Per commemorar el dia internacional de la nena i la dona en ciència, més de 40 investigadores dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van visitar 16 escoles de tot Catalunya.
Quasi un miler de nenes i nens d’entre 1er i 5è de primària van poder escoltar a les investigadores en persona, reflexionar amb elles sobre què és la ciència, perquè es fa, com es fa i qui la fa, i fins i tot fer algun petit experiment, com aïllar ADN de plàtan, o fer una cromatografia per separar colors, que van engrescar als alumnes. “Un cop vam acabar l’experiment d’extreure l’ADN d’un plàtan, molts infants van voler experimentar ells mateixos barrejant les dues fases, intentant agafar l’ADN amb una cullera, afegint més alcohol… Van sorgir preguntes molt interessants!”, explica Mireia Rumbo, investigadora de la UPF.
Les escoles participants van ser:
- Escola Badalona Port (Badalona)
- Sant Gregori (Barcelona)
- Escola La Vall del Terri (Cornellà del Terri, Girona)
- Els Xiprers (Barcelona)
- Escola Finestres Mieres (escola rural a La Garrotxa)
- Escola Paco Candel (L’Hospitalet de Llobregat)
- Escola Ferran Sunyer (Barcelona)
- La Salle Comtal (Barcelona)
- Escola Pia (Granollers)
- Escola Pràctiques (Barcelona)
- Escola Ginesta (Matadepera)
- IEA Oriol Martorell (Barcelona)
- Sagrada Familia (Sabadell)
- Escola Pere Virgili (Vilallonga del Camp)
- Ateneu Igualadí (Igualada)
- Escola Ítaca (Barcelona)
- La Mar Bella (Barcelona)
Abans de les xerrades, es va demanar als infants que ‘dibuixessin la ciència’. La idea era veure quina era la seva visió, tant de què és ciència com de qui la fa, en cas que dibuixesin a persones.
En les darreres dècades s’han acumulat sobrades evidències que des de ben petits els nens i nenes comencen a mostrar idees esbiaixades sobre les activitats a les que “s’hauria de dedicar” cada gènere. Per això és important que les científiques vagin a les escoles per a que les nenes vegin referents femenins de carn i os.
Tot i així, molts dels dibuixos que hem recollit en aquestes escoles mostraven nenes fent de científiques, tot i que qui ha camps, com les enginyeries, tecnologies o informàtica, on encara cal donar més visibilitat a les dones. I fins i tot algunes de les nenes coneixien la història de Marie Curie, o com durant molts anys les dones no van poder estudiar a la universitat.
Les investigadores i la canalla van reflexionar juntes sobre aspectes tan importants de la ciència com l’experimentació amb animals i perquè es fan servir, el treball en equip, els diferents punts de vista, la importància de recollir dades i evidències, i tot el que es necessita, més enllà de la intel·ligència: curiositat, creativitat, paciència i resiliència, ganes d’aprendre,…
Comentant que totes les persones podien ser científiques, homes o dones; un nen de 1er va aixecar la mà i em va dir: i les que no són homes ni dones també, oi? Va ser un moment súper! Sembla que anem per bon camí!
Violeta Beltran (EMBL Barcelona)
Imaginari de la ciència
Els pots Erlenmeyer plens de líquids de colors i les explosions són sinònim de ciència per als més petits. A mesura que creiexen incorporen idees i conceptes com ‘hipòtesi‘, ‘demostració científica’, i entenen que la ciència es pot fer a molts llocs diferents (no només laboratoris) i de moltes formes diferents.
Però tots i totes tenen clar que es tracta de ‘descobrir coses noves‘ i ‘aprendre coses que no sabem, per millorar‘.
És interessant també veure com molts dels dibuixos i textos de la canalla enguany mencionaven virus i vacunes – sens dubte, un efecte de la pandèmia de la Covid.
“La ciència és una cosa una miqueta perillosa i estranya”
Marc, 8 anys
“La ciència no té límits. Cada dia es poden descobrir coses noves!
Mar, 10 anys
Wikipedia
Per commemorar l’11 de febrer, també es va realitzar una viquimarató de dona i ciència. En total, es van crear o editar una quinzena de pàgines de wikipèdia amb biografies de dones científiques, des de la viròloga Juana Díez, investigadora actualment al Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), a Pierina Scaramella, una “botànica jueva italiana del segle XIX, apartada de la docència i la recerca per les lleis racials del feixisme italià”.
