La ràpida expansió del SARS-CoV-2 va fer accelerar la recerca com mai abans per a desenvolupar una vacuna efectiva en temps rècord. Els diferents centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) també van bolcar els seus esforços, des de diferents perspectives, per a conèixer més sobre el virus, els seus efectes i com combatre’l, entre d’altres. I dos anys després de l’esclat de la pandèmia, segueixen investigant sobre aquest virus que va paralitzar el món.
Recongelar les vacunes d’ARN missatger
L’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i el Departament de Medicina i Ciències de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) han presentat un estudi on mostren que les vacunes Pfizer BioNTech i Moderna, són igual d’eficaces si es manipulen els vials, es preparen les xeringues i aquestes es congelen.
Per a realitzar la recerca, s’han utilitzat restes descartades de vacunes provinents de centres de vacunació. Aquestes dosis ja preparades per a administrar, s’han congelat a -20ºC i a -80ºC i posteriorment s’han descongelat i injectat en dos grups de ratolins diferents. En comparar els resultats amb el grup control (administració de vacunes seguint les especificacions dels fabricants) els i les investigadores han observat que l’ARN missatger de les vacunes no es veu degradat en sotmetre’s a una segona congelació i que la resposta immune dels ratolins es la mateixa en els tres casos, tant per la vacuna de Pfizer com per la de Moderna.
“La possibilitat de tornar a congelar les vacunes ja preparades per a la seva administració en xeringues facilita superar les limitacions de les infraestructures per a les campanyes de vacunació dels països amb rendes baixes i mitjanes”
Olivia Ferrández, Hospital del Mar
Augmenta l’acceptació de la vacuna
D’altra banda, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha participat en un estudi juntament amb l’Escola de Salut Pública i Política Sanitària de la City University of New Work (CUNY SPH), la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Calgary per a identificar quins factors afecten l’acceptació social de la vacuna contra el SARS-CoV-2.
Després de passar enquestes a 23.000 persones de 23 països diferents, els resultats mostren un augment significatiu en l’acceptació de la vacuna (del 71,5% al juny de 2020 al 75,2% al juny de 2021). Les raons de la reticència a vacunar-se varien segons el país i l’experiència de vida (p.e. la pèrdua d’un familiar), però la majoria tenen dubtes sobre la seguretat de les vacunes i la seva eficàcia i desconfien en la ciència que sustenta el seu desenvolupament.
“La ràpida autorització de les vacunes actuals va fer necessari realitzar noves avaluacions dels factors que impulsen la reticència vacunal i les característiques de les persones que no es vacunen”
Jeffrey Lazarus, ISGlobal
El projecte VaccineConfidence revela també que el grup amb més reticència a vacunar-se són els joves de 24 anys amb estudis secundaris o universitaris de nuclis urbans que estan molt exposats a les xarxes socials. És per això que els investigadors creuen que l’ús de l’humor i el llenguatge senzill a xarxes socials, podrien ser una bona eina per a transmetre missatges provacunació.
Grau, S.; Martín-García, E.; Ferrández, O.; Martín, R.; Tejedor-Vaquero, S.; Gimeno, R.; Magri, G.; Maldonado, R. COVID-19 mRNA Vaccines Preserve Immunogenicity after Re-Freezing. Vaccines 2022, 10, 594. doi.org/10.3390/vaccines10040594.
Lazarus, J.V., Wyka, K., White, T.M. et al. Revisiting COVID-19 vaccine hesitancy around the world using data from 23 countries in 2021. Nat Commun 13, 3801 (2022). doi.org/10.1038/s41467-022-31441-x
