El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i els seus centres estan compromesos amb oferir un entorn laboral saludable on els investigadors i les investigadores puguin desenvolupar tot el seu potencial sense que això no passi factura a la seva salut mental.
Amb l’objectiu de sensibilitzar i iniciar una conversa sobre el tema del benestar mental, el grup de treball de Bones Pràctiques Científiques del PRBB va organitzar el passat 14 de juny de 2022 una taula rodona sobre «Salut mental i benestar al món acadèmic» a l’Auditori del PRBB.
Entre els ponents convidats hi havia investigadors i investigadores en diferents moments de la seva carrera, que treballen en diferents àrees i de diferents centres:
- Hania Kranas, estudiant de doctorat a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
- Amaia Ayala, estudiant de doctorat al CISAL, Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS-UPF)
- Michel Owusu, postdoc al Centre de Regulació Genòmica (CRG)
- Rosa Fernández, Cap de grup a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)
En Jordi Sunyer, Investigador Principal (IP) a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), no va poder unir-se a la taula rodona, però participarà en un altre esdeveniment a la tardor.
Els ponents van començar abordant breument alguns temes específics sobre la salut mental i el benestar a l’àmbit acadèmic. L’Amaia Ayala va presentar un resum dels resultats del qüestionari sobre el benestar dels estudiants de doctorat del MELIS de 2021; en Michel Owusu va parlar de les estratègies individuals per fer front al desafiant entorn científic i de com influir en la cultura del laboratori; la Rosa Fernández va presentar els diferents tipus de mentoratge, que són fonamentals per a la resiliència i per a aprendre les normes de l’entorn científic; i la Hania Kranas va comentar la necessitat de fer canvis al sistema i les institucions, l’impacte de l’estrès en la productivitat i la claredat mental i, també, la importància d’integrar als membres internacionals dels equips, i treballar conjuntament tenint en compte els diferents punts de vista.
Després, les ponents van respondre les preguntes del públic en un animat debat. També, es van presentar alguns dels recursos disponibles al PRBB i en els centres, com la formació dels cursos Intervals. A continuació podeu trobar resumits alguns dels punts plantejats i alguns d’aquests cursos, gratuïts per a tots els residents del PRBB.
Gestió de les expectatives
La gestió de les expectatives fou un tema clau per a tothom. Per als estudiants de doctorand, és essencial entendre el que s’espera d’ells per part dels seus supervisors. En aquest sentit, cal destacar la pàgina de filosofia del laboratori de la Rosa Fernández, on aclareix les expectatives -tant per als estudiants com per a ella mateixa com a IP- de manera que no hi hagi regles no escrites, i advoca per una comunicació oberta en tots els àmbits.
A mesura que un avança en la seva carrera però, les expectatives (dels altres o d’una mateixa) poden seguir essent confuses. La Rosa va tornar a assenyalar que ser un IP pot ser molt diferent del que un s’espera: la idea sol ser romàntica, però gran part del temps es dedica a escriure subvencions i tasques burocràtiques. A més, cal desenvolupar fortes habilitats interpersonals per a adaptar-se a totes les persones del laboratori. De fet, com planificar la pròpia carrera tenint en compte tant les oportunitats com els reptes, i com fer front a la incertesa, són clarament grans desafiaments per als investigadors i les investigadores. En aquest sentit, es va reclamar més formació i suport per als futurs IP.
- Navigating the research environment. Tips from an insider
- Self-Leadership for daily challenges in science: A hands-on workshop
- Negotiating with confidence, inside or outside science
- Effective team playing in science – how to get the most out of your team
- Difficult conversations in research: how to make them easier
- Understanding career opportunities that best exploit your skillset
Mobilitat
També es van mencionar els factors que poden afectar a d’altres àmbits de la vida, com la mobilitat internacional. Malgrat que això és realment valuós per al personal investigador, també pot ser un repte, com ho va ser especialment durant el confinament de 2020-2021. Mudar-se a un nou país pot conduir a la soledat, degut a les dificultats de l’idioma, o a la falta d’una xarxa de suport. A partir de la seva pròpia experiència, alguns dels ponents van demanar que tots els investigadors i investigadores formin part d’un bon sistema de suport, per exemple, tenint en compte les barreres lingüístiques i fent un esforç actiu per a incloure a tots els membres en la vida social del laboratori.
Mentoratge
El mentoratge i la supervisió estan probablement entre els factors que més influeixen en el benestar dels i les joves investigadores, segons diversos estudis. De fet, el Qüestionari de Benestar realitzat l’any 2021 als doctors del departament MELIS va mostrar que el 50% dels enquestats sentia que no tenia suficient suport dels seus supervisors, va dir l’Amaya.
Els ponents també van debatre si la capacitat de supervisió i mentoratge hauria d’incloure’s a l’avaluació dels investigadors i les investigadores en el procés de contractació o promocions. Tot i que això podria ser complicat, alguns van suggerir que les enquestes podrien incorporar mesures objectives com el nombre de reunions per setmana. També van suggerir altres idees, com la possibilitat d’incloure en el procediment de sol·licitud cartes de recomanació de persones que van ser prèviament supervisades pel sol·licitant d’una posició d’IP.
La Rosa va oferir un bon exemple en compartir una avaluació voluntària a la qual se sotmet periòdicament, per a saber si els membres del seu laboratori estan contents i així aprendre a tractar millor amb cadascun d’ells.
“La falta de recolzament provoca una incertesa molt prolongada en un entorn competitiu que només agreuja l’angoixa causada per la pròpia incertesa. La comunicació i el feedback de qualitat poden marcar realment la diferència en el nivell de benestar i satisfacció d’un doctorat i, per tant, en el progrés del seu projecte”
Amaia Ayala (UPF)
- Search inside yourself (SIY) – emotional intelligence and leadership for scientists
- Leading for success in science (co-finançat pel programa Intervals, el BIST i el CRG)
Condicions laborals
Les llargues jornades laborals augmenten realment la productivitat o més aviat són un reflex d’una cultura del presentisme? La Rosa va comentar que les llargues jornades de feina només donen lloc a una major productivitat en el cas de les tasques mecàniques. En el cas de la ciència, que té un aspecte creatiu molt important, cal estar motivat i no massa cansat, ja que això podria portar a errors. La Hania es va mostrar d’acord i va mencionar que existeixen estudis sobre la relació entre l’estrès i el rendiment i també sobre la desigualtat de gènere, ja que les dones a dia d’avui encara tendeixen a ser les que treballen més a casa.
- Dance your science – kinaesthetics for cognitive agility
- Rhyme your research: using poetry to communicate your science
Desequilibri de poder
Les relacions de poder al sistema piramidal de la recerca estan clarament molt desequilibrades, cosa que dificulta la tasca d’aquells que ocupen posicions més baixes. En aquest sentit, es va mencionar que, tot i que és bo tenir enquestes d’avaluació, també és important garantir que tinguin conseqüències. La discussió des de diversos punts de vista va deixar clar que el tema és complex, ja que hi ha molts nivells d’avaluacions – també per a les institucions- que pressionen molt a tothom.
Però com va dir l’Amaya, “l’equilibri de poder en la relació entre un IP i un doctorant té un pes enorme, i la literatura està demostrant com un estil de lideratge democràtic disminueix el risc de desenvolupar un trastorn mental”.
“Com més alt estem en la jerarquia de les posicions acadèmiques, més responsabilitat tenim d’assegurar que els membres del nostre equip o institució estiguin mentalment sans i se sentin bé”
Rosa Fernández (IBE)
El sistema
De fet, la pressió a tots els nivells és probablement l’arrel de tots els problemes. En particular, es va parlar de la pressió des de les posicions altes i de com pot evitar-se tant a nivell individual com institucional. Hi va haver consens en que és improbable que el sistema canviï aviat; però hi ha un canvi lent i gradual en l’avaluació de la recerca, de les institucions i dels investigadors. Per exemple, podem veure un canvi en les publicacions, des de les antigues d’alt perfil (Nature, Science, etc, que són molt cares per a publicar i llegir) en favor de les revistes d’accés obert, recomanades i últimament sol·licitades per finançadors com la Comissió Europea, on es pot publicar a canvi d’una quota i que tothom pot llegir gratuïtament.
Resiliència personal i de grup
Al final, el més senzill és començar amb petites passes, canviant el nostre entorn més local. Si estàs en un laboratori on no t’agrada l’ambient, has de marxar, va dir en Michel, un postdoc amb experiència a diversos laboratoris. Però no sempre és fàcil. D’aquí la importància d’ajudar-se mútuament: què poden fer els companys i altres persones de l’entorn en situacions difícils on potser una persona hauria d’abandonar el laboratori per a protegir el seu benestar, però no té l’oportunitat de fer-ho? Per exemple, pot haver-hi pressió per a acabar el doctorat i pot ser molt difícil deixar-ho a mitges, quan esperar “només uns mesos més” significaria acabar-lo.
Per tant, depèn de cadascú de nosaltres garantir el benestar de tots. Com la Rosa, que com a IP va dir: “hem d’unir forces amb els i les estudiants i investigadors i investigadores postdoctorals per a ajudar-los a trobar un equilibri i desenvolupar la seva resiliència”.
Però tal i com va recordar la Hania, “malgrat que és important fomentar la resiliència personal dels investigadors i investigadores, no podem oblidar que això ha d’anar acompanyat de proporcionar-los recursos per a treballar-ho: tallers o, encara millor, sessions de teràpia finançades per l’institut”. A més, “per molt resilient que sigui una persona, si se la sotmet a un entorn massa exigent s’enfronta a riscos per a la seva salut mental que poden desembocar en una depressió o ansietat”, va afegir l’estudiant de doctorat.
“Per a millorar el benestar i la productivitat en el món acadèmic és absolutament necessari passar de la resiliència personal a accions sistemàtiques per a reduir les exigències”
Hania Kranas (IRB)
- Navigating turbulent times: time management and resilience in science
- Peer mentoring in biomedicine
- Stress management for science professionals
- Mindfulness – a taster for biomedical professionals
Reflexions finals
Aleshores, com podem promoure un entorn laboral saludable? Ja estem prenent iniciatives per a la prevenció. Però, personalment, m’agradaria veure un canvi des d’adalt, i em refereixo a la política científica. El sistema pressiona tothom: les institucions, els IP, als pre i postdoctorals… Així que el primer pas és evident: cal més finançament. Però també necessitem promoure la professionalització dels científics, per exemple, consolidant i donant suport als llocs de treball més estables com els científics sènior, que tenen un impacte enorme en la qualitat de la ciència produïda però també poden tenir un paper clau en una cultura de laboratori saludable.
En debats com aquest, de vegades sembla que els i les estudiants de doctorat s’enfronten als IP, però tots estem al mateix vaixell, també els postdoc, els tècnics i els gestors de projecte. De fet, com podem ajudar el personal de gestió de la recerca? Podem aportar l’enteniment entre col·lectius i posar el nostre gra de sorra per a millorar el sistema, per exemple, reduint la burocràcia i mantenint l’excel·lència.
Tenim un llarg camí per endavant, però crec que avançarem mantenint conversacions significatives com les d’aquest debat i col·laborant per impulsar el canvi organitzatiu per a la millora del clima en la recerca.
Estigueu atents i atentes als pròxims esdeveniments de tardor i no dubteu a posar-vos en contacte amb el grup de Bones Pràctiques Científiques si teniu algun suggeriment!
