Debat sobre l’experimentació animal

El 22 de febrer, va tenir lloc a la UPF un debat on quatre ponents van presentar els seus diferents punts de vista respecte l’ús d’animals per a l’experimentació en biomedicina.

L'ús d'animals d'experimentació biomèdica, a debat. Foto de Biocat-Raimon Solá-PRBB

L'ús d'animals d'experimentació biomèdica, a debat. Foto de Biocat-Raimon Solá-PRBB

La conveniència de l’ús d’animals en experimentació és un debat polaritzat, amb opinions per tots els gustos, que porta actiu pràcticament tota la història de la humanitat. Ja el Corpus hippocraticum (la “bíblia” dels metges, escrita en els segles V i IV a.C. per Hipòcrates i els seus seguidors) contenen estudis d’anatomia d’animals, demostrant que ja es feien servir en aquelles èpoques per avançar en el coneixement científic. Per altra banda, a la mateixa època Pitàgores va proposar que els animals i els humans estan equipats amb el mateix tipus “d’ànima”, convertint-los així en mereixedors de respecte i protecció.

Més de 2000 anys després, tot i que ha canviat molt la manera en que s’utilitzen els animals per l’ús humà, el tema segueix sent controvertit. Per això, el grup ESLA (Estudiants per la Lluita Animalista) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va organitzar la “1a setmana animal” del 18 al 22 de febrer, amb una sèrie de xerrades sobre animals i ètica, jurisdicció, mitjans de comunicació i fins i tot feminisme. El dijous 22, va tenir lloc a la universitat un debat on quatre ponents van presentar les seves visions i algunes dades respecte a l’ús d’animals en l’experimentació en biomedicina.

Els ponents, dos científics i dos filòsofs, representaven les dues visions confrontades. Per uns, utilitzar animals per avançar en la investigació biomèdica està justificat pels beneficis que ens aporta, i que no podríem aconseguir de cap altre manera – intentant, això sí, sempre utilitzar el mínim nombre d’animals i assegurant el seu màxim benestar. Pels altres, la qüestió no és si són o no útils per avançar a nivell científic, sinó una pregunta més de base; està justificat a nivell moral utilitzar-los pel nostre benefici?

Els quatre participants semblaven estar d’acord en una premissa bàsica; els animals són éssers que senten, pateixen igual que nosaltres. Així que l’objectiu ideal seria arribar a un reemplaçament total del seu ús en recerca. A partir d’aquí, les opinions difereixen en quant a si aquest objectiu és realment factible a curt o a mig termini.

Els animals són éssers que senten i pateixen igual que nosaltres, l’objectiu ideal seria arribar a un reemplaçament total del seu ús en investigació. Però això realment és factible a curt o mig termini?

 

En contra

Observatori de Bioètica de la UAB
Fabiola Leyton, Observatori de Bioètica de la UB

Fabiola Leyton, de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, va explicar la necessitat de que hi hagi una regulació i un control estrictes de l’experimentació animal a nivell de tot el planeta. Va afirmar que així com a Europa hi ha uns bons estàndards de benestar animal basats en el coneixement científic actual sobre el patiment animal, en altres països no és així. A més, per poder aconseguir l’objectiu final, va reclamar un recolzament actiu al reemplaçament, quelcom que “el progrés moral de la societat està demanant”.

 

Eze Paez, Centre for Animal Ethics de la UPF
Eze Paez, Centre for Animal Ethics de la UPF

Eze Paez, del Centre for Animal Ethics de la UPF, va exposar els seus arguments ètics en contra de qualsevol ús dels animals pel nostre benefici, ja que això consisteix en especisme – considerar els interessos dels altres animals inferiors als dels humans simplement pel fet de ser d’una altra espècie. Aquí podeu llegir un article que resumeix els arguments del filòsof.

L’especisme consisteix en considerar els interessos dels altres animals inferiors als dels humans simplement per ser d’una altra espècie.

A favor

Juan Martín Caballero, director del animalario del PRBB
Juan Martín Caballero, director de l’animalari del PRBB

Juan Martín Caballero, director de l’animalari del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i veterinari de formació i vocació amb 37 danys d’experiència amb animals d’experimentació, va començar dient que els veterinaris estan, justament, per donar veu als animals que no poden parlar. “M’apassiona el món animal, des de la formiga que un pot trepitjar quan va per la muntanya fins al gos que viu en un pis petit i no el treuen a passejar”, va començar dient. Tot i així, Caballero no imagina un futur sense experimentació animal almenys en 50 anys, tot i els grans avenços que s’estan fent cap al reemplaçament per tècniques alternatives. A més, va afegir, les investigacions que es fan amb els animals de laboratori en biomedicina i biotecnologia també beneficien a altres espècies animals a part dels humans. Clars exemples són les vacunes que avui en dia podem posar als nostres gossos i gats, o els antibiòtics, analgèsics i anestèsics dels que se’n beneficien tots els animals. El director de l’animalari del PRBB va lamentar, però, la demagògia existent en alguns casos; per exemple, fa sis anys que està prohibit fer servir animals per testar cosmètics, i tot i així encara hi ha farmàcies que fan servir el “aquí no es fan servir animals d’experimentació” com a reclam.

 

Caballero també va aprofitar per recalcar els molts requisits exigits per qualsevol estudi amb animals – des de l’acreditació específica del personal que hi treballarà, a diversos comitès ètics que han d’aprovar l’estudi, així com les condicions de les pròpies instal·lacions on viuen els animals. Per últim va remarcar els avenços que s’han fet en temes de transparència de comunicació sobre l’experimentació animal, i va convidar als assistents a visitar la pàgina web del ministeri de ciència, on es publiquen anualment la quantitat d’animals fets servir i amb quin motiu.

 

Sergi Vila, investigador y miembro de la European Animal Research Association (EARA)
Sergi Vila, investigador i membre de la European Animal Research Association (EARA)

Sergi Vila, de la European Animal Research Association (EARA), va tancar les intervencions dels ponents posant en context l’ús d’animals per l’experimentació (800.000 a l’any a Espanya), al comparar-lo amb el nombre d’animals sacrificats per la indústria alimentaria (824 milions dins el mateix període i lloc). També va posar un exemple específic de com l’ús de ratolins “avatars” o “mirall” – als quals se’ls implanta un tumor d’un pacient per provar diferents fàrmacs i mirar quin serà el més eficient – fa possible avançar en la medicina personalitzada, sent molt útil a persones que no responen bé a altres tractaments (en el seu exemple, una nena amb un tipus de càncer mal diagnosticat). Aquí podeu llegir un document de la EARA, la organització que representava Vila, amb “Quaranta raons per defensar la investigació animal”.

El nombre d’animals per l’experimentació a Espanya és de 800.000 a l’any, mentre que la indústria alimentaria sacrifica a 824 milions d’animals.

Conclusió

Tot i les posicions oposades, quelcom en el que tots els ponents estaven totalment d’acords és en la conveniència d’aquest tipus de debats i reflexions. Gràcies a fer-nos aquestes preguntes sobre la nostra actitud cap als animals, i a la pressió que això suscita per part de la societat, ha millorat moltíssim la regulació de l’experimentació animal. Per altra banda, és important utilitzar aquests debats per informar a la societat de que l’ús actual dels animals de laboratori està molt restringit i controlat, i que els científics i científiques no els utilitzen de forma gratuïta, sinó que ho fan només quan no hi ha alternativa. Com sempre, la transparència i honestedat per ambdós costats serà necessària per arribar a un punt mig.

En qualsevol cas, el debat seguirà viu.

En aquest vídeo podeu veure un resum de l’acte, amb algunes de les intervencions de dos dels ponents.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *