El passat 28 de maig, en el marc del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, es va celebrar a la sala Marie Curie del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) una taula rodona sobre biaixos de gènere i racialització en la recerca biomèdica i la intel·ligència artificial. L’activitat formava part de la Women’s Health Awareness Week (WHAW). La sessió va ser organitzada per ISGlobal i el projecte europeu INCLUDE, amb la col·laboració del programa Bioinfo4Women del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), PRISMA, el PRBB i el projecte europeu AHEAD.
La taula va reunir tres ponents amb trajectòries que dialoguen des de diferents sabers:
- l’artista multidisciplinària Maisa Sally-Anna Perk
- la doctora i referent en medicina amb perspectiva de gènere Carme Valls-Llobet
- l’experta en intel·ligència artificial aplicada a la salut Paula Petrone.
Com a amfitriones de l’acte, hi van participar Clàudia Fernández i Francisca Casas-Cordero de la Unitat de Cultura Científica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). La intersecció entre experiència vivencial, trajectòria clínica i mirada tecnològica va permetre teixir una conversa complexa, situada i alhora accessible sobre com els biaixos estructurals —de gènere, raça, classe i edat— travessen la recerca, el diagnòstic i l’atenció sanitària.
Tres visions, una realitat
Les intervencions van posar sobre la taula la persistent invisibilització de condicions cròniques en dones, com el Trastorn Neurològic Funcional (TNF) o l’endometriosi, i com aquests diagnòstics són minimitzats o directament descartats per la medicina tradicional. La dimensió emocional, el dolor i el cos com a camp de disputa van ser reivindicats a partir del testimoni de Maisa Sally-Anna Perk, que va denunciar l’abandonament institucional que pateixen moltes dones amb condicions poc reconegudes.
Carme Valls-Llobet, per la seva banda, va evidenciar com dècades de recerca androcèntrica han construït un coneixement esbiaixat: amb models animals i cultius cel·lulars masculins, assaigs clínics que exclouen les dones, així com la infrarrepresentació de variables com el cicle menstrual, la càrrega de cures o l’exposició a disruptors endocrins. També va denunciar la medicalització del malestar femení com a estratègia de silenci estructural.
La sanitat actual continua sent androcèntrica i intolerable per a pacients i professionals. Durant dècades, la medicina ha medicalitzat el malestar de les dones en lloc d’investigar-lo.
Carme Valls-LLobet
Paula Petrone, des de la seva experiència en ciència de dades, va mostrar com aquests biaixos es traslladen —i s’amplifiquen— en els sistemes d’intel·ligència artificial. La manca de dades diverses i ben etiquetades, l’omissió de variables clau (com el sexe, el gènere o la raça) i l’entrenament d’algoritmes amb bases homogènies generen eines que perpetuen desigualtats. Això pot donar lloc a resultats inexactes o fins i tot perillosos per a poblacions infrarepresentades. Tanmateix, va defensar el potencial transformador de la IA si es dissenya amb una perspectiva crítica, interseccional i situada.
Volem desenvolupar algoritmes que siguin precisos, eficients, fiables i equitatius. Crec que això és possible, i estem en aquest camí.
Paula Petrone
Les intervencions del públic van aprofundir la conversa: Com podem incorporar les experiències qualitatives de les pacients en els models algorítmics? Quin paper pot tenir la IA en processos d’autogestió de la salut quan el sistema sanitari falla? També es va parlar del paper de les comunitats de pacients, la necessitat d’integrar sabers corporals a la recerca, i la urgència de repensar la formació mèdica.
L’acte va comptar amb la participació de 50 persones entre doctorandes, investigadores en salut i tecnologia, professionals sanitàries i activistes feministes. La diversitat de trajectòries i experiències va enriquir el diàleg i va evidenciar una demanda col·lectiva per espais que integrin ciència, vivències personals i perspectives crítiques.
Més que generar respostes, aquesta taula rodona contribueix a seguir pensant com entenem la salut, l’evidència i la tecnologia. Ens va recordar que les experiències i dades invisibilitzades —de dones, persones racialitzades, cossos malalts o no normatius— no són anecdòtiques, sinó fonamentals per a una recerca no només més justa, sinó també més rellevant i eficaç per a la diversitat humana.
