Quan parlem de recerca biomèdica, sovint pensem en descobriments, laboratoris i personal investigador. Però perquè la ciència passi, cal molt més: espais preparats, serveis tècnics, plataformes compartides, manteniment, gestió de projectes, administració i una comunitat capaç de treballar de manera coordinada.
Aquesta és una de les idees que el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) ha volgut reivindicar en la celebració del seu 20è aniversari. Més que mirar enrere només per commemorar el camí recorregut, l’aniversari ha servit per posar sobre la taula una pregunta molt actual: què necessita avui la recerca biomèdica per continuar avançant?
Actualment, el PRBB agrupa 7 centres de recerca i una massa crítica de a prop de 1.700 persones. Però una part molt important d’aquesta comunitat no correspon només als perfils més visibles de la recerca, com els investigadors i investigadores principals o el personal postdoctoral. De fet, al voltant del 70% de les persones que treballen al parc desenvolupen tasques vinculades a àrees com les infraestructures científiques, la gestió de projectes, el manteniment, els serveis cientificotècnics o l’administració. És a dir, formen part de l’estructura que permet que els projectes de recerca es puguin dur a terme cada dia.
“Darrere de cada descobriment hi ha una enorme estructura humana i tecnològica que és imprescindible per fer possible la recerca
Jordi Camí, director general del PRBB.
Un model basat en compartir
Quan el PRBB va obrir les portes l’any 2006, el model de reunir centres independents en un mateix edifici, amb espais, serveis i infraestructures compartides, encara no era tan habitual com ho és avui en els grans entorns científics. La idea, simple però poc habitual, va començar a gestar-se a finals dels anys vuitanta: crear un espai on institucions vinculades a la recerca biomèdica, universitària i hospitalària poguessin conviure i afavorir col·laboracions de manera natural.
Vint anys després, aquest model de convivència entre els centres continua sent una de les principals singularitats del parc. Els centres mantenen la seva autonomia científica i institucional, però comparteixen 18 plataformes tecnològiques, com la de proteòmica, mesoscopia o criopreservació; programes transversals com el programa de formació transversal del PRBB Intervals; i diversos comitès inter-centre, com el Bones Pràctiques Científiques, Igualtat Diversitat i Inclusió, Bioseguretat o Sostenibilitat.
Segons Reimund Fickert, director de Comunicació i Relacions Institucionals del PRBB, aquesta manera de treballar ha contribuït a crear una cultura pròpia.
“El PRBB fa vint anys que experimenta amb una idea que avui sembla evident però que en el seu moment era molt poc habitual: compartir espais, serveis, tecnologia i cultura científica entre institucions independents. Aquesta col·laboració radical és probablement el que millor explica la identitat del parc”
Reimund Fickert, director de Comunicació i Relacions Institucionals del PRBB
La infraestructura invisible de la ciència
En aquestes dues dècades, la recerca biomèdica s’ha tornat més tecnològica, més digital i més dependent de plataformes altament especialitzades. Al PRBB, aquest canvi es veu clarament en l’evolució del personal tècnic especialitzat, que ha passat de representar el 14% de la comunitat l’any 2007 al 37% actual.
Aquesta transformació mostra que la recerca d’excel·lència no depèn només de captar talent científic, sinó també de disposar d’entorns tècnics capaços d’acompanyar projectes cada vegada més complexos. Plataformes científiques, serveis cientificotècnics, estabularis, infraestructures digitals, espais de prototipatge o sistemes de seguretat formen part d’un ecosistema que sovint queda fora del relat públic de la ciència, però que és essencial perquè aquesta pugui avançar.
Un exemple és el μFabLab, un espai impulsat conjuntament pel Laboratori Europeu de Biologia Molecular Barcelona (EMBL Barcelona), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el PRBB per facilitar el desenvolupament i prototipatge de noves eines experimentals adaptades a les necessitats de la recerca.
“Cada vegada més, la recerca necessita espais flexibles on la biologia, l’enginyeria i la tecnologia treballin conjuntament”
Oliver Blanco, director d’Infraestructures del PRBB.
Per a Blanco, el repte és que aquests entorns siguin capaços d’evolucionar sense interrompre l’activitat científica. “La ciència evoluciona molt ràpid i les infraestructures han d’evolucionar amb ella sense aturar l’activitat investigadora”, afirma.
Aquesta mateixa idea és compartida per Joan Antoni Fernández, director de l’estabulari del PRBB, que defensa que “les plataformes científiques necessiten una actualització constant si vols mantenir un entorn competitiu per a la recerca internacional”.
En paral·lel, el parc està immers en processos de renovació tècnica i energètica, i mira també cap a nous espais com el futur PRBB Ciutadella, vinculat al nou campus de l’antic Mercat del Peix.
Preparar-se per una ciència que encara no coneixem
Si una cosa mostren els últims 20 anys és que la ciència canvia més ràpid del que sovint som capaços d’anticipar. L’any 2006, moltes de les eines que avui formen part del dia a dia dels laboratoris, des de l’anàlisi massiva de dades fins a noves tecnologies digitals, encara no existien o no tenien el protagonisme actual.
Per això, el PRBB evita parlar del futur com si fos un camí tancat. Més aviat, el repte és construir infraestructures i serveis prou flexibles per adaptar-se a transformacions que encara no podem preveure del tot.
En aquest context, la intel·ligència artificial (IA) apareix com un dels grans factors de canvi. Segons Camí, la IA ja comença a intervenir en processos que fins fa poc semblaven exclusivament reservats al criteri humà, com la formulació d’hipòtesis, l’anàlisi de dades complexes o la generació de contingut científic.
“Intentar oposar-se a aquesta transformació és inútil”, afirma. Per això, defensa que el gran repte el gran repte es la ètica i la regulació de la IA: “Caldrà establir marcs legals i ètics per consensuar tan aviat com sigui possible i entendre com podem utilitzar aquestes eines per accelerar el coneixement científic con una IA responsable”.
Una comunitat pensada per créixer
El 20è aniversari del PRBB s’ha commemorat aquest 20 de maig amb un acte institucional a l’Auditori del parc, conduït per la periodista Núria Dias i amb l’assistència de representants polítics i científics, entre ells la rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Laia de Nadal; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat.
L’acte ha combinat intervencions institucionals, vídeos commemoratius i mirades des de dins de la comunitat científica del PRBB. Després de la benvinguda i de la intervenció de l’alcalde de Barcelona, Jordi Camí ha situat els principals reptes del parc en aquesta nova etapa. La celebració també ha inclòs vídeos amb els directors i directores dels centres del PRBB, així com intervencions de Montserrat Coll, d’EMBL Barcelona, i Joana Porcel, d’ISGlobal, que han aportat la perspectiva dels centres que formen part de l’ecosistema.
La commemoració s’ha tancat amb l’obsequi d’una petita olivera als assistents, un símbol del model que el parc vol reivindicar: la ciència necessita temps, cura i un entorn que la faci possible.
“La recerca, com una olivera, necessita temps, cura i un entorn que la faci possible. El que hem construït aquests vint anys és precisament això: una comunitat pensada per créixer i perdurar”
Jordi Camí, director general del PRBB.
L’acte complet es pot recuperar al canal de YouTube del PRBB, on també està disponible el vídeo SomPRBB, una peça commemorativa dedicada a les persones que formen part de la comunitat del parc.
