La història de la Terra és la nostra història

El nostre planeta no sempre ha estat el mateix. De fet, ha canviat molt al llarg de la seva història, des de les primeres etapes completament desproveïdes de vida fins a l’àmplia diversitat de paisatges i organismes que coneixem actualment, inclosos fins i tot els que no coneixem i els que mai coneixerem.

La història de la vida a la Terra està irremeiablement lligada a la història pròpia del planeta, i totes dues s’han convertit en una cosa única i inseparable. Els canvis en les condicions del planeta han configurat l’augment i la caiguda de la biodiversitat al llarg del temps geològic. Els esdeveniments d’extinció massiva en són un bon exemple: l’escalfament global provocat per l’alliberament de gas volcànic que portà a l’extinció del Permià o l’impacte d’un gran asteroide que provocà l’extinció de dinosaures no aviars i canvià el curs de l’evolució dels mamífers.

Els canvis en les condicions del planeta han configurat l’augment i la caiguda de la biodiversitat al llarg del temps geològic

Els processos geològics condueixen la història evolutiva

Però l’extinció només n’és una part. Els canvis ambientals també han estat responsables de la creació de noves comunitats d’organismes.

La tectònica de plaques, per exemple, ha estat responsable del moviment de faunes senceres d’un continent a un altre, tal com es va produir durant el Gran Intercanvi Biòtic Americà, quan la connexió entre Amèrica del Nord i Sud a través de l’istme de Panamà va permetre la dispersió de grans mamífers, entre altres.

L’orogènia de les muntanyes té un paper clau en la configuració de la diversitat dels vertebrats mitjançant la generació de gradients ecològics i l’heterogeneïtat de l’hàbitat. L’aparició de barreres fisiogràfiques pot fins i tot afavorir l’origen de noves espècies separant les poblacions. En aquest cas, una població pot quedar separada en dues poblacions, a banda i banda de la barrera, i cadascuna d’aquestes noves poblacions estarà exposada a entorns diferents, aïllades la una de l’altra. A partir d’aquest moment, ambdues poblacions canvien de manera independent i sovint acaben sent espècies diferents, si el temps i els canvis acumulats són suficients, impedint la reproducció entre elles encara que es tornin a reunir. Això sol produir-se després de la formació de muntanyes o la fragmentació de masses terrestres.

L’aparició de barreres fisiogràfiques pot fins i tot afavorir l’origen de noves espècies separant les poblacions.

Un nou estudi realitzat per investigadors de l’IBE: rèptils d’Afro-Aràbia

Els processos geològics, per tant, han deixat una empremta en la història evolutiva. Això s’ha investigat recentment en un estudi dirigit pel nostre grup a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF). En ell, hem analitzat la divisió entre Àfrica i la Península Aràbiga i el seu impacte en l’evolució dels rèptils durant els darrers 40 milions d’anys. Hem reconstruït la història biogeogràfica de les sargantanes i les serps, identificant el nombre de dispersions de llinatges i de separacions entre Àfrica i Aràbia a través del temps. Hem trobat que el nombre d’aquestes escissions era molt superior a l’esperat durant el moment de la fragmentació de les masses terrestres, concloent que aquest esdeveniment, que finalment va conduir a l’aparició del Mar Roig i a la divisió dels llinatges ancestrals, va ser un dels principals factors que van afectar l’evolució de les faunes de rèptils a la regió.

Mirant el passat per construir el futur

Avui vivim un període d’acceleració del canvi global que afecta el planeta i la seva biodiversitat. Estudiar el passat pot donar-nos una visió de com els canvis ambientals afectaran el nostre futur i podria ser crític per afrontar els reptes imposats per aquesta amenaça cada vegada més gran.