Francisco Mojica: “Estic molt orgullós d’haver estat part de la revolució de CRISPR”

El descubridor de CRISPR, Francisco J. M. Mojica, ens explica la història del sistema que ha revolucionat el món de la biomedicina en els últims anys, a més a més de què significa.

El microbiòleg espanyol i descubridor de CRISPR, Francisco J. M. Mojica, va rebre el premi Jaime I de Recerca Bàsica pel seu descobriment.

El microbiòleg espanyol i descubridor de CRISPR, Francisco J. M. Mojica, va rebre el premi Jaime I de Recerca Bàsica pel seu descobriment.

El microbiòleg espanyol Francisco J. M. Mojica (Elx, 1963) va ser el descobridor de CRISPR, que en els últims anys ha creat una revolució en la biomedicina a causa de les seves nombroses potencials aplicacions. Mojica, que recentment va rebre el premi Jaume I de recerca bàsica, va arribar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) a explicar la història de CRISPR i el que significa.

 

Com vas descobrir CRISPR?

El 1993, fent el doctorat, estudiava com els arqueobacteris halòfils sobreviuen a les altes salinitats dels seus hàbitats. Vaig trobar algunes seqüències d’ADN que es repetien fins a quinze vegades seguides, amb espais entre elles. Li vam posar el nom de CRISPR, per l’anglés de “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades” (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats). Aquest patró era molt estrany: ningú es pot permetre el luxe de repetir tantes vegades una cosa si no és important! Així que, en acabar la tesi, em vaig posar a estudiar-les més a fons. Deu anys més tard, mentre estava de vacances a les salines de Santa Pola a Alacant —on els arqueobacteris havien estat aïllats—, vaig passar-me pel laboratori per analitzar l’ADN i aleshores em vaig adonar que alguns dels “separadors” entre les repeticions eren seqüències de virus que aparentment donaven immunitat als bacteris contra aquests virus. Immediatament vaig anar a explicar-ho a la meva dona i li vaig dir que un dia això rebria un premi Nobel. Tot i així, no vaig imaginar mai el que vindria…

“Aleshores em vaig adonar que alguns dels “separadors” entre les repeticions eren seqüències de virus que aparentment donaven immunitat als bacteris contra aquests virus. Immediatament vaig anar a explicar-ho a la meva dona i li vaig dir que un dia això rebria un premi Nobel”

Com funciona CRISPR?

Imagineu que els bacteris mantenen un àlbum de fotos dels virus que els ataquen (cada “espaiador” és una foto). Quan són atacats per un virus, aquestes fotos s’utilitzen per reconèixer el virus i guiar una proteïna Cas (proteïna associada a CRISPR) a tallar el seu genoma de forma precisa.

Per què és tan important?

Aquesta especificitat i capacitat de tallar la converteixen en una eina brillant per a l’edició genoma! No se’m va ocórrer en aquell moment, perquè jo pensava només en els bacteris, però un cop que d’altres ho van fer funcionar en cèl·lules de mamífer, les aplicacions no han parat d’arribar. Es pot utilitzar per corregir les mutacions que causen una malaltia o per estudiar la funció de gens.

Com t’ha afectat a tu la revolució CRISPR?

Moltes persones amb problemes genètics ara em truquen per preguntar com les puc ajudar. Jo no sóc metge, de manera que no els puc dir gaire cosa, excepte que això trigarà anys…, però la veritat és que les coses van tan ràpid! Tot just el mes passat es va donar llum verda al primer assaig clínic en humans de CRISPR, que modificarà limfòcits T per combatre el càncer. És realment increïble. Em fa sentir molt orgullós haver estat part d’aquest descobriment.

“De vegades, la recerca bàsica oberta, no dirigida, pot tenir resultats més sorprenents que aquella aplicada o específica”

Has pensat mai a canviar la teva recerca per estudiar les aplicacions de CRISPR?

No; jo sóc microbiòleg. Estic interessat a comprendre com funciona el sistema. Encara no sabem com els bacteris adquireixen aquesta immunitat o com distingeixen entre l’ADN del virus i el seu propi. I aquesta investigació bàsica és important, com la història de CRISPR ha demostrat. De vegades, la recerca bàsica oberta, no dirigida, pot tenir resultats més sorprenents que aquella aplicada o específica. CRISPR-Cas és un sistema immune adaptatiu, amb la capacitat de “fer fotografies” de nous virus. Imaginem que poguéssim trasplantar-lo a una persona i fer que funcionés com ho fa en els bacteris. Seria una immunització a la carta! Però, perquè això passi, hem d’entendre com funciona en bacteris. Aquesta és la meva feina.

 

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *