Descobreixen una peça clau que permetria tractar els càncers més agressius

Lluís Espinosa lidera un estudi que permetrà tractar de manera més eficient els càncers agressius gràcies al descobriment del paper que hi juga la proteïna IKKα.

Un grup de recerca de l'IMIM ha descobert una peça clau per a tractar tumors metàstàsics, resistents a la quimioteràpia. Foto de Ryoji Iwata via Unsplash.

Un grup de recerca de l'IMIM ha descobert una peça clau per a tractar tumors metàstàsics, resistents a la quimioteràpia. Foto de Ryoji Iwata via Unsplash.

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) descobreix una peça clau en el tractament dels càncers més agressius, la qual permetrà tractar-los de manera més eficient. Es tracta d’una proteïna que dóna resistència a les cèl·lules tumorals davant de tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia, la quinasa IKKα.

Fins ara se sabia que aquesta proteïna s’expressa com a resposta al dany de l’ADN. Quan hi ha un trencament de la doble cadena de l’ADN, la quinasa IKKα s’activa; a continuació, n’activa a una altra, la quinasa ATM, la qual dóna inici a seguides fosforilacions de vàries proteïnes clau que finalment activen el punt de control de l’ADN danyat. Aquest punt de control atura el cicle cel·lular fins que l’ADN ha estat reparat. Així doncs, la quinasa IKKα és la responsable d’interrompre el cicle cel·lular per reparar l’ADN o, si cal, per provocar la mort cel·lular programada, l’apoptosi.

El que fins ara era desconegut, i han descobert en aquest estudi, són les rutes que regulen l’expressió de la proteïna IKKα i que desencadenen tot aquest procés.

 

El paper dels oncogens

Els oncogens són un tipus de gens que, quan tenen mutacions genètiques que n’incrementen la seva expressió, provoquen la transformació de les cèl·lules normals a cèl·lules tumorals. Els investigadors  han descobert que un oncogen present en els càncers més agressius, BRAF, és el responsable d’activar la quinasa IKKα quan l’ADN de la cèl·lula és danyat – per exemple, al intentar combatre clínicament els tumors metastàtics mitjançant tractaments de quimioteràpia o radioteràpia. A continuació, aquesta quinasa repara el dany causat en l’ADN de la cèl·lula tumoral. Això significa que aquesta proteïna estaria “protegint” les cèl·lules tumorals del tractament per eliminar-les, és a dir, els hi confereix resistència al tractament.

 

Paper de la proteïna IKKα en el progrés d’un càncer agressiu
Paper de la proteïna IKKα en el progrés d’un càncer agressiu

 

Coneixent el paper que juga aquesta proteïna en el tractament de càncers agressius, els investigadors es van preguntar si inhibint-la aconseguirien ‘desprotegir’ les cèl·lules tumorals davant del tractament clínic, facilitant la seva destrucció.  Així ho han demostrat en el seu estudi.

Per fer-ho van implantar en ratolins tumors de còlon de pacients amb metàstasi i resistència al tractament, i van sotmetre grups de ratolins a diferents condicions:

  • Sense tractament
  • Amb inhibidor de l’oncogen BRAF (que activa la proteïna IKKα)
  • Amb tractament quimioteràpic
  • Amb tractament quimioteràpic i amb inhibidor de l’oncogen BRAF (que activa la proteïna IKKα)

L’únic grup supervivent va ser l’últim, el que presentava tant tractament amb quimioteràpia com inhibició de l’activitat de la quinasa IKKα a través d’un fàrmac que ja s’utilitza actualment a la pràctica clínica. Així doncs, els investigadors, liderats per Lluís Espinosa, han pogut demostrar que la combinació de la quimioteràpia amb l’eliminació de l’activitat de la proteïna IKKα mitjançant fàrmacs clínics, fa que el tumor sigui més sensible al tractament i així més senzill de combatre.

 

Metodologia i resultats de l'estudi
Metodologia i resultats de l’estudi

 

Més enllà dels ratolins

Descobrir que la proteïna IKKα confereix a les cèl·lules tumorals resistència a la quimioteràpia i saber quin oncogen és el responsable de la seva activitat suposa un gran avanç en la cura de càncers agressius. Per aquest motiu el que es pretén fer ara és traslladar-ho a humans mitjançant un assaig clínic amb pacients de càncer amb metàstasi per així confirmar els resultats d’eficàcia que ja s’han observat en ratolins amb aquest estudi, així com caracteritzar possibles efectes secundaris.

L’estudi ha estat realitzat pel Grup de Cèl·lules Mare i Càncer de l’IMIM i metges dels serveis d’Oncologia Mèdica i Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar. Hi han col·laborat també investigadors de l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Oncologia (CIBERONC), membres de la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), i del The Francis Crick Institute de Londres.

En aquest vídeo (en anglès), podeu escolar a en Lluis Espinosa parlant sobre aquest projecte.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *