L’Hector Huerga Encabo i la Berta Canal de Torres són dos ex-residents del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Després de fer els seus doctorats al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), han tornat a coincidir, aquesta vegada al Francis Crick Institute de Londres, on estan fent un postdoctorat. Han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència durant la pandèmia de la COVID-19 i les seves reflexions sobre el paper de la ciència.
Quants de nosaltres, investigadors i investigadores de ciència bàsica (o, en termes més acurats, ciència fonamental), ens hem preguntat alguna vegada si la nostra recerca té un retorn real pels problemes de la gent?
En general, la recerca fonamental és la base que permet, a la llarga, generar els “nous invents”, malgrat el mèrit (i el benefici econòmic) normalment acaba recaient en els projectes més aplicats. La recerca fonamental és sovint poc agraïda des d’una perspectiva econòmica però, malgrat això, és de la recerca fonamental d’on s’originen normalment els grans canvis de paradigma, i no de la recerca aplicada, que és més dirigida. Un bon exemple d’això és el sistema CRISPR, la revolució científica de la dècada, que es va originar a partir de la recerca fonamental d’un grup a Alacant.
La pandèmia de la COVID-19 ha estat una oportunitat per clarificar la importància de la ciència en general, i en particular de la ciència fonamental. El desenvolupament de les vacunes de mRNA, així com l’estudi de l’evolució de variants i del funcionament del cicle vital i infectiu del virus són clars exemples de la importància i l’èxit de la investigació fonamental, que han permès als científics i científiques d’arreu del món afrontar el repte de la pandèmia en temps rècord.
“La investigació fonamental ha permès als científics d’arreu del món afrontar el repte de la pandèmia en temps rècord”
De les moltes lliçons que hem pogut aprendre durant aquest últim any, junt amb la necessitat de cuidar i conservar els ecosistemes del nostre planeta, podríem destacar la necessitat de continuar (i augmentar) la inversió en infraestructures i personal de recerca, amb especial focus en la ciència fonamental, que han sigut determinants de cara a encarar la pandèmia.
És important recordar com, només en els últims 20 anys, hem presenciat l’aparició de tres nous coronavirus; el SARS-CoV-1, MERS-CoV i el SARS-CoV-2, tots causants de greus malalties en humans. Tot i així, no hem sigut capaços d’anticipar-nos i promoure estratègies per prevenir aquesta pandèmia. Per exemple, una millor coordinació entre la ciència fonamental, els organismes de finançament, i la ciència aplicada podrien permetre la creació de llibreries públiques de nous antivirals i antibiòtics que podrien ser claus per encarar futurs reptes.
“En els últims 20 anys, hem presenciat l’aparició de tres nous coronavirus, causants de greus malalties en humans. Però no hem sigut capaços de promoure la recerca en aquests organismes infecciosos sospitosos de causar futures pandèmies”
Complementàriament, la pandèmia ha fet patent una altre característica molt important de la ciència i del personal investigador, que és la és la capacitat d’adaptar-nos a situacions canviants, reorientar els objectius i col·laborar. Molts investigadors i investigadores d’arreu del món hem aprofitat les nostres capacitats i coneixements per aportar el nostre granet de sorra i intentar entendre, frenar i revertir les conseqüències d’aquesta pandèmia.
L’experiència Londinense
El 23 de març del 2020, el Francis Crick Institute, igual que la resta de Londres, va tancar portes degut a la situació de pandèmia generada pel SARS-CoV-2. Però, igual com va passar en d’altres centres de recerca, entre ells els del PRBB, una part de la recerca al centre no va parar, sinó que es va reorientar. Amb l’objectiu d’ajudar als sanitaris a mantenir els hospitals en funcionament d’una manera segura, treballadors del Crick ens vam organitzar per muntar un centre de testatge pel personal de l’NHS (sistema sanitari britànic). En qüestions de setmanes, vam posar en marxa una xarxa de testatge al Crick que permetia, a més de testar personal de múltiples hospitals de Londres, testar investigadors del Crick perquè puguessin iniciar projectes encarats a respondre les múltiples preguntes sobre el nous virus: com es transmet? com i quines cèl·lules infecta? quina resposta genera en diferents persones? podem identificar nous antivirals?
Nosaltres, Hector i Berta, formem part del grup d’investigadors i investigadores que van iniciar projectes al Crick amb l’objectiu d’entendre el virus i la COVID-19.
Hector Huerga Encabo
Jo vaig fer el meu doctorat al laboratori d’Immunologia del DCEXS-UPF, sota la direcció de la Cristina Lopez Rodríguez i el José Aramburu, estudiant l’activació de la resposta interferó tipus I (resposta antiviral). Al Crick, des de mitjans del 2019, estic fent un postdoctorat al laboratori de la Dominique Bonnet, centrat en cèl·lules mare hematopoètiques.
Al Març del 2020 vaig iniciar un projecte per identificar quines cèl·lules del sistema hematopoètic poden ser infectades amb el SARS-CoV-2, i quines conseqüències se’n poden derivar. Vam identificar una població d’eritròcits que s’infecta i com això pot explicar la presencia d’eritròcits immadurs en la sang i causar anèmia en els pacients més severs.
Berta Canal de Torres
Jo vaig fer el meu doctorat al laboratori del Francesc Posas i la Laia de Nadal també al DCEXS-UPF, estudiant com la replicació i la transcripció es coordinen en situacions d’estrés. Al Crick, hi estic fent un postdoctorat al laboratori del John Diffley, on estudio aspectes essencials del procés de replicació de l’ADN.
Quan el confinament va començar, al meu laboratori vam iniciar un ambiciós projecte en col·laboració amb altres grups. L’objectiu era produir els 9 enzims que es coneixen del virus, dissenyar-ne assaigs específics, i fer screens (cribratges) per identificar inhibidors dels diferents enzims per tal d’identificar nous antivirals. Vam ser capaços de produir i cribrar 7 dels enzims, i vam identificar múltiples inhibidors per als diferents enzims del virus, la majoria dels quals mostren propietats antivirals en models cel·lulars.
“Ens sentim privilegiats d’haver aportat el nostre granet de sorra en la recerca contra la Covid-19, en aquest cas des del Crick”
La pandèmia esta tenint i possiblement encara seguirà tenint conseqüències terribles a nivell mundial. Esperem que els esforços globals en recerca arreu del món permetin encarar aquesta i futures pandèmies amb millors perspectives. Nosaltres, ens sentim privilegiats d’haver pogut participar en aquests projectes de recerca des del Crick i haver aportat el nostre granet de sorra.
