En el seu darrer llibre, l’investigador ICREA Ricard Solé, cap del grup de Sistemes Complexos de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), ens convida a endinsar-nos en la zona que separa la ficció de la ciència, recorrent a l’impossible per apropar-se al possible.
En un viatge de Turing i els primers ordinadors al codi genètic, del gat de Schrödinger i la mecànica quàntica als mites i llegendes de sirenes, passant per Monsters Inc. i altres incursions en el cinema i la literatura, Solé ens llança el repte d’intentar esbrinar els límits de la diversitat, de la capacitat creativa de la matèria viva. L’autor imagina una evolució paral·lela, diferent de la que hem viscut, i intenta endevinar un potencial nou codi genètic, un nou repertori d’aminoàcids que podrien crear altres éssers vius, per concloure que els sistemes actuals són els òptims i que una vida paral·lela (o en altres mons) seguiria el mateix disseny bàsic que trobem al nostre planeta.
Però les preguntes no es limiten a les formes que pot prendre la vida; podrien haver existit civilitzacions diferents de les que hem conegut? Hi podria haver universos paral·lels, amb més de tres dimensions espacials, o més d’una dimensió temporal? Hi ha una intel·ligència diferent de la nostra? Podran les màquines crear com Van Gogh?
Segons conclou el físic, hi ha “espais en blanc en el mapa del possible als quals ningú no ha accedit mai”. Potser d’aquí a uns anys tindrem una segona part del llibre amb les respostes a aquestes preguntes… o preguntes noves.
