigia la llei va conduir a «obediència anticipada» per parts dels empleats, per por a perdre el finançament o el lloc de treball.
Més enllà de les qüestions de gènere, els acomiadaments massius de treballadors federals també han afectat a la ciència, amb més de 280.000 científics y científiques acomiadats. A això, se li ha d’afegir la retallada dels overheads (els diners de les beques de recerca que no s’utilitzen directament per la recerca, sinó per tot el que la recolza) del 50 al 15% aproximadament; una altra de les ordres executives de la nova administració d’Estats Units.
En només una setmana, moltes agències federals van perdre fins el 10% dels seus empleats i algunes van haver de tancar.
Francesco Barone Adesi (Universitat del Piamont Oriental)
Les universitats – inclosa la de Harvard, que per la seva banda ha demandat a l’administració estatunidenca en una batalla que segueix en curs – també han patit retallades en el seu finançament, amb diferents pretextos.
No menys preocupant és l’establiment d’una nova agenda de recerca, col·locant en llocs clau – des del canvi climàtic fins les vacunes – a aliats de l’administració.
Com a conseqüència de tot això, cada vegada hi ha més científics estatunidencs que busquen feina a Europa, i ha disminuït el nombre d’estudiants i investigadors internacionals que van a Estats Units. De fet, les polítiques estatunidenques també afecten a la resta del món. Com va dir Barone Adesi, «la desesperació no serveix de res: hem d’actuar. Protestar més energèticament, documentar tots els atacs, ajudar a salvar les dades». Aquest era uns dels objectius d’aquest seminari web.
Un testimoni de primera mà
Al seminari també va participar Beate Ritz, de l’Escola de Salut Pública de UCLA, a EE.UU., que va parlar en primera persona de la seva universitat i de les seves pròpies experiències: des de les respostes a les protestes de Gaza al campus fins l’ordre de «suspensió de feina» que va rebre per una de les seves subvencions. «Aquestes ordres de “suspensió de feina” estan arribant a qualsevol subvenció que mencioni la DEI o el canvi climàtic, incloses subvencions molt importants, com una de la NASA que havia rebut suport durant 45 anys… Ara ja no estan», va lamentar. Va donar una imatge real dels efectes de les accions de l’administració estatunidenca mencionada anteriorment. Va parlar de la por a aquestes ordres de suspensió de feina, del vocabulari que han de revisar o que no poden fer servir si volen obtenir una subvenció, de com això els està fent perdre els terminis per altres fons. I de com, tot i que aconsegueixin nous fons, no tenen el personal necessari per gestionar-los, perquè la contractació també està restringida i controlada.
Els investigadors i investigadores d’EE.UU. temem – i estem patint – la pèrdua de finançament, però també ens mantenim units i ens manifestem.
Beate Ritz (Escola de Salut Pública de UCLA)
Efectes que van més enllà d’EE.UU.
A continuació, Michelle Turner, investigadora d’ISGlobal, va compartir exemples d’experiències recents en el seu camp, l’epidemiologia ambiental. El fet de que tres experts estatunidencs es van retirar oficialment d’una reunió de l’OMS al febrer, degut a “restriccions del seu govern”. O que un dels seus articles fos rebutjat per la revista Environmental Health Perspectives, justificat únicament per «esdeveniments recents». Uns mesos després, aquesta revista ja no accepta nous articles, degut a «canvis als recursos operatius».
Les revistes també estan rebent sol·licituds de canvi de nom d’autors d’articles ja publicats, ja que els investigadors estatunidencs temen perdre la seva feina si es publica amb el seu nom un article sobre un tema «ara prohibit»… ¿Què han de fer els editors en aquests casos? Les respostes no són obvies, tot i que la postura oficial de l’ICMJE (Comitè Internacional d’Editors de Revistes Mèdiques, per les seves sigles en anglès) és que haurien de negar-se a aquestes peticions que tenen una orientació política.
La influència de les decisions polítiques s’observa també en les conferències o al sistema editorial.
Michelle Turner (ISGlobal)
Turner va llançar altres preguntes obertes al públic: És segur viatjar a conferències que porten certes paraules al seu títol? Hauríem de autocensurar la nostra feina per tal que sigui acceptada en una conferència o revista? Hauria de canviar-se la seu de la conferència a un lloc fora d’EE.UU. per evitar problemes a l’hora d’assistir-hi i presentar?
Les arrels de tot… i el futur que hem de crear junts
Per últim, Paolo Vineis, de l’Imperial College de Londres, va parlar de les arrels ideològiques del que està passant, i Kogevinas va dirigir un debat sobre què es pot fer front els atacs a la recerca pel canvi climàtic i la salut.
«Parlar-ne, que la gent ho sàpiga», va ser el consens. «Però el públic en general i els responsables polítics no llegeixen revistes especialitzades com Nature, així que hem de comunicar-nos millor per arribar també als més joves, fent servir el seu llenguatge, acudint fins i tot a Tik Tok i similars. Perquè altres ho fan, i envien missatges equivocats», va senyalar Barone Adesi.
Els participants van assenyalar la necessitat d’arribar al públic i als responsables polítics i fer-los veure els efectes negatius d’aquests atacs i la importància de la ciència.
Tot i que alguns van pensar que la ciència és «massa complexa per Tik Tok», altres van coincidir en què s’ha de fet tot el necessari per a què el públic prengui consciència i actuï per moure la política, per pressionar als governs. I Ritz va instar a la comunitat investigadora a parlar amb tothom (associacions de pacients, periodistes, agents finançadors…) per explicar per què necessitem defensar la ciència. «Necessitem confiança, que la gent ens cregui», va afirmar.
Kogevinas va clausurar l’acte advertint també sobre el futur del finançament de la recerca a la UE i la necessitat de pressionar per garantir aquí el finançament futur de la recerca sobre salut mediambiental climàtica. Ja sigui als Estats Units, a Europa o a qualsevol altre lloc, «hem de romandre units i cobrir-nos l’esquena mútuament», va concloure.
