El passat 11 de juny es van fer públics els nous projectes que serán finançats per La Marató de TV3, una iniciativa que des del 1992 fa una crida a la societat catalana per a recaptar fons per a la recerca médica.
En l’edició 2020 es van recaptar prop de catorze milions d’euros per a la recerca relacionada amb la pandèmia de la Covid-19.
Entre els 229 projectes presentats per rebre finançament, només 36 han estat seleccionats, 8 d’ells amb participació dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). A més, el parc va ser un dels platós on es va gravar part del programa final de La Marató: aquí podeu veure a l’Eloi Vila, Buhos, Suu, Stay Homas o Lildami a la terrassa de l’auditori del PRBB durant la gravació!
Els tres projectes de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’Hospital del Mar (dos liderats i un compartit amb altres centres) seleccionats han estat:
- Determinar les característiques genètiques que porten a una COVID-19 greu: l’estudi GINA-COVID, liderat per Jaume Marrugat, analitzarà quins factors inflamatoris i de la coagulació més importants presents a la sang, causen les complicacions més greus i les seqüeles en pacients COVID-19.
- Buscar marcadors del pronòstic de pacients respiratoris greus: el projecte CoRespirOmics, liderat per Joan Ramon Masclans i on col·labora també l’IBEC, intentarà trobar una via per fer el pronòstic respiratori de pacients greus amb COVID-19 per mitjà de signatures metabòliques. Els hospitals de Bellvitge i Joan XXIII de Reus, així com la Universitat de Texas, a San Antonio, als Estats Units, també hi participen.
- Efectes de les vacunes contra la COVID-19 en pacients trasplantats: aquest estudi, en el qual participa l’Hospital del Mar – IMIM (Marta Crespo) amb l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, avaluarà la seguretat i efectivitat de les vacunes contra la COVID-19 en pacients trasplantats d’òrgan sòlid, en els quals la resposta immune provocada per la vacunació podria ser inferior a la de la població general a causa del seu estat d’immunosupressió.
El CNAG-Centre de Regulació Genòmica (CRG) per la seva part ha rebut finançament per a dos projectes més, un liderat i un en col·laboració:
- Quins pacients desenvoluparan una forma greu de la malaltia: el projecte liderat per Marc A. Martí Renom identificarà els determinants genètics subjacents a la gran variabilitat en la gravetat dels símptomes de les persones amb la Covid-19, amb un enfocament ‘omnigènic’ que aprofita la disposició tridimensional i la interacció de gens per a identificar possibles biomarcadors de gravetat.
- Perquè alguns teixits humans són més susceptibles a la infecció que altres: es realitzarà una anàlisi integral de com teixits com ara la mucosa nasal, pulmó, intestí i ronyó són susceptibles a la infecció i quines són les interaccions específiques que permeten l’entrada del virus a diferents tipus de cèl·lules. Liderat per Meritxell Genescà (Vall d’Hebron Research Institute) i Joaquín Burgos (Hospital Vall d’Hebron), hi participarà Holger Heyn (CNAG-CRG), qui portarà a terme la caracterització de cèl·lules individuals de diferents poblacions per a identificar molècules crucials per a l’entrada del virus a les cèl·lules, així com identificar possibles molècules diana per a bloquejar aquest procés en la validació experimental posterior.
El Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) també ha tingut dos projectes finançats:
- Plataforma de biologia sintètica d’alt rendiment per a la vigilància i el desenvolupament de teràpies contra el coronavirus actual i futurs: un projecte liderat per l’Amal Rahmeh, del grup d’en Marc Güell, que comptarà amb comptarà amb la participació de l’equip liderat per Baldo Oliva al GRIB i altres equips al IrsiCaixa i a València. el seu objectiu és preparar-nos per a una possible evolució i adaptació del coronavirus. D’una banda, busca facilitar la vigilància integral de les variants del virus en circulació utilitzant l’enginyeria genètica i la biologia sintètica. D’altra banda desenvoluparan teràpies anti-coronavirus d’ampli espectre que inhibeixen les variants mutants.
- Neurodegeneració induïda per SARS-CoV-2: organoides cerebrals com a model analític i predictiu (NeuroCOVID): un projecte co-liderat des de l’IrsiCaixa, el BarcelonaBeta Brain Research Center i la UPF, amb Sandra Acosta i Arcadi Navarro.
Finalment, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha rebut també una de les ajudes condedides per La Marató, pel projecte:
- Eficàcia de l’àcid acetilsalicílic en dosis baixes en la prevenció de resultats perinatals adversos en dones embarassades infectades amb SARS-CoV-2. Aquest projecte liderat per Clara Menéndez Santos, en col·laboració amb un hospital madrileny i una universitat a Mozambique, durarà entre 13 i 24 mesos.
