En Carles Lalueza-Fox, cap de grup de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), expert en paleogenòmica i prolífic autor i divulgador, acaba de publicar el seu 13è llibre, titulat “Inequality: A Genetic History”, publicat per MIT Press. L’influent investigador, que recentment va participar en la creació d’un marc ètic per a l’estudi de les restes humanes antigues i ha estat nomenat el nou director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, diu sobre el seu llibre: “Sempre que mirava un nou estudi genètic, hi veia evidències de desigualtat i discriminació en diferents èpoques i èpoques. Vaig decidir escriure aquest llibre per parlar per aquelles figures del passat que van patir-ne les conseqüències”.
“Vaig decidir escriure aquest llibre per parlar en nom d’aquelles figures del passat que van patir les conseqüències de la desigualtat i la discriminació”
Carles Lalueza-Fox (IBE: CSIC-UPF)
En Ricard Solé, també investigador de l’IBE i també autor de diversos llibres de divulgació, comparteix la seva ressenya d’aquesta nova perspectiva sobre un tema essencial del nostre passat, del nostre present i del nostre futur.
També podeu llegir una entrevista a en Carles sobre aquest llibre a la web de l’IBE.
Sovint es diu que el llenguatge, així com altres trets fonamentals de la ment humana, no deixa fòssils. Tanmateix, com va assenyalar el lingüista Derek Bickeron, cap esdeveniment al món no passa sense deixar rastre. Quan mirem les pintures prehistòriques de Lascaux i Altamira no podem escoltar les veus dels nostres avantpassats, i tanmateix les seves obres d’art ens parlen, ens ofereixen una interpretació poderosa: deixen un missatge als altres que no hi són. Un missatge que ens parla d’una ment simbòlica que pot viatjar en el temps.
Les nostres visions del passat han anat millorant ràpidament en les últimes dècades gràcies a la poderosa informació obtinguda de la seqüenciació de l’ADN, ajudant a traçar molts camins ocults tant de temps històrics com prehistòrics.
La desigualtat deixa rastre?
La desigualtat és avui dia un dels grans reptes de la nostra organització social. La desigualtat posa en perill les democràcies i la igualtat d’oportunitats. És un problema constant que parla d’uns quants guanyadors i molts perdedors en una economia de mercat.
La desigualtat és avui dia un dels grans reptes de la nostra organització social; però no és un fenomen nou, i ha deixat empremtes genètiques en els nostres genomes al llarg de la història.
Però la desigualtat no és un fenomen nou i el llibre de Lalueza ens mostra com il·luminar la desigualtat econòmica i de gènere del passat a través de les empremtes genètiques que deixen els nostres genomes. La informació genètica (i particularment la genòmica de segona generació) ens permet mirar més enllà dels ossos, cap a estudis de casos on la inspecció externa de restes corporals o objectes funeraris no és concloent.
Centenars de genomes antics ofereixen així una nova imatge de la història humana en l’espai i el temps, una oportunitat única per provar hipòtesis no resoltes anteriorment. Aquests inclouen, per exemple, un famós enterrament que es va interpretar com d’una dona d’alt estatus, un xaman i un altre home formant un triangle amorós, però van resultar ser tres homes; dilemes fonamentals sobre els impactes de la segregació social a Amèrica del Nord que va resultar de les lleis racials; o la veritable dimensió demogràfica dels anomenats afroamericans (molts dels quals tenen menys del 50% d’ascendència europea).
La naturalesa interdisciplinària d’aquest fascinant problema es fa explícita al llibre de Lalueza, ja que parla de teoria de jocs, llenguatges, comportament animal, enterraments, migracions humanes a gran escala i arqueologia. Els estudis genètics, combinats amb tots aquests altres camps, permeten comprendre la presència i l’origen de la desigualtat derivada del poder i la dominació, la violència i la invasió, els climes fràgils i els biaixos socials.
Aprendre del passat per millorar el futur
Més enllà de ser una qüestió d’entendre el nostre passat, el llibre és un recordatori que n’hem d’aprendre. Com apunta l’autor: “La desigualtat està enredada en els nostres genomes, però també crea una llarga ombra sobre el futur de la societat”. De fet, la història genètica de la desigualtat, presentada magistralment en aquest llibre tan ben escrit, revela aquí les ondulacions que s’estenen des del passat. Dóna veu a aquells humans anònims, alhora que ens recorda que les desigualtats ha estat, i encara són, una amenaça important per a la nostra civilització.
